Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
gravimetria
Geologia
Part de la geofísica que s’ocupa de la mesura de l’acceleració de la gravetat g (mitjançant, fonamentalment, l’estudi del pèndol i de la caiguda lliure) i de la mesura de les anomalies que aquesta acceleració presenta (mitjançant el gravímetre).
Si la Terra fos homogènia, la gravetat seria igual en tots els punts en no ésser-ho, hom mesura aquestes anomalies, que poden ésser positives o negatives, segons que estiguin per sobre o per sota del valor que teòricament li correspondria
boudin
Geologia
Estructura tectònica resultat del procés de boudinage
.
En les estructures de boudinage , s’entén per boudin cada un dels cossos o peces prismàtiques del rosari que les formen Les capes o venes que desenvolupen boudins són més competents que les roques que les envolten, raó per la qual mostren un comportament més fràgil i s’estiren, aprimen i trenquen, mentre que les roques encaixants flueixen de forma més homogènia al seu voltant
deformació
Geologia
Canvi de forma d’un objecte geològic.
La deformació permanent observada deformació finita que és experimentada per una roca depèn de les seves propietats i dels esforços que ha sofert La deformació és discontínua quan es creen plans de ruptura i lliscament és contínua en el cas contrari La deformació contínua és homogènia si les línies rectes continuen rectes i les paralleles, paralleles en cas contrari, és inhomogènia Una deformació és caracteritzada per un ellipsoide, definit per tres eixos el de màxim allargament, el de mínim, i l’intermedi i per la seva orientació
mantell freàtic

Mantell freàtic (a) en un alqüifer lliure i (b) en un alqüifer captiu
© Fototeca.cat
Geologia
Mantell d’aigua subterrani que hi pot haver en les roques granulars o fisurades, ocupant tots els espais buits entre els grans de les roques o entre les escletxes.
A grans trets, té una forma homogènia, i té un moviment lent en direcció cap a la mar El mantell freàtic apareix a la superfície en els rius i les fonts En els aqüífers lliures , la superfície superior és anomenada nivell freàtic , i coincideix amb el nivell piezomètric , atès que és en condicions atmosfèriques normals En els aqüífers captius , on el mantell és limitat entre capes impermeables, el nivell freàtic no coincideix amb el piezomètric pel fet que no és en condicions atmosfèriques normals En aquests casos es donen els pous artesians, en què l’aigua surt a pressió Els nivells…
rizosfera
Botànica
Geologia
Volum de sòl en contacte directe amb les arrels d’una planta.
La rizosfera no és una regió ben definida ni homogènia És plena de microorganismes, com per exemple algues, bacteris, fongs i virus, i components de la microfauna, com amebes, artròpodes, flagellats i nematodes La planta aporta a la rizosfera entre 50 i 100 mg de matèria orgànica per cada gram d’arrel, i els microorganismes realitzen activitats metabòliques de les quals la planta es beneficia El conjunt d’interaccions que s’estableixen s’anomena efecte rizosfèric L’estimulació dels microorganismes de la rizosfera gràcies a l’efecte rizosfèric es quantifica per la raó entre el…
geologia estructural
Geologia
Branca de la geologia que s’ocupa de l’estudi de les estructures que es produeixen en les roques de l’escorça terrestre per un procés de deformació natural.
Per estructura s’entén l’arranjament geomètric o disposició que presenten certs plans, línies, superfícies o cossos que hom pot trobar en una massa rocosa Solen existir diversos tipus d’estructures originades en el mateix moment de formació de la roca, les quals reben el nom d’estructures primàries, com ara l’estratificació encreuada que s’ha produït en determinades condicions en el moment de la sedimentació, o bé les fractures que s’originen quan se solidifica un cos magmàtic Hom anomena estructures secundàries aquelles que es produeixen en les roques, una vegada formades, en deformar-se,…