Resultats de la cerca

D’extracció humil, contribuí al desenvolupament del futbol a la ciutat de Girona Com a jugador, destacà per les seves qualitats físiques —alt, robust, amb un xut potentíssim— i esdevingué un ídol al Camp de Mart de la Devesa, formant tàndem defensiu amb Carles Bellsolà Debutà amb catorze anys amb l’Strong i fou una peça central de la primera selecció local, la UD Gironina, en el primer intent de competir en el campionat regular 1915 Es retirà de la pràctica activa amb la UD Girona, poc abans de la fundació del Girona FC el 1930 També excellí en el llançament de pes, com a primer recordista…

Passà la infantesa a Barcelona, i en tornar a la seva ciutat natal formà part, amb divuit anys, del Girona Sport Club, amb el qual disputà dos partits contra l’Sport Empordanès de Figueres 1909 Frustrada la continuïtat d’aquell equip per la manca de recursos i els efectes de la Setmana Tràgica, el 1910 passà a les files del tercer equip del FC Barcelona De nou a Girona per fer el servei militar, fou davanter centre de l’Strong 1912-13, club en el qual captà l’afició popular amb els seus gols, una forta personalitat i el seu desplegament físic al costat de figures més joves que ell, com Roca,…

Destacà com a jugador de l’Strong fundacional 1910 i fou dirigent de l’Sport Club Gironí 1912, un club format a redós de l’anterior per estudiants de batxillerat Juntament amb Francesc Roca, fou una de les parelles defensives més populars del futbol gironí i català A partir del 1914 inicià una etapa esportiva caracteritzada per la discontinuïtat jugà al Girona Sport, al Català, a la UD Gironina 1915, de nou a l’Strong i, un cop dissolt aquest el 1916, encara formà part d’equips successors com el Gimnàstic i el Girona FC Jugador d’un gran carisma i dotat de grans qualitats atlètiques i…

Fou membre actiu del grup que inicià l’Strong 1910, i jugà també amb el Figueres Sport en els seus inicis Destacà per la seva qualitat tècnica, la velocitat per a recuperar pilotes i un gran xut de llarga distància Jugà de mig centre i en posicions més avançades Formà part de l’època daurada de l’Strong, amb Roca, Bellsolà, Coll i Callicó El 1914 es desplaçà a Barcelona per estudiar medicina i s’incorporà al segon equip del FC Barcelona Aviat passà a formar part de la plantilla del primer equip, amb la qual guanyà el Campionat de Catalunya la temporada 1915-16 Al club blaugrana marcà un total…

Conegut com a Areta II , arribà al Futbol Club Barcelona el 1954 procedent del Real Oviedo Hi jugà dues temporades, participà en 30 partits i marcà 15 gols Fou l’autor del primer gol de la història barcelonista en competició europea, l’any 1955 en la Copa de Fires Posteriorment fitxà pel València Club de Futbol

Actuà amb l’equip reserva del FC Barcelona els anys vint i amb el primer equip blaugrana la temporada 1925-26 Jugava d’extrem dret i fou l’autor d’un dels tres gols del Barcelona en la final de Copa d’Espanya 1926 que el conjunt barcelonista guanyà a l’Atlético de Madrid Aquella temporada també es proclamà campió de Catalunya

Fou inaugurat el 29 d’agost de 1989 amb una festa a la qual assistí el president de la Generalitat, Jordi Pujol, i un partit entre el Palamós Club de Futbol i el Futbol Club Barcelona 2-1, en el qual el davanter local Coquito fou l’autor del primer gol També se l’anomena Nou Estadi Municipal i té una capacitat per a 8000 espectadors

Inaugurat el 1977, substituí l’antic camp del carrer de Gaudí, que funcionava des del 1927 Fou el primer terreny de joc propietat del Reus Deportiu, tot i que el 1984 passà a ser de titularitat municipal La inauguració tingué lloc el 12 d’octubre de 1977 amb el partit Reus-Barcelona 0-1 Esteban fou l’autor del gol Té una cabuda de 4500 espectadors

Interior, fitxà pel Futbol Club Barcelona a mitjan temporada 1948-49 després d’haver jugat amb els argentins Chacarita Juniors i Vélez Sarsfield, i el León mexicà Disputà 70 partits i marcà 30 gols amb la samarreta blaugrana Guanyà una Lliga 1949, una Copa 1951 i una Copa Llatina 1949, i deixà el club el 1951 És l’autor del gol número 1000 del Barça a la Lliga

Extrem esquerre, es formà a la Penya Saprissa, passà pel Club Esportiu Europa i ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol acabada la Guerra Civil fins la temporada 1941-42 A la Lliga disputà 50 partits i marcà 11 gols Fou l’autor del gol de la victòria de l’Espanyol en la final de Copa del 1940 contra el Real Madrid Guanyà el darrer Campionat de Catalunya 1940 Després jugà al Granada 1942-52 Fou alineat quatre vegades amb la selecció catalana i marcà 2 gols