Resultats de la cerca

Format en el planter del València FC, fou cedit al Vila-real el 1999 per tal que adquirís l’experiència que li faltava en la primera divisió Fou un dels jugadors fixos en la selecció estatal sub-21 Posteriorment esdevingué capità de l’equip valencianista, on jugà de centrecampista En el seu palmarès hi ha una medalla de plata als Jocs Olímpics de Sydney 2000, una Supercopa d’Espanya 1999, dos subcampionats de Lliga de Campions 2000-01 i 2001-02, dues Lligues espanyoles 2001-02 i 2003-04, una Copa de la UEFA 2004 i una Supercopa d’Europa 2004

Format al futbol base del València CF, debutà a la primera divisió el 1984 amb el València, club en el qual jugà, fins el 1998, un total de quinze temporades, 553 partits és el jugador que més cops ha vestit la samarreta valencianista en partit oficial i marcà 107 gols Posteriorment jugà un any al Wolverhampton Wanderers de la First Division anglesa, i una darrera temporada 1999-2000 al CE Castelló, on es retirà Disputà el Mundial d’Itàlia 1990 amb la selecció espanyola Després de retirar-se exercí com a director esportiu de l’Alacant FC, del CE Castelló i…

Format a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, actuà amb el Barcelona Atlètic, el Logronyès i el Sabadell abans de jugar a primera divisió amb el Castelló 1981-82 Després passà al Recreativo de Huelva i el Mollerussa, a segona divisió Una cop retirat, fou entrenador de porters del primer equip del Barça 1996-97

Jugà a les categories inferiors de la Fundació Esportiva Atlètic Vilafranca L’any 2007 arribà al Futbol Club Barcelona, on jugà com a titular del primer equip i guanyà quatre Lligues 2012, 2013, 2014, 2015, quatre Copes de la Reina 2011, 2013, 2014, 2018 i cinc Copes Catalunya 2009, 2010, 2011, 2012, 2014 Al final de la temporada 2017-18 es retirà de la competició, però continuà vinculada al club

Jugador en la posició de migcampista, es formà en les categories inferiors de la UD Oliva A 22 anys fitxà pel segon equip del Vila-real CF que, sense haver debutat amb el primer equip, el traspassà a l’Elx el 2008, de segona divisió A La temporada 2009-10 tornà al Vila-real, en què jugà 22 partits al primer equip A l’estiu del 2010 firmà per l’Olimpiakós del Pireu Atenes, equip amb què, amb 29 partits disputats i 12 gols, tingué un paper decisiu per a la consecució del títol de lliga grega de la temporada 2010-11

Fundat el 1931 com a entitat promotora del futbol, el ciclisme, l’atletisme i l’excursionisme, organitzà nombroses activitats culturals al Patronat de Cultura, on tenia la seu El 1914 jugava al pla de Can Puntí de Manlleu, terreny compartit amb el Collegi Escoles Cristianes El primer partit oficial fou amb l’Esperanto Amikeko el 1914 Tres anys després, aquests dos clubs manlleuencs es fusionaren i es convertiren en el Centre Esportiu Manlleu, que el 1931 faria un salt qualitatiu en fundar-se l’AEC Manlleu Tingué quatre camps de joc fins que el 1940 feu un intercanvi…

Format a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, la temporada 1959-60 jugà a l’equip  amateur i en alguna ocasió fou convocat per al primer equip Fou cedit a l’Osasuna 1960-62, amb el qual debutà a primera divisió la darrera temporada A continuació ingressà al primer equip del Barça 1962-72, amb el qual disputà 377 partits i marcà 111 gols Guanyà tres vegades la Copa del Generalísimo 1963, 1968, 1971, una Copa de Fires 1966 i una Finalíssima de Fires 1971 A més, disputà les finals de la Copa de Fires 1962 i de la Recopa 1969,…

Fundat el 1970, ha competit en categories territorials, tot i que destaquen les tres temporades que ho feu a primera territorial 1983-1986 Juga al camp municipal de la urbanització Can Barri i té nou equips distribuïts per totes les categories del futbol de base

Fou fundat l’any 1928, impulsat per la Penya Quera El seu primer camp fou el del Parrillo, després jugà als terrenys de la part baixa de la Germandat des dels anys cinquanta al camp de l’Aube Des de la dècada de 1940 ha jugat principalment a primera i segona territorials Té diversos equips de categories inferiors, dos de femenins i un de veterans

Davanter que substituí Joan Gamper en el Futbol Club Barcelona 1903-12, club amb el qual disputà 145 partits i marcà 172 gols Fou quatre vegades campió de Catalunya 1905, 1909, 1910, 1911 i dues d’Espanya 1910, 1912 Dissenyà l’actual escut del club i formà part de la seva directiva 1909-11 Disputà un partit amb la selecció catalana 1910 Juntament amb uns altres dissidents de l’equip blaugrana passà a integrar i fundar el Club Casual 1912-13 Participà en la fundació de clubs com el AC Galeno 1907, integrat per estudiants de l’Hospital Clínic…