Resultats de la cerca

Llicenciat i doctor en ciències geologia per la Universitat de Barcelona, amplià els seus estudis a França Es féu càrrec de l’assignatura d’hidrogeologia quan aquesta fou introduïda en la llicenciatura de geologia de la Universitat de Barcelona Posteriorment fou cridat per la Universitat Autònoma, en el temps de la seva institució, per organitzar-hi la geologia aplicada Ha estat vicedegà i vicerector d’investigació d’aquesta universitat, on creà el primer centre de l’Estat espanyol per a la detecció del triti en treballs d’hidrogeologia, el qual esdevingué més tard el Servei de Datació de…

És situat per sobre de l’Ordovicià i per sota del Devonià Va des dels 438 milions fins als 408 milions d’anys Els materials silurians són constituïts predominantment per esquists, tot i que també hi ha abundància de gresos i lutites arenoses Les calcàries sovintegen a la part mitjana i alta Durant el Silurià es donà la màxima extensió de la mar de tot el Paleozoic i donà lloc a una àmplia ocupació de les mars poc profundes per part de la fauna siluriana Els graptòlits, com a l’Ordovicià, són la fauna més característica i serveixen per a establir la bioestratigrafia d’aquest…

Hom l’anomena també Criptozoic Es caracteritza negativament per la manca quasi absoluta de fòssils Els temps precambrians van des de l’origen de la Terra, fa uns 4500 milions d’anys, fins a —570 milions, que és el començament del Fanerozoic Els materials predominantment metamòrfics i el recobriment posterior obstaculitzen l’anàlisi estratigràfica, malgrat que els estudis moderns van esclarint força coses Hi ha hagut evidentment una variació general en els tipus de materials que s’han format al llarg d’aquest temps D’altra banda, els materials del Precambrià formen el cor dels continents, o…

Es llicencià en ciències geològiques el 1969 per la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1972 Fou deixeble de Joan Rossell i Sanuy i M Àngels Marquès i Roca Amplià estudis a la Universitat de Montpeller durant els cursos 1969-71, sota la direcció de Maurice Mattauer, i a la Universitat Tècnica de Clausthal-Zellerfeld Alemanya, durant el curs 1972-73 Professor de la Universitat de Barcelona del 1973 ençà, actualment n'és catedràtic de geodinàmica Fou degà de la facultat de Geologia 1985-89 i vicerector d’aquesta universitat 1981-85, com també secretari i gestor del Programa Nacional…

Estudià ciències naturals a la Universitat de Madrid, on es doctorà Amplià estudis a diversos països d’Europa i als EUA, on, a la Universitat de Cincinnati, s’especialitzà en petrografia lunar Del 1934 al 1968 fou catedràtic d’institut d’ensenyament mitjà Del 1950 al 1965 fou director de les explotacions mineres de tungstè i d’estany de la zona de Badajoz i creà un laboratori de geologia i una biblioteca especialitzada a la ciutat de Mèrida Una part de les seves investigacions se centraren en l’estudi geològic de les comarques de les regions de Castelló i de València Estudios sobre las cuevas…

Llicenciat en ciències naturals a Barcelona 1943, amplià estudis a les universitats de Lieja 1946-47 i Neuchâtel 1954 Efectuà els primers treballs sobre la vall de Tena, la Ribera de Biescas, la morfotectònica de les serres de Bellmunt, de Milany i de Puigsacalm, la presència cambriana a la vall de Ribes i la clotada d’erosió de Sant Vicenç de Castellet 1945-48 Es doctorà el 1952 amb una tesi sobre el Pirineu axial català Feu després un remarcable livret-guide sobre el Sistema Mediterrani Català per al Congrés d’Investigació sobre el Quaternari El 1957 inicià la dedicació a les Serralades…

És dividida en 14 partits judicials 1970 i 307 municipis 1981 La prefectura de Barcelona i el corregiment del mateix nom, creats el 1810, serviren de base a les divisions posteriors en departaments i en províncies la del 1814, proposada a les Corts de Cadis, que no entrà en vigor encloïa la regió de Girona, la del 1821 aprovada per les Corts el 1822, amb algunes rectificacions i amb caràcter provisional, amb el nom de província de Catalunya, que tampoc no pogué entrar en vigor per la reacció absolutista del 1823, i la del 1833, encara vigent El projecte del 1821 n'excloïa, entre d’altres…

Es llicencià en ciències geològiques el 1969 a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1973, amb una tesi sobre el metamorfisme i l’estructura del cap de Creus Amplià estudis a l’Imperial College of Science de Londres, on obtingué el títol de Master of Science el 1974 Fou professor de la Universitat de Barcelona fins el 1984, any en què es traslladà a la Universitat Autònoma de Barcelona, on actualment exerceix com a catedràtic de geologia estructural Ha centrat les seves investigacions en la geologia estructural de terrenys cristallins, aprofundint l’estudi de l’Hercinià del nord-…

El nom deriva de les tres unitats litològiques que presenta a Alemanya, on fou primerament estudiat la inferior, detrítica roja Buntsandstein la mitjana, calcària Musckelkalk , i la superior, d’argiles i sals Keuper Va de -248 a -213 milions d’anys Al final de l’era primària Permià, les mars ocupaven només l’oest americà i la part central de la mar de Tetis Carpats, Caucas, Iran i Pamir S'inicià, doncs, durant el Triàsic una àmplia transgressió i les aigües recobriren gairebé tot Àsia i Europa La mar més profunda era a l’Europa oriental, on es dipositaren calcàries i dolomies amb fauna…

Celebrà les primeres reunions a la rebotiga d’una farmàcia i més tard a unes golfes del carrer de la Boqueria, on fou installat un gabinet de màquines d’experimentació El desembre del 1765 es reorganitzà amb el nom de Reial Conferència Física , amb uns nous estatuts pels quals fou designat president el capità general de Catalunya, i amplià el seu abast al conreu de “totes les ciències naturals i l’avenç de les arts útils”, amb nou seccions àlgebra i geometria estàtica i hidroestàtica electricitat magnetisme i òptica pneumàtica i acústica història natural botànica química agricultura El 1770…