Resultats de la cerca

El criteri de Coulomb estableix una relació lineal entre ambdues variables que s’expressa mitjançant l’equació τ = c + μσ n , on τ és l’esforç de cisallament, σ n és l’esforç normal, i c i μ són dues constants, respectivament, la cohesió i el coeficient de fricció interna del material Aquesta equació es representa en l’espai de Mohr per una recta envolvent de Mohr , que separa els camps d’esforç estables dels inestables La fractura es produeix quan l’estat d’esforç és tal que el cercle de Mohr corresponent és tangent de l’envolvent Aleshores, les coordenades del punt de…

S'oposa a l'endorreisme L’exorreisme afecta una regió en funció d’unes condicions físiques prèvies, que són, normalment, el clima, el relleu i la major o menor permeabilitat del terreny Segons càlculs aproximats, l’extensió de les xarxes exorreiques suposa més d’un 70% del total mundial Les condicions climàtiques imperants molta més quantitat de pluja i un nivell de base general més baix fan que la xarxa exorreica tingui tendència a capturar l’endorreica La xarxa hidrogràfica exorreica evoluciona, doncs, en funció del nivell de base oceànic, que és en general més invariable que els nivells…

Comprèn el lapse entre 5,3 i 3,4 Ma És la quarta època magnetostratigràfica, de polaritat inversa, comptada a partir d’ara succeeix l’època V i és anterior a la de Gauss, ambdues de polaritat normal Conté els esdeveniments de Cochit 3,7 Ma i de Nunivak 4,25 a 4,05 Ma, ambdós de polaritat normal

Si, per raons tectòniques, les capes tenen el sostre a la part inferior, aleshores la sèrie és invertida i, per tant, els materials més nous són a sota i no al damunt com fóra el cas normal

Rep el nom del geofísic francès B Brunhes És la primera època magnetostratigràfica de polaritat normal, i comprèn el temps transcorregut des de fa 0,7 Ma fins a l’actualitat Succeeix l’època de polaritat inversa de Matuyama i conté els episodis o esdeveniments breus de polaritat inversa següents Laschamps 12000 a, Mungo 28080 a, Blake 112000 a, Jamaica 213000 a, i Levantin 309000 a

És l’extensió d’un cos de roca tabular, generalment d’un estrat o capa, mesurat en sentit normal als plans d’estratificació inferior i superior La potència pot variar lateralment, fins a anullar-se, i hom diu aleshores que l’estrat té forma de bisell o de tascó si ho fa sensiblement cap als dos costats, l’estrat és lenticular Hom ha establert una sèrie de potències, el grau ínfim de la qual és el gruix d’1 cm, per dessota del qual hom parla de laminació

El fenomen comença amb un augment de la intensitat de la component horitzontal del camp geomagnètic, que té lloc simultàniament a tota la Terra en l’interval d’alguns minuts Aquesta intensitat arriba fins a un valor que és de 30 a 40 vegades superior al normal, i després torna a baixar de manera que assoleix el valor anterior en un temps de 2 a 8 hores però continua baixant, fins a un valor de 50 a 100 vegades per sota del normal, i, finalment, en un interval d’1 o 2 dies, es restableix la situació no pertorbada L’origen de les tempestats magnètiques és, sens dubte,…

Es basa en certs indicadors de naturalesa paleoecològica i geoquímica Deixant a part la gran majoria dels organismes que viuen en aigües marines 30-40‰, salinitat normal, hi ha associacions de formes fòssils que han viscut en aigües hipersalines i d’altres que visqueren en aigües salobres, o gairebé dolces Geoquímicament, hi ha per una banda una relació entre el contingut en bor de l’aigua de mar i la seva salinitat i, per l’altra, entre el contingut en bor de l’aigua marina i el bor adsorbit pels sediments argilosos així aquesta relació és un indicador fidel de la paleosalinitat…