Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
dendroclimatologia
Geologia
Ciència que estudia el clima en relació amb el desenvolupament dels vegetals a través dels anells de creixement dels troncs, especialment els de les coníferes.
Els anys que les condicions han estat favorables els anells són més amples, i si no ho han estat, són estrets i poc continus Aquest sistema també és emprat en troncs fossilitzats, en els estudis paleoclimàtics
malacostracis
Carcinologia
Subclasse d’artròpodes de la classe dels crustacis que comprèn els representants més coneguts d’aquest grup.
Tenen el cos format per vint segments cinc de cefàlics, vuit de toràcics i set d’abdominals, amb una closca que recobreix el tòrax Els apèndixs del sisè segment abdominal són amples i plans, i, juntament amb el tèlson, donen lloc a una aleta caudal en forma de ventall El desenvolupament té lloc normalment a través dels estadis de zoe i metazoe, bé que en algunes formes hi ha la fase de naupli
aurèola de contacte
Geologia
Zona de contacte, també anomenada aurèola metamòrfica
, entre una massa intrusiva i les roques que l’encaixen.
Quan una intrusió travessa una formació sedimentària, la zona de contacte, a alta temperatura i impregnada de vapors mineralitzants a pressió, sofreix un procés d’intens metamorfisme de contacte que origina una aurèola El gruix d’aquesta depèn de les dimensions de la massa intrusiva, de la composició del magma els magmes àcids, rics en elements volàtils, mineralitzants, originen aurèoles més amples que els magmes bàsics, de la composició de la roca encaixant i de la profunditat de la intrusió
llagostí
Llagostins
© C.I.C-Moià
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels decàpodes
, de la família dels penèids, de 20 cm de llargada màxima, que es caracteritza per les primeres antenes, molt curtes i juntes, i per les branques internes de les segones antenes, molt amples i planes.
És una forma mediterrània pròpia de la zona costanera, que habita sobre el fons fins a uns 40 m de profunditat, i és especialment freqüent a les desembocadures dels rius Als Països Catalans, la pesca de llagostins 84 tones el 1971, molt apreciats, se centra al sud de la desembocadura de l’Ebre Sant Carles de la Ràpita, les Cases d’Alcanar, Vinaròs i, en menor escala, Benicarló i Peníscola també se'n pesca a Tarragona i el golf de Sant Jordi Cambrils, l’Ametlla, l’Ampolla i a la costa meridional Bellreguard, Santa Pola