Resultats de la cerca

Utilitzà el pseudònim de Ba’al Šem Ṭob ‘L’amo del bon nom’ i fou l’iniciador de l’ hassidisme

La seva obra, d’una gran extensió però d’escassa personalitat, és recollida en els cançoners, i utilitza tots els gèneres típics de la poesia galaicoportuguesa

Fou autor de poemes religiosos, de guerra i d’elegies, en els quals, seguint la tradició bàrdica, utilitzà un llenguatge deliberadament arcaic Li han estat atribuïts uns 50 poemes

Utilitzà sovint el pseudònim Violante de Cisneyros Fou un dels animadors de la revista “Orpheu”, que introduí el Modernisme a Portugal Antologia de Poemas 1956 recull una bona part de la seva obra

Advocat i diplomàtic, viatjà per Europa i Amèrica Perfeccionista en la forma i en la sonoritat del poema, utilitzà poèticament paraules sense sentit jitanjáfora Cal destacar Poemas en menguante 1928, Canto redondo 1934, Tiempo en pena 1950 i Nada más que 1954

Als EUA treballà com a periodista i editor de revistes en llengua àrab Gran part de la seva obra poètica, notable pel mestratge amb què utilitza els models tradicionals, està recollida a Al-Hamā'il ‘Bitllets’, 1946 i a Tibr wa-turāb ‘Pedra i pols’, 1960

Fundà i dirigí la revista “L’Avenir” Arenys de Mar, 1907 i dirigí “Bella Terra” 1923-27 Publicà poesies Aires de Llevant, 1915, i narracions Dietari d’un nedador , 1924 Claror d’Assís , 1962 Estrenà obres teatrals, amb música de Xavier Maymí, com l’opereta El rei filharmònic 1908 i la rondalla L’amor sempre triomfa 1915 Utilitzà els pseudònims Blai i Kronorrim

Utilitzà també els noms de Kaspar Hauser, Peter Pranter, Theobald Tiger i Ignaz Wrobel Collaborador de la revista Die Schaubühne , emigrà a Suècia 1929, on se suïcidà Fou pacifista radical De la seva obra cal destacar la novella Schloss Gripsholm ‘El castell de Gripsholm’, 1931 i la producció poètica, de marcat accent satíric El seu estil recorda sovint el de les obres de cabaret

L’ús dels acròstics es troba ja en les sagrades escriptures els salms i algun càntic abecedaris inicien cada versicle o estrofa amb una lletra de l’alfabet hebreu Alguns escriptors grecs i romans compongueren acròstics amb els títols de llurs obres La tradició dels acròstics fou recollida pels monjos medievals i pels grans poetes del Renaixement La literatura barroca els utilitzà abusivament i han arribat fins als temps moderns

Recorregué Palestina, Egipte, Itàlia i, sobretot, Grècia, la descripció de la qual féu en els deu llibres escrits entre el 160 i el 177 dC anomenats Ελλάδος Περιήγησις ‘Descripció de Grècia’, obra escrita en una prosa aticitzant i un estil que recorre a la variatio , imitant Heròdot Bé que les fonts que utilitza són insegures, és una bona font per a l’arqueologia i la història de les religions