Resultats de la cerca

Substitueix els ingredients tradicionals del poema, com ara el ritme, el metre, l’estrofa i la sintaxi, per un sistema expressiu nodrit bàsicament per elements extrets dels repertoris tipogràfics, del dibuix, del gravat, de la fotografia i dels codis d’informació no lingüística, sovint inserits en la vida quotidiana Si bé el paper acostuma a ésser el suport habitual, això no és obstacle per a fer servir també objectes volumètrics, la forma i la funció dels quals poden ajudar a la definició del poema, tal com poden fer-ho el lloc que aquest ocupa en la superfície total sobre la qual es disposa…

Hom ha distingit entre la cantiga d’escarnho , on la crítica és més cortesana i encoberta, i la cantiga de mal dizer , sàtira personal, caricaturesca, de gran interès lèxic, històric i sociològic

Aquest és el sentit original de la paraula llatina litteratura , traducció de l’expressió grega γραμματικ`η τέχνη

El terme romàntic, que defineix aquest moviment, aparegué primer a Anglaterra durant el segle XVII amb el significat d’irreal, però també amb el significat de pintoresc A Alemanya, Herder l’utilitzà com a sinònim de medieval , en contraposició a antic , per a designar la poesia sentimental i “ingènua” moderna, antítesi de la tradicional inspirada en els models de l’art clàssica Amb tot, la complexitat dels aspectes de la vida que revestí el Romanticisme, la diversitat de les tradicions nacionals en les quals s’inserí, la multiplicitat de les actituds que l’envoltaren, tingueren com a…

També és anomenada  cacotopia del grec κακός, ‘dolent’ o antiutopia Les distopies són concebudes habitualment com a comunitats humanes que, en el seu conjunt o en determinats aspectes essencials, presenten uns trets censurables o negatius per part de qui les formula, generalment en sintonia amb la societat real de la qual forma part Sembla que el terme fou emprat que per primer cop en un debat parlamentari pel filòsof John Stuart Mill 1868, però la formulació elaborada de distopies correspon a la literatura, especialment en els gèneres de la ciència-ficció i de la novella filosòfica La…

Es basa en la idea de l’escriptor com a representant de l’ànima collectiva, del grup humà considerat com un tot els seus sentiments, els seus desigs, totes les seves emocions i fins i tot els actes de la voluntat

Iniciat a la primera del s XVII amb el poeta Giambattista Marino, s’estengué ràpidament per tot Itàlia, i fins i tot arribà a influir les literatures europees del seu temps, on trobà correspondència amb altres tendències similars gongorisme en la literatura castellana, eufuisme a Anglaterra, etc

L’any 1428, el florentí Leonardo Bruni compongué una oració fúnebre per a Nanni degli Strozzi on apareix, en un context revelador, la paraula humanitas , la història i el sentit de la qual constitueixen una dada imprescindible per a la comprensió de l’humanisme renaixentista Humanitas és un mot llatí que tradueix el grec φιλανϕρωπια, que significa ‘amor a la condició humana’ i que fou usat per primera vegada per Èsquil, que l’aplicà a la benevolència de Prometeu envers els homes A l’època hellenística i romana era una qualitat desitjable en un monarca, i sant Pau l’atribuïa a Crist El llatí…

Catedràtic a Brusselles de literatura neerlandesa i història de l’art, conreà l’assaig, la crítica, la novella i la investigació literària i artística La seva personalitat influí sobre la vida cultural de Flandes, sobretot abans de la Primera Guerra Mundial Foren decisives les seves obres Kritiek der Vlaamsche Beweging ‘Crítica del moviment flamenc’, 1895 i Vlaamsche en Europeesche Beweging ‘Moviment flamenc i europeu’, 1900 També escriví Les lettres neerlandaises en Belgique depuis 1830 1906, Van Gezelle tot Timmermans ‘De Gezelle a Timmermans’, 1923, Van de catacomben tot El…