Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
geodèsia
Geologia
Branca de la geofísica que estudia les dimensions i forma de la Terra i del camp gravitacional.
Les cultures primitives mesopotàmica, egípcia, fenícia, etc acceptaven la hipòtesi que la Terra era plana Els primers a oferir una imatge rodona de la Terra foren els membres de l’escola pitagòrica, idea acceptada fàcilment pels astrònoms i filòsofs grecs Tanmateix, la hipòtesi d’un Terra plana sobrevisqué dins les creences populars fins a la revolució copernicana del s XVI Els primers intents científics de mesurar les dimensions del globus terraqüi foren fets per Eratòstenes s III aC, el qual calculà que el meridià terrestre valia 40 000 000 de metres, valor molt pròxim al que hom accepta…
Theodor Albrecht
Astronomia
Geologia
Astrònom i geodesista alemany.
Dirigí el departament de geodèsia astronòmica de l’Institut Geodèsic de Berlín 1888 Estudià les oscillacions de l’eix terrestre Escriví Formeln und Hilfstafeln für geographischen Ortsbestimmungen ‘Fórmules i taules auxiliars per a situacions geogràfiques’
Inge Lehmann
Geologia
Geofísica danesa.
Estudià a les universitats de Copenhaguen i Cambridge i es doctorà en matemàtiques 1920 i en geodèsia 1928 Centrà les seves recerques en la sismologia, camp en el qual s’inicià el 1925 participant en l’establiment d’una xarxa d’estacions sismològiques a Dinamarca i a Grenlàndia De 1929 a 1953 fou directora del departament de sismologia del Reial Institut de Geodèsia que presidí en 1941-44 El 1936 feu la seva contribució més important amb la publicació d’un article en el qual a partir d’anàlisis sismogràfics proposà que l’estructura del nucli de la Terra consta de dues grans zones, el nucli…
heliòstat
Astronomia
Geologia
Tecnologia energètica
Dispositiu que consisteix fonamentalment en un mirall animat d’un cert moviment rotatori i que serveix per a dirigir els raigs del Sol en una determinada direcció, malgrat el moviment de l’astre en el firmament (celòstat).
És emprat en astronomia per a observar el Sol sense haver de variar l’orientació de l’aparell d’observació, en geodèsia per a transmetre senyals lluminosos a llarga distància i en les centrals solars per a concentrar els raigs del Sol en un punt o zona determinat on es troben els captadors
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Geologia
Organisme de la Generalitat de Catalunya que entrà en funcionament l’1 de febrer de 2014, en substitució de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i de l’Institut Geològic de Catalunya.
Té, com a principals funcions, les relacionades amb l’exercici de les competències sobre geodèsia i cartografia, i sobre la infraestructura de dades espacials de Catalunya Així mateix, també és l’encarregat de promoure i dur a terme les actuacions relatives al coneixement, la prospecció i la informació sobre el sòl i el subsol, tal com s’establia per als organismes predecessors
aplatament
Geologia
Relació de la diferència del radi equatorial o semieix major ( a
) i el radi polar o semieix menor ( b
), al radi equatorial a: A = (a-b
)/ a
.
Al congrés de geodèsia celebrat a Madrid l’any 1924 fou adoptat com a ellipsoide internacional el de Hayford, amb els següents valors semieix major a 6378388 m semieix menor b 6356909 m, de què resulta un aplatament de A = a-b / a = 1/297 Modernament, la Terra no és considerada un ellipsoide rígid, sinó elàstic, en forma de pera, que ha rebut el nom de geoide
Eduard Fontserè i Riba
Eduard Fontserè i Riba
© Fototeca.cat
Meteorologia
Geologia
Meteoròleg i sismòleg.
Nebot de Josep Fontserè i Mestre , es llicencià en ciències fisicomatemàtiques el 1891 i es doctorà el 1894 Organitzà el Servei Horari que fixava l’hora oficial de la ciutat de Barcelona a partir del 1891 i en fou el cap durant seixanta-set anys aquesta hora oficial inicialment es determinava mitjançant la posició dels estels des de la cúpula de l’Acadèmia de Ciències Publicà diversos treballs sobre astronomia al butlletí de la Société Astronomique de France i a les memòries de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona El 1894 presentà un projecte d’observatori astronòmic al cim del Tibidabo…
el·lipsoide terrestre
Geologia
El·lipsoide aplatat, l’eix menor del qual és paral·lel a l’eix del món i que és emprat en geodèsia per a aproximar matemàticament la forma del geoide
.
Hom l’ha anomenat a vegades ellipsoide internacional per tal de palesar la forma matemàtica exacta conveni referent a l’aplatament de la Terra que ha resultat d’un acord internacional