Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
estructura
Geologia
Manera d’ésser disposats els elements components del sòl.
Així, hom parla d’estructura columnar, laminar, polièdrica, prismàtica, etc
nebulita
Geologia
Migmatita que presenta contactes i límits difosos entre els components metamòrfics i magmàtics.
crenulació
Geologia
Plegament a escala centimètrica (microplegament) que presenten algunes roques.
La crenulació pot afectar roques prèviament indeformades que siguin finament laminades, com ara les pissarres o els esquists, o bé roques que ja presentaven un clivatge o una esquistositat produïts en una deformació anterior Si les superfícies axials dels plecs són suficientment properes i paralleles entre si, defineixen un tipus de foliacio anomenat clivatge de crenulació , amb alineacions de minerals, sovint disposats en capes alternades de diferent composició produïdes per la migració d’alguns components de la roca en el procés de deformació
carbonització
Geologia
Procés de transformació de la matèria orgànica vegetal en carbó de pedra.
L’acumulació de restes vegetals s’efectuà en conques continentals o límniques i marines o paràliques El procés de carbonització es produeix posteriorment a aquesta fase de sedimentació i es caracteritza essencialment per un enriquiment en carboni i una pèrdua d’oxigen Hom hi pot distingir dues etapes en un primer estadi, dit de carbonització bioquímica , un conjunt de reaccions anaeròbies, en aigües quietes, en presència d’una flora bacteriana abundosa, produeix despresa de diòxid de carboni i metà i enriquiment en carboni, en els teixits vegetals s’arriba així a la formació de torberes L’…
fracció
Geologia
Part d’un sòl els components de la qual són compresos entre uns límits de magnitud determinats.
Normalment, hom sol considerar les fraccions corresponents a l’arena grossa de 2 a 0,2 mm, a l’arena fina de 0,2 a 0,02 mm, al llim de 0,2 a 0,002 mm i a l’argila menys de 0,002 mm
marea negra
Geologia
Capa erràtica d’olis pesants que cobreix la superfície de la mar o d’aigües continentals a causa d’abocaments de petroli brut o de gasoli, generalment per accident d’un vaixell transportador o bé per l’erupció de pous petrolífers mar endins.
Ultra el perill d’incendi i dels perjudicis als habitants de les zones costaneres afectades, hi ha el fet de l’alteració de tot l’ecosistema marí afectat, amb conseqüències a curt i a mitjà termini La capa d’olis impedeix l’oxigenació de les capes superficials de l’aigua, la qual cosa comporta la desaparició de gran quantitat de plàncton, que, al seu torn, deixa d’alimentar els organismes planctòfags i, de retruc, els ocells marins Els sistemes emprats per a eliminar les marees negres són de diversa natura físics , com l’aspiració per matrius plàstiques, amb la possibilitat de recuperar tant…
rizosfera
Botànica
Geologia
Volum de sòl en contacte directe amb les arrels d’una planta.
La rizosfera no és una regió ben definida ni homogènia És plena de microorganismes, com per exemple algues, bacteris, fongs i virus, i components de la microfauna, com amebes, artròpodes, flagellats i nematodes La planta aporta a la rizosfera entre 50 i 100 mg de matèria orgànica per cada gram d’arrel, i els microorganismes realitzen activitats metabòliques de les quals la planta es beneficia El conjunt d’interaccions que s’estableixen s’anomena efecte rizosfèric L’estimulació dels microorganismes de la rizosfera gràcies a l’efecte rizosfèric es quantifica per la raó entre el…
falla

Representació d’una falla
© Fototeca.cat
Geologia
Discontinuïtat o fractura entre dos blocs de roca que s’han desplaçat l’un respecte a l’altre segons una direcció paral·lela a la discontinuïtat o fractura.
En una falla es distingeixen els elements següents el pla de falla , parallelament al qual s’efectua el desplaçament, i la línia de falla o traç del pla de falla sobre la superfície topogràfica En una falla on el pla de falla no sigui vertical, el cos rocós desplaçat cap amunt relativament és anomenat bloc superior , mentre que l’altre és anomenat bloc inferior El vector desplaçament, situat sobre el pla de falla, de dos punts, situats l’un en el bloc superior i l’altre en el bloc inferior, que originàriament eren solidaris, és anomenat salt real Les components del salt real…
criptòmer | criptòmera
Geologia
Dit del material de gra molt fi, els components del qual no poden ésser determinats a ull nu; té una textura finament cristal·lina.
carbó

Pedra de lignit (carbó)
© Fototeca.cat
Geologia
Tecnologia
Química
Substància combustible, sòlida, lleugera i negra que és el producte de la descomposició incompleta, destil·lació o combustió parcial de la matèria orgànica, principalment vegetal, i que conté essencialment carboni.
Segons el seu origen o el tractament a què ha estat sotmès rep diversos noms carbó de pedra o mineral, carbó vegetal , carbó animal , carbó activat o actiu, carbó de coc , etc Components químics i caràcters físics de diversos tipus de carbó Análisi empírica % Análisi d’elements "rank" humitat volàtils carboni fixat cendra S H C N O Poder Calorífic kJ/kg antracita 4,4, 4,8 81,8 9,0 0,6 3,4 79,8 1,0 6,2 30,5 semiantracita 2,8 11,9 75,2 10,1 2,2 3,7 78,3 1,7 4,0 31,0 carbó bituminós baix en volàtils 2,3 19,6 65,8 12,3 3,1 4,5 74,5 1,4 4,2 30,7 mitjà en volàtils 3,1 23,4 63,6 9,9 0,8…