Resultats de la cerca

Els testimoniatges existents foren descoberts a les excavacions de les coves budistes de Dunhuang Es tracta de texts budistes parafrasejats, part en prosa i part en vers, i de texts profans

Llengua pròpia dels sogdians, esdevingué lingua franca de tots els pobles de l’Àsia central des de la mar Càspia fins a Mongòlia Escrita en caràcters d’origen arameu, els primers documents daten del s IV la major part dels texts, que són dels s VIII-IX, constitueixen una rica collecció de texts búdics i maniqueus Eliminat pel persa, no fou descobert fins al s XIX, i en subsisteix un vestigi en el yagnābī parlat a l’est de Samarcanda

Pertanyent al Grup de Viena, és un dels exponents de la poesia concreta i experimental Ha escrit sobretot poesies acústiques, texts visuals, cobles paròdiques, teatre concret, contes i peces radiofòniques Cal destacar Konstellationen ‘Constellacions’, 1960, poesies Rund oder Oval ‘Rodó o oval’, 1961, obra teatral Rhythmus r 1967, poesia acústica, i Thusnelda Romanzen ‘Romances per a Thusnelda’, 1968, paròdies líriques Nombroses poesies de Gesammelte Gedichte und visuelle Texte ‘Poesies escollides i texts visuals’, 1970 insisteixen en la discrepància entre continguts…

Els texts més antics són inscripcions sobre pedra s XIII És d’una gran riquesa la producció religiosa conservada pels monjos budistes a llurs pagodes Hi ha també, d’origen indi, manuals tècnics, codis de lleis i costums, tractats de política i reculls de preceptes singulars episodis del Rāmāyānā formen l’anomenat ‘cicle Phra bak Phra Lam’, versos rimats del qual forneixen texts per al ballet i la pantomima es destaca, així mateix, el Panchatantra , amb quatre sèries de reculls La novella en prosa Usaparōt conté una mescla d’elements budistes i indígenes Quant a la…

Els texts conservats són del s XIII, alguns d’ells escrits a Itàlia Encara que de desigual valor històric, en general tenen un gran valor literari

Monjo del mont Athos 1775, escriví moltes obres de litúrgia, d’espiritualitat, de dret, etc És conegut sobretot pel recull de texts que publicà amb el nom de Filocalia

Dintre aquesta rúbrica hom ha collocat texts com les primitives versions del Tristany en vers, les narracions de Chrétien de Troyes, els extensos Lancelot en prosa i Tristany en prosa

Després d’una primera etapa modernista, influïda per D’Annunzio Sangre de primavera , 1908, escriví La sangre 1914, on descriu l’època del dictador Ulises Heureaux És autor d’altres novelles, assaigs, texts històrics i polítics

Reuní una collecció de documents medievals i feu l’edició prínceps d' El Conde Lucanor 1575, epilogada pel Discurso sobre la poesía castellana , de gran valor pels texts medievals que conté És autor del tractat d’heràldica Nobleza de Andalucía 1588

Regentà la càtedra el curs de 1525-26 i també el de 1532-33, llavors en forma collegiada amb Martí Ivarra, Cosme Mestre i Arnau de Santjoan, en virtut d’un contracte que especificava detalladament el pla d’estudis i els texts emprats