Resultats de la cerca

Hom pot considerar que va des de -2500 a -590 milions d’anys, o a -690 si hom considera que l’Ediacarià és al Fanerozoic Es tracta de la part del Precambrià més coneguda de la qual hom coneix més nombre i varietats de fòssils, malgrat que siguin escassíssims S'hi troben protòfits, però no hi ha evidències clares de protozous malgrat que degueren existir Són abundants els estromatòlits i les pistes fòssils Al final hom troba excepcionalment restes variades de metazous celenterats, anèllids i altres animals d’atribució insegura En conjunt no permeten d’establir cap…

Es tracta, doncs, d’una unitat de temps de la qual, per exclusió, no ha romàs cap testimoni El lapse de temps del Catarqueà pot ésser de 800 milions d’anys dels -4,6 Ga als 3,8 Ga, essent 1 Ga= 10 9 anys El Catarqueà representa tots els anomenats temps pregeològics , d’una Terra en formació i en diferenciació geoquímica, a la qual després s’hi genera la primera escorça i les primeres segregacions siàliques que haurien format els protocontinents Aquesta escorça hauria pogut ésser reabsorbida per uns efectes de subducció, potser molt més actius que els d’ara, però de mecanisme…

El nom deriva de les tres unitats litològiques que presenta a Alemanya, on fou primerament estudiat la inferior, detrítica roja Buntsandstein la mitjana, calcària Musckelkalk , i la superior, d’argiles i sals Keuper Va de -248 a -213 milions d’anys Al final de l’era primària Permià, les mars ocupaven només l’oest americà i la part central de la mar de Tetis Carpats, Caucas, Iran i Pamir S'inicià, doncs, durant el Triàsic una àmplia transgressió i les aigües recobriren gairebé tot Àsia i Europa La mar més profunda era a l’Europa oriental, on es dipositaren calcàries i dolomies amb fauna…

Juntament amb l’Eocè es caracteritza per la presència abundant de nummulits Hi predominen els materials detrítics amb abundància de trams argilosos Hi ha també calcàries lacustres i evaporites Als Països Catalans és regressiu i està mal caracteritzat L’època oligocena ha durat, com a màxim, dels 38 als 24,6 milions d’anys, i la seva divisió en estatges és força discutida, així com els seus límits concrets Hom el divideix actualment en dos estatges Estampià i Catià A part alguns grups de foraminífers que permeten de definir bé l’Oligocè, com és ara les lepidociclines…

És comprès entre els -590 i els -248 milions d’anys A Europa, hom sol dividir-lo en Paleozoic inferior que comprèn els períodes Cambrià, Ordovicià i Silurià i Paleozoic superior que comprèn els períodes Devonià, Carbonífer i Permià Hom considera aquest terme sinònim de Primari o era primària La presència de trilobits fa que hom l’anomeni també era dels trilobits En general predominen les formes més antigues d’animals i plantes multicellulars La majoria d’animals són invertebrats, bé que s’hi trobin abundantment vertebrats primitius, sobretot peixos, en els períodes més…

Ambdós formen l’era o eratema anomenada Cenozoic El Quaternari és caracteritzat per l’aparició de l’home i per l’alternança de temps freds que permeten la formació d’extensos recobriments de glaç glaciacions i de temps de clima més calent Les variacions climàtiques provoquen migracions i canvis faunístics importants Desapareixen en el Quaternari, entre altres, el megateri, el mamut i l’os de les cavernes La flora reflecteix fidelment els canvis climàtics Els dipòsits deguts a l’acció de les glaceres formen una part important dels materials quaternaris Entre els dipòsits continentals són també…

El nom fa referència a l’antic nom d’Acàdia Canadà, on hi ha l’àrea tipus

És comprès entre el Devonià i el Pennsilvanià És equivalent al Dinantià europeu clàssic afegint-hi el Serpukhovià

Hom hi inclou habitualment els quatre estatges inferiors del Cretaci Berriasià, Valanginià, Hauterivià i Barremià L’estratotip és a Neuchâtel Neocomium en llatí

La localitat tipus és a Latdorf Alemanya