Resultats de la cerca

Aquests plans es presenten, principalment, en la forma d'estratificació d’esquistositat, de dics , etc En descriure els plecs, cal distingir dos casos quan es tracta d’una superfície individual plegada, o quan es tracta de la relació entre superfícies adjacents En el primer cas, el pla plegat té una zona més elevada que és anomenada cresta i una de més baixa que és anomenada sinus La zona de màxima curvatura és la xarnera i aquella en què canvia el pendent és el punt d’inflexió La unió de totes les crestes en el mateix pla plegat forma la línia de cresta anàlogament, els sinus, les xarneres…

En sentit estricte fa referència a les superfícies estructurals primàries, com, per exemple, els plans d’estratificació de les roques sedimentàries Sovint el terme es fa servir també per a designar estructures secundàries, provocades per processos mecànics que forcen la roca a disgregar-se o a lliscar parallelament a les superfícies relacionades amb les forces de tensió i compressió que s’originen a l’interior de la Terra Un exemple molt clar de roca de gra fi amb exfoliació notable és el de la llicorella, on les distàncies entre les diferents superfícies planes són de prop de 0,25 cm En les…

És un tipus de foliació que pot definir-se per aixafament dels grans que componen la roca, per reorientació de minerals d’hàbit planar, per recristallització, o per fenòmens de dissolució en plans determinats En una sèrie estratigràfica plegada, el clivatge sol disposar-se de forma parallela al pla axial dels plecs Una roca amb clivatge sol clivellar-se en plans parallels, com és el cas de les pissarres

És un tipus de foliació que a escala microscòpica és definida principalment per fillosilicats o amfíbols orientats, tot i que també pot ser definida per grans de quars o de feldespat aixafats i amb orientació preferent Actualment, sol restringir-se l’ús d’aquest terme per a les roques amb les característiques descrites, malgrat que antigament s’utilitzava en sentit ampli per a denominar qualsevol tipus de fàbrica planar o foliació Igualment que altres tipus de foliació, sol disposar-se parallela al pla axial dels plecs, representant els plans de màxim aixafament de la roca Una…

En l'esquistositat penetrativa, tots els minerals s’orienten parallelament als plans d’esquistositat

Les característiques de la interferència depenen de la posició espacial eixos i plans axials relativa dels plecs de cada episodi successiu, a més dels mecanismes de plegament operatius

Hom pot distingir diverses classes de discordança aconformitat , si les roques de la base no són estratificades, com les roques cristallines, discordança angular , si les roques basals són estratificades però els plans d’estratificació formen angle amb els de les capes superiors, disconformitat, i pseudoconformitat o paraconformitat , si ambdues sèries són paralleles però la superfície que les separa és difícilment visible

Les farines de falla contenen menys del 30% de fragments de roca visibles, envoltats per una matriu fina de mida de gra entre 0,1 i 100 µm Aquest fet les diferencia de les bretxes de falla, que contenen més del 30% de fragments grans En alguns casos, les farines de falla poden presentar foliació, definida per plans de lliscament secundaris repetitius o per fillosilicats orientats

Està determinat per la cohesió de la roca o sòl, i permet establir la capacitat portant d’un terreny i la seva estabilitat a l’esllavissament