Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
estil tectònic
Geologia
Forma característica adquirida pel relleu a causa de les forces orogèniques.
Aquestes poden actuar en regions de gran plasticitat, com ara els geosinclinals, o, per contra, en d’altres de gran resistència a les deformacions, formades per roques cristallines molt dures En el primer dels casos es produeix un estrenyiment molt acusat entre els extrems del geosinclinal i en el curs d’aquest els sediments resten molt deformats i sobretot plegats i cavalcats els uns sobre els altres, formant l’estil tectònic alpí Quan les forces orogèniques actuen sobre blocs resistents es produeix un gran desenvolupament del sistema de falles, que aixequen grans blocs i n'enfonsen d’altres…
escurçada
Geologia
Disminució de la longitud inicial d’un conjunt geològic a causa d’esforços tectònics.
klippe
Geologia
Porció d’una unitat al·lòctona aïllada, normalment, a causa de l’erosió (mantell de corriment).
claper
Geologia
Tros de terra cobert de rocs, que, a causa del pendent feble, són poc mòbils.
Els clapers són freqüents a les àrees de relleu càrstic
estria
Geologia
Solcs que es troben en els plans de falla a causa del lliscament i del frec.
Hom els empra sovint per a determinar el sentit del moviment
decorriment
Geologia
Desplaçament de les terres per un vessant a causa de la infiltració d’aigua en sòls impermeables.
laterita
Geologia
Tipus de sòl propi dels climes tropicals humits, originat a partir de roques silícies mitjançant un intens procés de lixiviació, no únicament de les sals solubles i carbonats, sinó també de la sílice col·loidal.
A causa d’aquest procés, les laterites són riques en hidròxids d’alumini i de ferro, i l’humus s’hi desintegra ràpidament Aquests sòls acostumen a tornar-se estèrils a causa de l’aparició de crostes ferruginoses i de l’empobriment en matèria orgànica i elements nutritius
tapàs
Geologia
Tipus de material tendre que s’aixaragalla fàcilment a causa de l’acció erosiva de les aigües de pluja.
capacitat de bescanvi
Geologia
Quantitat de substància que un pes determinat d’un sòl pot retenir a causa de la seva capacitat d’adsorció.
Hom l’expressa normalment en milliequivalents per 100 g Com que les substàncies adsorbides són normalment iòniques, hom distingeix la capacitat de bescanvi catiònic i la capacitat de bescanvi aniònic L’humus és el principal responsable de la retenció de cations de 200 a 600 milliequivalents per 100 g Les argiles tenen també una capacitat elevada, variable segons els tipus vermiculites 150, montmorillonites 80-100, caolinites 5-15 per 100 g Les màximes capacitats de bescanvi corresponen als sòls torbosos i als argilosos Els cations calci, magnesi, potassi i sodi són els més sovint adsorbits…
sismita
Geologia
Estructura originada per liqüefacció, en sediments i sòls granulars, a causa de la sacsejada del terreny pel pas de les ones sísmiques..
Apareix en zones on hi ha hagut grans terratrèmols