Resultats de la cerca

Vida i obra Fill de Rafael Masó i Pagès, pintor i director del Diario de Gerona Fins el 1900 residí a Girona, i després a Barcelona, on estudià arquitectura Entre el 1900 i el 1906 desplegà una gran activitat com a escriptor Collaborà al Diario de Gerona  i fou un dels fundadors de Vida  1902-03, revista en la qual publicà versos, articles d’art i alguna ressenya de llibres A Girona, amb Xavier Montsalvatje, Carles Rahola, Miquel de Palol i Prudenci Bertrana,  collaborà en altres publicacions com Armonia ,  L’Enderroc , Lletres  o Lo Geronès , i, a Barcelona, a Montserrat  1900-06 i…

Estudià filosofia i lletres a Barcelona Destacat articulista en la premsa diària i en revistes El País , Diario de Mallorca , El Temps , ABC , del qual fou corresponsal a Londres en 1990-93, La Vanguardia , etc, en aquest vessant i com a assagista reivindica la tradició de pensament conservador amb el moderantisme com a fil conductor Autor versàtil, la seva trajectòria literària s’inicià amb el recull de proses i reflexions Bosc endins 1982, punt de partida d’una abundant producció assagística i memorialística que comprèn els dietaris Matèria obscura 1991, continuació evolutiva de l’anterior…

Ha fet crítica literària, artística i de teatre, i de divulgador radiofònic Fou redactor del Diari de Barcelona i d' El Noticiero Universal Ha escrit teatre de consum, biografies i guies itineràries en castellà En català té, en collaboració amb Lluís Elias, Romeu de 5 a 9 , amb més de mil representacions

És autor, juntament amb el doctor en medicina Lluís Joan Valentí , d’una obra en vers, Procés o disputa de viudes i donzelles , entorn de la condició de la dona que s’ha d’elegir per a muller Siurana defensa les vídues, mentre que Valentí es decanta per les donzelles El notari i poeta Andreu Martí Pineda en feu la sentència El text és deutor de la tradició valenciana d’obres com el Procés de les olives o el Somni de Joan Joan Fou publicada el 1561, juntament amb l’edició del Llibre de les dones de Jaume Roig Bibliografia Miquel i Planas, R 1911 Cançoner satírich…

Intervingué en la política del seu temps i ocupà càrrecs administratius importants governador civil de Barcelona el 1868, secretari de la presidència i ministre d’ultramar el 1883 Bé que escriví algunes obres de teatre, es destacà com a poeta i, juntament amb Campoamor —ambdós representants del prosaisme poètic—, obtingué èxits assenyalats Anticatalanista furibund, el 1886, en ocasió d’un discurs pronunciat a l’Ateneo de Madrid, atacà grollerament Catalunya Els seus insults foren replicats en el Diario de Barcelona pel seu director Mañé i Flaquer i per Valentí Almirall

Feu el primer curs de dret Residí uns anys a Madrid, on, alineat amb els republicans federals, fundà El Pueblo i, de tornada a Barcelona, collaborà a La Discusión i a El Estado Catalán de Valentí Almirall Amb la República detingué càrrecs polítics com el de governador civil de Guadalajara i de Múrcia 1873 Conreà la novella de fulletó en l’obra de més èxit, Barcelona y sus misterios 1860-61, i en d’altres com La ambición en la mujer 1865 i Jugar con el corazón 1875-76 escriví La pasión de Jesús 1855 i alguns drames històrics Don Jaime el Conquistador , estrenat el 1861 i parodiat…

Es llicencià en dret a la Universitat de Saragossa 1868 i fou notari de Ribes de Freser 1877-83 i de Manlleu Publicà un Formulario de capitulaciones matrimoniales y testamentos, arreglado a la legislación y costumbres de Cataluña 1885, 1888 A Manlleu, presidí el Centre Català, relacionable amb Valentí Almirall, i n’impulsà el Certamen Literari del 1890 Preconitzà la necessitat d’una Acadèmia de la Llengua Catalana, escriví dues obretes, reticents amb el criteri d’Antoni de Bofarull, amb la intenció de facilitar l’aprenentatge de la llengua catalana als alfabetitzats en llengua castellana…

Formà part de la Jove Catalunya de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, de la qual fou president Fou membre numerari de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1877 collaborà a Lo Gai Saber , a la revista La Renaixença i a l’ Àlbum Pintoresc Monumental de Catalunya Fou diverses vegades mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona Publicà Quadros d’història catalana 1876, Notícia històrica dels catalans que intervingueren en la descoberta d’Amèrica 1876 i una Història de Catalunya 1887 en dos volums, d’acord amb les idees de Valentí Almirall, reeditada i…

Fill d’un farmacèutic barceloní, tingué una formació científica —sembla que es doctorà en ciències naturals 1875—, cosmopolita —viatjà sovint per diversos països d’Europa, una vegada amb Apelles Mestres 1874— i progressista —es vinculà al republicanisme federal durant la revolució del 1868 i participà, encara el 1880, en el Primer Congrés Catalanista de Valentí Almirall— Residí llargues temporades a París, on publicà el seu llibre més famós, La Mort et le Diable 1880, amb pròleg d’Émile Littré Fou també a París on es posà en contacte amb els corrents ideològics moderns —molt…

És una òptica vital amb moltes manifestacions, que van des de la moralització a l’escarni, i és fruit de l’observació i de l’estudi de les actituds psicològiques Bé que primitivament cercà l’exageració dels defectes físics i de les situacions grotesques per provocar el riure, després analitzà els costums socials i finalment aprofundí el caràcter de les persones per servir la comunitat o per aprofitar-se'n La seva manifestació plàstica és anomenada correntment caricatura Cal notar també la seva àmplia utilització en el periodisme com a instrument de penetració política Tots els pobles i totes…