Resultats de la cerca
Es mostren 1504 resultats
competència
Geologia
En un riu o corrent d’aigua, possibilitat que té de transportar materials aïllats de la mida màxima compatible amb la velocitat.
La competència és difícil de determinar, puix que depèn de la densitat dels còdols, de llur forma rodons o angulosos i de si hom pren com a velocitat de les aigües la mitjana, la superficial o la de fons
carbonització
Geologia
Procés de transformació de la matèria orgànica vegetal en carbó de pedra.
L’acumulació de restes vegetals s’efectuà en conques continentals o límniques i marines o paràliques El procés de carbonització es produeix posteriorment a aquesta fase de sedimentació i es caracteritza essencialment per un enriquiment en carboni i una pèrdua d’oxigen Hom hi pot distingir dues etapes en un primer estadi, dit de carbonització bioquímica , un conjunt de reaccions anaeròbies, en aigües quietes, en presència d’una flora bacteriana abundosa, produeix despresa de diòxid de carboni i metà i enriquiment en carboni, en els teixits vegetals s’arriba així a la formació de…
carbó de pedra
carbó mineral Lignit
© Fototeca.cat
Geologia
Tecnologia
Química
Matèria mineral sòlida i combustible d’origen vegetal, color negre, pes específic 1,0-1,8 i duresa 0,5-2,5.
És composta de carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i altres components no volàtils argila, sílice, carbonats, òxids de ferro, etc que formen, després de la combustió del carbó, les cendres L’estudi dels carbons és considerat més aviat un capítol de la geologia aplicada que no de la mineralogia o petrologia clàssiques, car llur gènesi és clarament excepcional dins el temps i dins l’espai Només dos períodes geològics, en efecte, són rics en jaciments de carbó el que va del Carbonífer inferior al Permià i el que, iniciant-se en el Cretaci, continua en el Terciari D’altra banda, el 95%…
capacitat màxima de retenció
Geologia
Quantitat d’aigua retinguda per una capa prima de sòl en equilibri amb una capa freàtica d’aigua el nivell de la qual arriba just al límit inferior de la primera.
capacitat hídrica
Geologia
Contingut en aigua d’una mostra de sòl, després d’haver-lo saturat i deixat escórrer durant unes dues hores, expressada en tant per cent del volum.
capacitat de camp
Geologia
Quantitat d’aigua retinguda per un sòl un cop se n’ha escorregut l’aigua gravitativa.
Correspon a l’aigua capillar i a l’aigua higroscòpica, retingudes a una tensió igual o superior a 1/3 d’atmosfera Les capacitats de camp màximes corresponen a sòls argilosos, i les mínimes, a sòls arenosos
capacitat de bescanvi
Geologia
Quantitat de substància que un pes determinat d’un sòl pot retenir a causa de la seva capacitat d’adsorció.
Hom l’expressa normalment en milliequivalents per 100 g Com que les substàncies adsorbides són normalment iòniques, hom distingeix la capacitat de bescanvi catiònic i la capacitat de bescanvi aniònic L’humus és el principal responsable de la retenció de cations de 200 a 600 milliequivalents per 100 g Les argiles tenen també una capacitat elevada, variable segons els tipus vermiculites 150, montmorillonites 80-100, caolinites 5-15 per 100 g Les màximes capacitats de bescanvi corresponen als sòls torbosos i als argilosos Els cations calci, magnesi, potassi i sodi són els més sovint adsorbits…
capacitat d’adsorció
Geologia
Propietat fonamental de la fracció col·loidal dels sòls i de l’humus de retenir per adsorció diverses substàncies, particularment cations (capacitat de bescanvi).
capacitat
Geologia
Quantitat d’aigua o d’altres substàncies que un sòl absorbeix, conté o bescanvia.
catena
Geologia
Conjunt ordenat espacialment de sòls derivats de la mateixa roca mare però de característiques diferents, a causa de variacions en un factor ecològic determinat.
Un exemple en seria el conjunt de sòls que hom troba successivament des de la carena d’una muntanya fins al fons de la vall o també els sòls zonals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina