Resultats de la cerca

Són molt freqüents les concrecions calcàries i silícies A les cavitats poden donar lloc a formes característiques estalactites, estalagmites, etc

Deixeble de M Casteras i de P Souquet, de l’escola geològica de Tolosa Llenguadoc, és professor d’aquesta universitat Estudià la comarca del Maestrat i l’entroncament amb els Catalànids Recherches géologiques aux confins des Chaînes Ibériques et Catalane 1974, obra que, acompanyada d’un mapa geològic, omplí un dels buits més importants del mapa geològic de la península Ibèrica Aquesta obra fou precedida d’unes trenta-cinc notes prèvies sobre qüestions d’estratigrafia i d’esbossos paleogràfics i evolutius del conjunt muntanyós iberocatalà o de tot el nord-est de la península Ibèrica És coautor…

Hom l’anomena també Criptozoic Es caracteritza negativament per la manca quasi absoluta de fòssils Els temps precambrians van des de l’origen de la Terra, fa uns 4500 milions d’anys, fins a —570 milions, que és el començament del Fanerozoic Els materials predominantment metamòrfics i el recobriment posterior obstaculitzen l’anàlisi estratigràfica, malgrat que els estudis moderns van esclarint força coses Hi ha hagut evidentment una variació general en els tipus de materials que s’han format al llarg d’aquest temps D’altra banda, els materials del Precambrià formen el cor dels…

En sentit estricte fa referència a les superfícies estructurals primàries, com, per exemple, els plans d’estratificació de les roques sedimentàries Sovint el terme es fa servir també per a designar estructures secundàries, provocades per processos mecànics que forcen la roca a disgregar-se o a lliscar parallelament a les superfícies relacionades amb les forces de tensió i compressió que s’originen a l’interior de la Terra Un exemple molt clar de roca de gra fi amb exfoliació notable és el de la llicorella, on les distàncies entre les diferents superfícies planes són de prop de 0,25 cm En les…

Les partícules que el formen són anguloses, amb un diàmetre inferior a 0,05 mm, de quars, feldespat, hornblenda i mica també conté argila Quasi tots els grans manquen de senyals de meteorització, o hi són molt dèbils Els dipòsits de loess són, generalment, d’un color groguenc, i els manca estratificació Es presenten en forma de mantell, d’un gruix variable a la Xina, on hi ha els dipòsits més importants, és corrent el gruix de 30 m, però hi ha llocs on arriba a 90 m als EUA, on el loess ocupa una gran part de les praderies, el gruix és d’1 a 30 m N'hi ha també dipòsits a l’Europa…

Analitza i descriu, entre d’altres, la distribució de les terres i de les mars, els sistemes muntanyosos, les xarxes hidrogràfiques, els llacs, l’expansió glacial, els volcans, els climes, la repartició de les masses vegetals, la fauna S'ocupa també d’una sèrie de fenòmens —desplaçament dels pols o variació de les radiacions solars, per exemple— que en certa manera han pogut influir la geografia del passat Bé que el seu domini comença amb la formació dels primers continents i oceans, comprèn, essencialment, les eres primària, secundària, terciària i part de l’era quaternària Els mètodes de…