Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
volcànic | volcànica
Geologia
Dit de les regions o zones caracteritzades per la presència de volcans.
halomorf | halomorfa
Geologia
Dit d’un sòl la gènesi del qual és afectada per la presència de sals.
disgregació
Geologia
Separació dels grans o dels diferents elements que componen una roca per causes mecàniques i per descomposició química.
La presència d’esquerdes augmenta notablement la superfície exposada a la disgregació i, per tant, l’afavoreix
disconformitat
Geologia
Relació entre dos estrats, estatges o sèries quan entre la sedimentació d’ambdós hi ha hagut una fase erosiva visible, però es mantenen paral·lels entre ells.
La presència de disconformitat assenyala la inexistència de moviments tectònics durant el temps que actuà l’erosió
alteració
Geologia
Transformació de les roques pròximes a la superfície, per l’acció d’agents exteriors, meteòrics (variacions tèrmiques, precipitacions, glaçades, etc.) i d’altres (fauna i flora, microorganismes, etc.), que prepara l’erosió pròpiament dita.
El mot és usat sovint per a designar les modificacions químiques, bé que, en rigor, l’alteració pot ésser tant d’ordre físic disgregació com d’ordre químic En el segon cas pot anar acompanyada de dissolució o esdevenir-se, en menor grau, mitjançant processos químics en estat sòlid L’alteració química depèn de factors interns dels minerals constituents de les roques estructura, estabilitat dels políedres de coordinació, abundància relativa de políedres inestables, etc i de factors externs clima, presència d’oxigen, de diòxid de carboni, d’àcids segregats pels bacteris, les arrels…
sediment marí
Geologia
Sediment caracteritzat per la manca d’influències continentals o terrígenes i per la presència de restes fòssils planctòniques i nectòniques.
Els sediments pelàgics més destacables són el fang vermell o bru, el de globigerines, el de radiolaris, el de diatomees, el de pteròpodes i els nòduls de manganès El fang vermell o bru , compost per partícules de dimensions argiloses
Vallesià
Geologia
Unitat estratigràfica continental del Miocè superior proposada per a la fossa del Vallès, de la qual s’ha derivat el nom.
Jau sobre l’Astaracià i sota el Turolià Pis geològic creat per M Crusafont i J Truyols 1952 utilitzant les faunes analitzades de Can Llobateres Sabadell com a criteri de correlació estratigràfica La fauna vallesiana es caracteritza per la presència de l’èquid hipari Originari d’Amèrica, penetrà a Àsia a través d’un pont intercontinental aparegut a causa del descens del nivell del mar La migració de fauna que es produí, i la consegüent dispersió per Àsia i Europa, degué incrementar encara més la diversitat dels ecosistemes del Miocè, i motivà el contacte de dues comunitats…
neptunisme
Geologia
Teoria geològica segons la qual totes les roques de la Terra han estat formades per precipitació en el fons de la mar, la qual cobria, segons els autors, tota la Terra.
Un dels defensors principals d’aquesta teoria fou l’alemany Abraham Gottlob Werner, al final del s XVIII, que, com a prova de la inundació universal, assenyalava les restes de plantes i d’animals marins La presència de roques sense fòssils granit i basalt era interpretada suposant que eren els dipòsits més antics de l’oceà original Aquests principis bàsics foren molt populars, perquè sostenien la interpretació de la Bíblia, especialment el diluvi universal La teoria oposada és la plutonista plutonisme
estil germànic
Geologia
Estil tectònic originat als avantpaïsos o a les zones cratòniques i caracteritzat per la presència de nombroses fractures i l’absència de plegaments.
eremacausi
Geologia
Destrucció de la matèria orgànica del sòl per oxidació lenta, afavorida per l’aireig, la humitat, la calor i la presència de substàncies bàsiques.