Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
caolinització
Geologia
Tipus de meteorització dels feldespats, en la superfície de les roques i sobretot en els sòls, provocada per l’aigua amb àcids húmics i diòxid de carboni.
És una alteració de les roques amb sílice i alúmina especialment activa en climes plujosos, caracteritzada per un empobriment en cations calci, potassi, sodi, ferro que va transformant la roca en caolinita
Edward Criop Bullard
Geologia
Geofísic anglès.
Desenvolupà teories sobre el geomagnetisme tot entenent el camp magnètic de la Terra a partir dels moviments convectius del material fos del nucli, dissenyà instruments per a la mesura de la calor dels fons oceànics i participà en l’avenç del mètode de datació de roques basat en el potassi-argó Estudià la deriva dels continents molt abans que no fos generalment acceptada
carbó activat
Geologia
Tecnologia
Química
Carbó d’una gran superfície específica, que es caracteritza pel fet de posseir un alt poder adsorbent selectiu, mostrant preferència pels composts menys polars i augmentant en una sèrie homòloga amb el punt d’ebullició de l’adsorbat.
És obtingut a partir del carbó vegetal, el carbó animal, la torba o el lignit, per mitjà de tractaments que inclouen l’oxidació selectiva del carbó base amb vapor, diòxid de carboni o aire, o la impregnació amb un producte químic, com clorurs principalment de zinc, sulfurs, sulfats, àcid fosfòric o tiocianat de potassi, i calcinació posterior Hom el ven polvoritzat, granulat o en píndoles És emprat industrialment, a causa d’aquesta propietat, per a descolorar o millorar el color de productes químics diversos, de l’oli i dels greixos, per a refinar el sucre, per a controlar l’olor…
capacitat de bescanvi
Geologia
Quantitat de substància que un pes determinat d’un sòl pot retenir a causa de la seva capacitat d’adsorció.
Hom l’expressa normalment en milliequivalents per 100 g Com que les substàncies adsorbides són normalment iòniques, hom distingeix la capacitat de bescanvi catiònic i la capacitat de bescanvi aniònic L’humus és el principal responsable de la retenció de cations de 200 a 600 milliequivalents per 100 g Les argiles tenen també una capacitat elevada, variable segons els tipus vermiculites 150, montmorillonites 80-100, caolinites 5-15 per 100 g Les màximes capacitats de bescanvi corresponen als sòls torbosos i als argilosos Els cations calci, magnesi, potassi i sodi són els més…
vulcanisme
Aspecte de la regió volcànica d’Olot (vulcanisme)
© Fototeca.cat
Geologia
Fenomen geològic consistent en l’erupció de material rocallós fos (magma) a la superfície de la Terra.
El conjunt de processos sobre la generació, el moviment i la consolidació del magma és denominat activitat ígnia , i hom reserva el terme vulcanisme per als casos en què el magma té accés directe a la superfície, mentre que hom parla de plutonisme quan la consolidació té lloc en profunditat La sortida del material fos es tradueix en la formació de corrents de lava, que constitueixen les colades, mentre que la fuita dels gasos que acompanyen l’erupció se sol manifestar amb explosions, esporàdiques però violentes, que provoquen la projecció de material fragmentari sòlid piroclàstic L’acumulació…
Geologia 2011
Geologia
L’any dels terratrèmols L’any 2011 va ser especialment actiu des del punt de vista geològic a conseqüència dels danys provocats per diversos terratrèmols L’11 de març un terratrèmol de magnitud 9,0 M w 1 es va produir davant de la costa oriental del Japó, l’epicentre del qual es va localitzar en la mar, a la costa de Honshu, a 130 km a l’est de Sendai A aquest sisme el van seguir nombroses rèpliques de notable magnitud, i va desencadenar un gran tsunami amb onades superiors als 10 m d’altura Segons el Servei Sismològic Japonès, aquest va ser el pitjor sisme dels darrers 140 anys, que va…
sòl

Dos perfils dels sòls del Montseny, amb els horitzons A i R (a l’esquerra) i A, B i C (a la dreta) i les profunditats respectives en cm
© Fototeca.cat
Geologia
Capa externa de l’escorça terrestre, originada per l’alteració de les roques sota la influència dels agents atmosfèrics i dels éssers vius.
És un cos natural complex i dinàmic en el temps i en l’espai, que sorgeix de la interacció de la biosfera, l’atmosfera i la hidrosfera amb la litosfera L’àmbit ocupat pel sòl és anomenat pedosfera El sòl no és estàtic, ans evoluciona amb el temps, i, bé que no és un ens viu, es forma gràcies a la vida i alhora n'és suport Les plantes troben en el sòl l’aliment, la ciència que estudia el sòl és la pedologia, i la unitat bàsica de descripció dels sòls és el perfil , successió d’horitzons que es fan visibles en practicar un tall vertical en el terreny fins a uns dos metres de profunditat, des…