Resultats de la cerca

Era un destacat soci del RCD Espanyol quan aquest club suspengué les activitats al final del 1905 Aleshores es vinculà a l’X Sporting Club Accedí al càrrec de president de l’Associació Catalana de Clubs de Football al final del 1906, quan el futbol català passava per una important crisi Dissolgué l’associació al cap de poc i donà pas a la Federació Catalana de Clubs de Futbol, que dirigí fins el 1908 Dimití arran d’una polèmica en què se l’acusava d’afavorir l’X Sporting Club Participà en la redacció de l’Estatut de la Mancomunitat de Catalunya

Fundat el 1921, competí en categories comarcals i territorials fins a la dècada de 1960 El 1966 pujà a la tercera divisió espanyola, la màxima categoria en què ha competit Hi jugà catorze temporades, en dues etapes 1966-70, 1981-91 i disputà la fase d’ascens a segona divisió B el 1985 Des dels anys noranta competeix novament en categories territorials Fou dues vegades campió de la Copa Generalitat 1987, 1988 i també guanyà el trofeu Moscardó 1969 Juga al camp municipal i té diversos equips de base, tant masculins com femenins Entre el 1969 i el 1986 també tingué una secció d’hoquei sobre…

Format al planter del RCD Espanyol, jugà cedit al Club Atlètic Ibèria 1973-74, el Lloret CF 1974-75 i la UE Lleida 1975-76, abans de debutar amb el primer equip de l’Espanyol el 1976 La temporada següent anà cedit al Cadis Retornà novament a l’equip espanyolista i posteriorment fou traspassat al FC Barcelona, en el qual estigué dues temporades 1979-81 Jugà de nou a l’Espanyol 1981-82 i, posteriorment, al Real Betis 1982-84, el Saragossa 1984-85, i l’Os Belenenses portuguès 1985-86 Finalitzà la seva carrera al Lloret, a tercera divisió, i a la Gimnàstica Iberiana Jugà…

Migcampista conegut amb el sobrenom de l’ Anglès Exiliat al Regne Unit, començà a practicar futbol amb el Wolverhampton Wanderers 1943-45 i el Coventry City FC 1945-47 Tornà a Espanya i jugà amb l’Athletic de Bilbao 1947-49, el Real Valladolid 1949-51, el Futbol Club Barcelona 1951-54 i l’Sporting de Gijón 1954 Guanyà dos campionats de Lliga 1952, 1953, tres Copes del Rei 1951, 1952, 1953, dues Copes Eva Duarte 1952, 1953 i una Copa Llatina 1952 Quan encara era jugador començà a entrenar el Gimnàstic de Tarragona 1953 Entrenà nombrosos equips de categories inferiors com l’Hèrcules de l’…

Fill de Pablo García del Amo, resident del Girona els anys 1952-56, s’inicià amb La Salle Girona Després de proclamar-se campió d’Espanya amb la selecció juvenil catalana 1965 fitxà pel FC Barcelona Interior dret, després de jugar amb el juvenil blaugrana i amb el Comtal 1966-67 fou cedit a l’Osasuna 1967-68 i al Calvo Sotelo 1968-69 La temporada 1969-70 ingressà al primer equip del Barça, on romangué fins a l’edició 1970-71 Disputà 63 partits, marcà 9 gols i fou campió de Copa 1971 Després destacà en el Saragossa 1972-79 Fou guardonat per Mundo Deportivo com a millor jugador de la Lliga 1974…

S’inicià al futbol de base del Futbol Club Barcelona i continuà a l’Igualada, el Melilla, el Lloret, el Júpiter, el Reus Deportiu i l’Hospitalet Com a entrenador dirigí el Vilafranca, l’Igualada, l’Hospitalet 1993-95, el Terrassa 1995-96, el Gimnàstic de Tarragona 1997-2000, el Real Jaén 2002-04, el Girona 2005, l’Écija 2007-08, el Real Betis B 2008-09, el Real Betis durant uns partits a primera divisió 2009 i l’Ejido 2009 També fou director esportiu del Gimnàstic de Tarragona 2010-11

Es formà a la Unió Esportiva Figueres, fitxà pel Girona Futbol Club 1963-76 i esdevingué un dels jugadors més emblemàtics de la història del club Defensa central, l’edició 1963-64 fou elegit el millor jugador d’aquesta posició en la tercera divisió Fou cinc vegades internacional olímpic i participà en els Jocs de Mèxic 1968 Arran de la seva retirada, el 1976 fou objecte d’un homenatge en el decurs del qual la federació catalana li atorgà la medalla d’argent al mèrit esportiu Com a entrenador dirigí, entre d’altres, l’Olot, el Figueres i el Lloret

Defensa i migcampista, es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Fou campió d’Espanya en l’equip juvenil i debutà amb el primer equip la temporada 1975-76, encara que només jugà 17 partits Tornà al filial la temporada següent i quan acabà fou traspassat al Salamanca, on jugà durant quatre temporades 1977-1981 un total de 111 partits i marcà 16 gols El 1981 fou fitxat pel Reial Club Deportiu Espanyol, i defensà la seva samarreta durant tres temporades, però tan sols aparegué en 47 partits L’any 1984, passà pel Palamós i el Lloret i es retirà Posteriorment,…

La seva fundació data del 12 de novembre del 1902, època en què s’anomenava Associació Catalana de Clubs de Football , però té un precedent en l’ Associació de Clubs de Foot-ball de Barcelona , creada el 1900 El mateix any, aquesta creà un comitè organitzador de la Copa Macaya, impulsada per Alfons Macaya, president de l’Hispània CF Aquest fou el primer títol a disputar-se a l’Estat espanyol i és considerat com el primer campionat català de futbol Els principals impulsors de l’associació creada el 1902 foren el Barcelona i l’Hispània, i els altres clubs que s’hi adheriren foren el Català, l’…

El camp de joc reglamentari és rectangular, amb una longitud de 90 a 120 m i una amplada de 45 a 90 m El partit té una durada de dos temps de 45 minuts amb un descans entremig de 15 minuts Guanya el partit l’equip que aconsegueix més gols, i empaten si ningú no n’aconsegueix cap o tots dos en fan el mateix nombre Un àrbitre, ajudat per dos jutges de banda, és l’encarregat de fer complir el reglament La història del futbol s’estableix a partir del 1863, quan a Anglaterra es funda la Football Association, però els seus orígens es remunten a l’antiguitat El primer partit amb les regles pròpies…