Resultats de la cerca

Una paraconformitat representa, doncs, una ruptura i hiat dins el registre estratigràfic i un lapse més o menys llarg d’absència de sedimentació

La seva gruixària varia des d’uns 70 km sota els oceans fins a uns 150 km sota els continents És un conjunt rígid capaç de resistir elevades pressions sense deformar-se i és fragmentada en un conjunt de blocs d’extensió desigual anomenats plaques litosfèriques , segons la tectònica de plaques

Hi ha, doncs, litozones, biozones, cronozones, zones minerals, zones metamòrfiques, zones d’inversió magnètica, etc El terme zona és, sobretot, usat per a significar cronozona , que és la unitat cronoestratigràfica més petita basada en l’anàlisi paleontològica, és a dir, en la biozona Un agrupament de cronozones constitueix l'estatge

En un sinforme, els flancs convergeixen cap avall, independentment de la polaritat de la successió estratigràfica o de qualsevol altre element plegat És, doncs, un terme exclusivament morfològic, i pot fer referència tant a sinclinals com a anticlinals, segons l’edat relativa de les capes del nucli respecte de les dels flancs

Els agents geològics que produeixen aquestes modificacions es divideixen en dos grups agents geològics externs a l’escorça terrestre, els més coneguts i més ben estudiats glaç, aigües superficials, etc, i agents geològics interns, que actuen des de l’interior de la terra vulcanisme, sismologia, poc coneguts, malgrat ésser-ne ben patents els efectes La geodinàmica es divideix, doncs, en dos apartats geodinàmica externa , que estudia els agents geològics externs, i geodinàmica interna , que estudia els interns L’establiment de les bases científiques de la geodinàmica es deu a Lyell…

Pot assolir temperatures entre els 50°C i els 600°C, aproximadament Segons els casos, les fumaroles poden ésser clorurades, clorhídriques, amoniacals, sulfhídriques i carbòniques Es donen normalment en regions volcàniques i es desprenen quan ha cessat l’activitat eruptiva principal Hom les considera, doncs, com un fenomen secundari posteruptiu Les fumaroles sorgeixen del cràter o de llocs allunyats del mateix aparell volcànic A la península itàlica són conegudes les fumaroles de Puzzuoli —vapors sulfurosos—, així com les de la cova del Cane, prop de Nàpols, que desprenen…

Aquesta ascensió és responsable del vulcanisme intraplaca que afecta escorça oceànica illes Hawaii, illes Reunion i d’altres o escorça continental També pot tenir lloc al contacte entre dues plaques litosfèriques, principalment en límits divergents Així, hom pensa que Islàndia, a la dorsal Centreatlàntica, marca la migració cap a l’oest d’aquesta dorsal per sobre d’una ploma mantèllica fa 80 Ma Segons alguns geofísics, l’ascensió de les plomes i la seva expansió en les dorsals contribueix a l’obertura d’aquestes, i és responsable, doncs, del moviment de les plaques Segons altres…

Comprèn, doncs, els darrers 12000-11500 anys Es caracteritza per la retirada de les glaceres associada a la fase final de la darrera glaciació i l’inici d’una era interglacial És característic de l’Holocè la gran extensió del bosc i de la vegetació per efecte de l’augment de la temperatura Durant l’Holocè, vers el 8000 aC, s’inicià l’agricultura, la primera de les activitats humanes d’un impacte apreciable sobre la vida a la Terra Aquest impacte s’accelerà amb la industrialització Amb un creixent consens de la comunitat científica, ha estat proposada una nova subdivisió…

Formulada el 1912 per Alfred Wegener per explicar els moviments orogènics, es basa en l’observació d’una certa coincidència en la línia de costes d’Àfrica i d’Amèrica Aquesta idea elemental fou perfeccionada per Du Toit, que la volgué fonamentar amb dades estratigràfiques L’energia sortia del mateix moviment de rotació de la Terra la inèrcia deixava endarrerits els blocs de sial respecte al sima a partir del Carbonífer Hom pressuposa, doncs, l’existència d’un sol continent en els temps arcaics, la Pangea En suport d’aquesta teoria hom ha adduït també arguments biològics, basats…

Estudiada ja al segle XVIII per Bouguer a l’àrea dels Andes i el Perú i al segle XIX per Pratt i Airy indistintament a la zona de l’Himàlaia, per tal d’explicar les anomalies de la gravetat i les desviacions anormals de la plomada observades a les proximitats dels massissos muntanyosos Airy fou el primer que en donà, el 1855, una explicació física teoria isostàtica de les arrels muntanyoses l’escorça terrestre és formada per un conjunt de blocs, de volum desigual quant als corticals però de densitat similar, que floten semblantment als icebergs a la mar en un substrat fluid, bé que més dens…