Resultats de la cerca

Fou una proposta del FC Barcelona que aplegà vuit conjunts catalans i valencians, malgrat que era prevista la participació d’equips murcians i alicantins, però les dificultats dels desplaçaments provocaren la seva renúncia Guanyà el FC Barcelona

Fundat el 1934 com a secció d’esports de L’Espanya Industrial, el 1945 signà un conveni de collaboració amb el FC Barcelona La temporada 1952-53 aconseguí l’ascens a primera divisió estatal però hi renuncià per la seva condició de filial del Barça La temporada 1955-56 aconseguí de nou l’ascens a primera divisió i canvià els estatuts per poder participar-hi Prengué el nom de CD Condal i en fou nomenat president Enric Llaudet Jugà la temporada 1956-57 a primera divisió L’equip era format per jugadors joves o descartats del FC Barcelona i l’entrenà Miquel Gual Posteriorment jugà a segona divisió…

En la dècada de 1910 dirigí el setmanari El Sport i, més tard, La Jornada Deportiva 1921-25 i Mundo Deportivo 1929-39 Durant un temps compaginà la tasca periodística amb l’arbitratge El 1919 fou escollit president del Collegi Català d’Àrbitres, encara que renuncià al càrrec Xiulà partits del Campionat de Catalunya i d’Espanya, i dirigí la final del Campionat d’Espanya 1918 Estigué també molt vinculat a l’Universitari SC, club del qual fou president i secretari, a més de jugador Al final del 1936 fou seleccionador català

Fou el tècnic més brillant de la història del Centre d’Esports Sabadell Es feu càrrec de l’equip la temporada 1964-65, en què ascendí a primera divisió, i el dirigí fins a l’edició 1971-72, quan perdé la categoria El seu millor èxit fou classificar l’equip per a la Copa de la UEFA amb el quart lloc obtingut durant la temporada 1968-69 Després d’entrenar el Granada, l’Sporting de Gijón i el València, del qual també fou secretari tècnic, al gener del 1985 retornà al Sabadell, que estava a segona A, però només els entrenà en un partit de Lliga i un de Copa i presentà la renúncia

Estigué vinculat al futbol català en dirigir l’Espanyol en dues etapes Fou jugador del Real Madrid 1974-89 Com a entrenador, començà a la banqueta del Rayo Vallecano 1992-93 i fitxà per l’Espanyol la temporada següent L’equip blanc-i-blau estava a segona i amb Camacho retornà a primera Romangué al capdavant de l’Espanyol fins la campanya 1995-96 Tot seguit passà al Sevilla i la temporada 1997-98 tornà a l’Espanyol Al juny del 1998 fitxà pel Real Madrid, però al cap de vint dies deixà el càrrec Al setembre del mateix any fou nomenat seleccionador estatal, càrrec que mantingué quatre anys…

Fou un davanter, extrem esquerre, que després de jugar dos anys al Girona Futbol Club arribà a Barcelona per formar part del filial CD Condal, que en la temporada 1956-57 havia de jugar a primera divisió Però l’entrenador Helenio Herrera l’incorporà al primer equip del FC Barcelona com a suplent de l’internacional Manchón i durant les cinc temporades que romangué en el club 1956-61 tan sols jugà en 50 partits, la meitat dels quals de Lliga Fou traspassat al València, on jugà dues temporades 1961-63 Després jugà al Granada la temporada 1963-64 i renuncià a fitxar pel Màlaga per tornar a…

Net del fundador del grup HUSA Hotels , feu estudis a Suïssa i a l’IESE El 1982 fou nomenat director general del grup HUSA i posteriorment n’assumí la presidència succeint el seu pare, Joan Gaspart i Bonet Ha format part de la direcció d’organismes i d’organitzacions empresarials del sector turístic secretari de l’Asociación de Cadenas Hoteleras de España 1981, president del Consorci de Turisme de Barcelona de la Cambra de Comerç de Barcelona, des de la seva fundació 1994 fins el 2019, i president del Consejo de Turismo de la CEOE 2010-19, entre altres càrrecs És també vicepresident primer…

Després de la Segona Guerra Mundial es canvià el cognom Purczfeld, d’origen alemany, pel de Puskás Fill d’un futbolista, jugà a la primera divisió del seu país amb el Kispest des del 1949 anomenat Honved de 1943 a 1956, que aconseguí sis títols de lliga Com a internacional aconseguí a Hèlsinki la medalla d’or olímpica 1952 i obtingué la segona posició en el campionat del món a Suïssa 1954 El 1956, després de la invasió d’Hongria per l’URSS, junt amb altres internacionals hongaresos entre els quals hi havia també S Kocsis, renuncià a tornar al seu país durant una competició internacional a l’…

Entre el 1984 i el 1989 fou intern de La Masia , l’escola de futbol del Futbol Club Barcelona Migcampista, jugà en les categories inferiors de l’equip 1984-90, i, successivament, al Figueres, al Celta, al Badajoz, al Mallorca, al Lleida, a l’Elx i a la Unió Esportiva Gramenet Retirat com a jugador l’any 2002, inicià una carrera com a tècnic al Palafrugell, el Figueres i el Terrassa L’any 2007, en ser designat tècnic del primer equip del FC Barcelona, Josep Guardiola el nomenà segon entrenador, i en aquest càrrec fou copartícip dels trofeus de l’etapa 2007-12 3 lligues espanyoles 2008-09,…

Com a jugador, debutà professionalment al Newell’s Old Boys l’any 1980, equip en el qual jugà pràcticament de manera ininterrompuda fins un any abans de retirar-se 1997 Ocupant la posició de centrecampista, amb aquest equip guanyà el campionat de la Lliga argentina de la temporada 1987-88 Com a entrenador, ha dirigit equips de l’Argentina i, els anys 1999-2012, del Paraguai Debutà al Brown Arrecifes 1998 i després entrenà els clubs Platense 1999, Instituto 2000, els paraguaians Libertad 2002 i 2006 i Cerro Porteño 2004, amb els quals guanyà tres i un campionats, respectivament, i Colón de…