Resultats de la cerca

És autor d’importants contribucions a la concepció moderna de la geologia del vessant sud dels Pirineus, que posen de manifest el paper de la tectònica d’encavalcaments i mantells en l’edificació estructural de la serralada Estudià a la Universitat de Montpeller, d’on esdevingué professor assistent el 1968, i posteriorment professor 1984, amb un parèntesi a la companyia petroliera Total del 1975 al 1976 El seu treball de doctorat sobre la serralada pirinenca conduí al llibre Étude tectonique des nappes et séries decollées de la partie centrale du versant sud des Pyrénées 1972, on exposa una…

El programa començà el 1983, sota l’organització de l’Institut National des Universités INSU, l’Institut Français du Pétrole i diverses companyies petrolieres S'han fet perfils sísmics a terra i en mar obert, entre d’atres llocs a la conca del Rin, al golf de Biscaia, als Alps i als Pirineus perfils ECORS-Pyrénées i ECORS-Arzacq en aquest cas, que han aportat informació valuosa per a la comprensió de l’estructura profunda de l’escorça fins a fondàries de 30-50 km El perfil sísmic de reflexió ECORS-Pyrénées es féu en collaboració amb organismes de l’Estat espanyol ITGE, CICYT, REPSOL i IGN, i…

És autor d’importants contribucions al coneixement de la tectònica i de la petrologia dels terrenys paleozoics dels Pirineus catalans Fou professor de la Universitat Pierre et Marie Curie, París VI, fins el 1993 Entre les seves principals aportacions a la geologia pirinenca hi la l’atribució dels massissos gnèissics dels Pirineus orientals Canigó, Roc de Fraussa, l’Albera a antics granitoides prehercinians, d’edat probable proterozoica superior, i emplaçats durant el cicle Cadomià Aquests granitoides foren metamorfitzats i transformats al seu estat actual durant l’orogènesi…

És situat entre 54,9 i 38 milions d’anys L' Eocè inferior comprèn els estatges Ilerdià i Cuisià, l' Eocè mitjà el Lutecià i Bartonià i l' Eocè superior correspon al Priabonià El clima de l’Eocè fou càlid la zona tropical s’estenia des de la conca de París fins a Àfrica del Sud i des del Japó fins a Nova Zelanda A les mars càlides es desenvoluparen els foraminífers, en especial els miliòlids, alveolines, nummulits i orbitòlits, els quals arribaren a tenir unes dimensions gegantines i a formar enormes masses rocalloses Entre els molluscs prosperaren els gèneres apareguts durant el Cretaci…