Resultats de la cerca

Era editat per l’empresa Editorial Don Balón SA i tenia la redacció a Barcelona Especialitzat en futbol de l’àmbit estatal i també internacional, durant més de tres dècades es convertí en un referent per als aficionats no solament de l’Estat espanyol, sinó també d’altres països Rogelio Rengel Mercadé n’era el propietari i fou dirigit per Mercedes Milá, Juan Manuel Martínez, Juan Pedro Martínez Díaz i Antoni Casals, entre d’altres Antonio Hernáez, Andreu Astruells i Miquel Rico en foren directors executius, i José María García, Josep Maria Casanovas i Juan José González, editors…

Duia per subtítol Revista satírico futbolera i fou especialment crítica amb el Barça i la Federació Catalana de Futbol Amateur Encetà un gènere, que consagrà dos anys més tard el setmanari Xut En foren collaboradors els dibuixants Mallol, Allak i Tete Era escrita en castellà amb alguns articles en català De periodicitat setmanal, amb irregularitats, se’n publicaren com a mínim quaranta-set números

De família d’industrials, es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona 1920 i es posà al capdavant del negoci familiar de la Companyia d’Indústries Agrícoles, que amplià Interessat en política i en l’esport des de jove, el 1925 es féu soci del Futbol Club Barcelona  en un moment en què aquest era objecte de mesures repressives per part de la Dictadura de Primo de Rivera El 1928 esdevingué membre de la junta directiva del club, i al juliol del 1935, president Fou també president de la Federació Catalana de Futbol 1929-30 i del  RACC  1930 De la mà d’Antoni Rovira i Virgili, el 1927…

En la dècada de 1910 dirigí el setmanari El Sport i, més tard, La Jornada Deportiva 1921-25 i Mundo Deportivo 1929-39 Durant un temps compaginà la tasca periodística amb l’arbitratge El 1919 fou escollit president del Collegi Català d’Àrbitres, encara que renuncià al càrrec Xiulà partits del Campionat de Catalunya i d’Espanya, i dirigí la final del Campionat d’Espanya 1918 Estigué també molt vinculat a l’Universitari SC, club del qual fou president i secretari, a més de jugador Al final del 1936 fou seleccionador català

S’encetà amb la direcció inicial de Francesc Bosch i amb Francesc d’A Masana com a redactor en cap, però l’ànima de la revista fou Lluís Aymamí Baudina, que ben aviat n’esdevingué director S’hi aplegaven els redactors que defensaven l’ideal de l’esport popular que arrelà a la dècada següent a Catalunya En foren redactors Soler Moreu, Aquiles, Dribling i Kramer, entre d’altres Hi destacaven les cròniques futbolístiques i la informació específica del Campionat de Catalunya Escrit en castellà, hi sovintejaven escrits en català Se’n publicaren com a mínim 169 números

D’extracció humil, contribuí al desenvolupament del futbol a la ciutat de Girona Com a jugador, destacà per les seves qualitats físiques —alt, robust, amb un xut potentíssim— i esdevingué un ídol al Camp de Mart de la Devesa, formant tàndem defensiu amb Carles Bellsolà Debutà amb catorze anys amb l’Strong i fou una peça central de la primera selecció local, la UD Gironina, en el primer intent de competir en el campionat regular 1915 Es retirà de la pràctica activa amb la UD Girona, poc abans de la fundació del Girona FC el 1930 També excellí en el llançament de pes, com a primer recordista…

Fou impulsada per Federico Pastor, Ricardo Albiach i José Luis Cano, membres de l’empresa Ediciones Rápidas, i dirigida per Julián Mir Alguns dels seus primers redactors foren Manuel del Arco, Joan Garcia Castell, María Luz Morales, Ricardo Pastor, Alfredo Rueda i Carme Trias de Bes Editada com a setmanari, tractava principalment l’actualitat del FC Barcelona i del RCD Espanyol L’èxit de la publicació feu que el 4 de febrer de 1965 es convertís en diari, adoptant el subtítol de “primer diario deportivo de la tarde” La segona època també s’inicià essent dirigida per Julián Mir…

Advocat de professió, se’l considera el legislador del futbol a Espanya i un dels personatges més importants de la història del futbol català Fou jugador del Catalònia, club fundat per ell mateix l’any 1901, del Salut Sport Club 1905, del Futbol Club Barcelona i del Club X 1907 Fou també promotor i publicista esportiu el 1906 fundà i dirigí el setmanari Sports , el 1908 dirigí Los Deportes , el 1911, Stadium , i també participà en la publicació La Rambla El 1914 esdevingué president del Sindicat de Periodistes Esportius de Catalunya i president de la Federació Catalana de Futbol…

Hi jugà el Reial Club Deportiu Espanyol entre el 1923 i el 1997, i fou un dels principals referents del futbol català La seva construcció es gestà en ple auge del futbol, tant a Catalunya com a l’Estat espanyol El Futbol Club Barcelona havia inaugurat el camp de les Corts al maig del 1922, el València i l’Atlético de Madrid també havien estrenat camp i l’Athletic de Bilbao havia millorat San Mamés En canvi, sobre el club blanc-i-blau hi havia una ordre de desnonament del camp que utilitzava De cara a la temporada 1922-23, l’Espanyol estava preparant un gran equip amb el retorn de Zamora, però…

Inicis i consolidació Dedicada preferentment al futbol, al llarg de la seva història ha tingut una vintena de seccions, cinc de les quals són actualment professionals futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una desena són amateurs , entre les quals destaquen les d’atletisme, voleibol i rugbi L’octubre del 1899 el suís resident a Barcelona Joan Gamper feu una crida al periòdic Los Deportes per a reunir els afeccionats al futbol que volguessin crear un club A la seva crida respongueren onze persones Otto Kunzle, Walter Wild, John i William Parsons, Otto Maier, Lluís d’Ossó…