Resultats de la cerca
Es mostren 218 resultats
Aptià
Geologia
Cinquè estatge del Cretaci inferior, situat damunt el Barremià i sota l’Albià.
Catià
Geologia
Estatge situat a la part alta de l’Oligocè, per sota l’Aquitanià i damunt l’Estampià.
Catarqueà
Geologia
Unitat geocronològica (però no cronoestratigràfica) situada sobre l’Arqueà i que, amb categoria d’era, fa referència a tot l’espai de temps transcorregut des de la formació o individualització de la Terra, com a planeta, fins a la primera roca arqueana, la més antiga fins ara trobada dins el registre de les datacions radiocronomètriques.
Es tracta, doncs, d’una unitat de temps de la qual, per exclusió, no ha romàs cap testimoni El lapse de temps del Catarqueà pot ésser de 800 milions d’anys dels -4,6 Ga als 3,8 Ga, essent 1 Ga= 10 9 anys El Catarqueà representa tots els anomenats temps pregeològics , d’una Terra en formació i en diferenciació geoquímica, a la qual després s’hi genera la primera escorça i les primeres segregacions siàliques que haurien format els protocontinents Aquesta escorça hauria pogut ésser reabsorbida per uns efectes de subducció, potser molt més actius que els d’ara, però de mecanisme semblant aquesta…
Carnià
Geologia
Primer estatge (i edat) del Triàsic superior del domini alpí, situat damunt el Ladinià i sota el Norià.
Carbonífer
© Fototeca.cat
Geologia
Cinquè període geològic del Paleozoic (o Era Primària), comprès entre el Devonià i el Permià, d’edat compresa entre els -360 i els -286 milions d’anys.
És un dels períodes decisius de la història de la Terra Es caracteritza pel desenvolupament de l’orogènia herciniana i pel gran increment de la flora terrestre, que tingué com a conseqüència la formació de grans dipòsits de carbó La fauna es caracteritza per l’aparició dels primers éssers de respiració pulmonar, representats per amfibis estegocèfals Hi abunden els cefalòpodes Goniatites, Nautilus i els braquiòpodes Spicifer els artròpodes escorpins, aràcnids, miriàpodes, insectes es desenvoluparen en terra ferma afavorits pel clima càlid i l’exuberant vegetació Els vegetals prengueren…
Caradocià
Geologia
Estatge de l’Ordovicià, situat sobre el Llandeilià i sota l’Ashgil·lià.
L’estratotip és a Caradoc Shropshire, Anglaterra
Cantabrià
Geologia
Unitat amb valor d’estatge (i edat) de l’Estefanià superior, situada damunt el Westfalià D i sota l’Estefanià A.
Campanià
Geologia
Cinquè i penúltim estatge del Cretaci superior, situat damunt el Santonià i sota el Maastrichtià.
L’estratotip és als coteaux de la Grande Champagne Cognac, d’on deriva el nom
Caledonià
Geologia
Cicle orogènic produït durant el Paleozoic inferior, al final del Silurià i al principi del Devonià.
Afectà sectors del nord i el nord-est d’Europa Irlanda, Galles, l’Anglaterra septentrional, Escòcia, Noruega, el nord d’Àsia, Alaska, el Canadà i també Austràlia
calcàries lignitíferes de Calaf
Geologia
Formació de calcàries de colors clars, amb lignits que contenen fauna sannoisiana amb Ancodus aymardi
i Striatella mystia
, desenvolupada extensament a Calaf (Anoia), localitat tipus.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina