Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
motlle
Geologia
Figura d’alguna estructura o animal que queda en un sediment en consolidar-se aquest.
En un sediment tou poden produir motlles el corrent d’aigua, l’impacte de pedres, les petjades d’animals, etc Si damunt d’ells es dipositen capes de materials més compactes, aquestes s’adapten a les formes preexistents i en consolidar-se donen llur forma “en negatiu”
Joan Rosell i Sanuy
Geologia
Geòleg.
Catedràtic d’estratigrafia i geologia històrica de la Universitat Autònoma de Barcelona L’afecció a la geologia l’ha portat a exercir la professió com a consultor de companyies petrolieres, donant així una aplicació als coneixements científics fruit de la seva pròpia recerca Aquesta quedà plasmada i sintetitzada, fins el moment actual, en més d’un centenar de publicacions en revistes nacionals i estrangeres i en la direcció d’una vintena de tesis de doctorat, cinc de les quals a estudiants estrangers, i en una quarantena de tesis de llicenciatura Ha estat introductor i promotor…
cicle de Wilson
Geologia
Període de separació i convergència de les plaques litosfèriques establert pel geofísic canadenc J. Tuzo Wilson, el 1966, en el qual distingí sis estadis.
Segons les dades de què hom disposa, només s’ha produït un cicle d’aquest tipus durant la història de la Terra, que acabà amb la formació de la Pangea a partir del desmembrament d’un continent anterior Però a diferents llocs del món es troben situacions actuals de cada un dels sis estadis En el primer, l’escorça sofreix processos d’aprimament i bombament que porten a la formació de valls de rift , com les del NE d’Àfrica Pel que fa al segon, hi ha una progressiva subsidència i comença l’expansió del fons de la conca es forma una mar estreta amb fenòmens evaporítics, com la mar Roja En el…
plec

Elements d’un plec geològic (l’esquema correspon a un plec inclinat)
© Fototeca.cat
Geologia
Estructura que pot presentar una roca deformada i que té plans de referència que han estat corbats.
Aquests plans es presenten, principalment, en la forma d'estratificació d’esquistositat, de dics , etc En descriure els plecs, cal distingir dos casos quan es tracta d’una superfície individual plegada, o quan es tracta de la relació entre superfícies adjacents En el primer cas, el pla plegat té una zona més elevada que és anomenada cresta i una de més baixa que és anomenada sinus La zona de màxima curvatura és la xarnera i aquella en què canvia el pendent és el punt d’inflexió La unió de totes les crestes en el mateix pla plegat forma la línia de cresta anàlogament, els sinus, les xarneres…
vulcanisme
Aspecte de la regió volcànica d’Olot (vulcanisme)
© Fototeca.cat
Geologia
Fenomen geològic consistent en l’erupció de material rocallós fos (magma) a la superfície de la Terra.
El conjunt de processos sobre la generació, el moviment i la consolidació del magma és denominat activitat ígnia , i hom reserva el terme vulcanisme per als casos en què el magma té accés directe a la superfície, mentre que hom parla de plutonisme quan la consolidació té lloc en profunditat La sortida del material fos es tradueix en la formació de corrents de lava, que constitueixen les colades, mentre que la fuita dels gasos que acompanyen l’erupció se sol manifestar amb explosions, esporàdiques però violentes, que provoquen la projecció de material fragmentari sòlid piroclàstic L’acumulació…
tectònica de plaques

Mapa de les grans plaques litosfèriques (la llargària de les fletxes és proporcional a la velocitat de desplaçament de les plaques)
© Fototeca.cat
Geologia
Hipòtesi segons la qual la part superficial de la Terra (litosfera) és formada per plaques rígides, d’un centenar de quilòmetres de gruix, que ‘‘suren’’ damunt l’astenosfera, més plàstica.
Aquestes plaques poden tenir escorça oceànica i continental o totes dues alhora Hi ha zones on apareix material nou zona d’acreció i d’altres on la placa s’enfonsa zona de subducció Aquest fet produeix un moviment de les plaques, que es tradueix en la unió o la separació dels continents Les primeres teories sorgiren de l’observació que la forma de la costa W d’Àfrica corresponia bastant perfectament amb la de l’E de l’Amèrica del Sud, la qual cosa féu pensar en una remota unió d’ambdós continents Wegener 1912 enuncià la teoria de la deriva dels continents, que comparava el moviment dels…
geologia estructural
Geologia
Branca de la geologia que s’ocupa de l’estudi de les estructures que es produeixen en les roques de l’escorça terrestre per un procés de deformació natural.
Per estructura s’entén l’arranjament geomètric o disposició que presenten certs plans, línies, superfícies o cossos que hom pot trobar en una massa rocosa Solen existir diversos tipus d’estructures originades en el mateix moment de formació de la roca, les quals reben el nom d’estructures primàries, com ara l’estratificació encreuada que s’ha produït en determinades condicions en el moment de la sedimentació, o bé les fractures que s’originen quan se solidifica un cos magmàtic Hom anomena estructures secundàries aquelles que es produeixen en les roques, una vegada formades, en…
Geologia 2009
Geologia
Del mapa geològic més antic d'Espanya al mapa més complet de la Terra Mapa geològic d’Extremadura i nord d’Andalusia realitzat pel francès Frederic le Play, l’any 1834 © Instituto Geológico y Minero de España IGME Fins fa poc es considerava que el Mapa petrográfico del Reino de Galicia, confeccionat per Guillermo Schulz el 1835, era el primer mapa geològic d'Espanya Tanmateix, Ester Boixereu, geòloga de l'Instituto Geológico y Minero de España IGME, va afirmar en un article publicat al mes de maig al Boletín Geológico y Minero de España que, un any abans, l'enginyer de mines francès Frederic…
Geologia 2013
Geologia
Noves dades sobre l’interior de la Terra El grup d’investigació del CEA, dirigit per Agnès Dewaele, juntament amb investigadors del CNRS i del Sincrotró ESRF de França, va determinar que la temperatura del nucli intern de la Terra és d’uns 6000 °C, 1000 °C més del que s’havia determinat en un experiment els anys noranta El nucli de la Terra és format principalment per una esfera de ferro líquid que es troba a temperatures superiors als 4000 °C i a pressions de més d’1,3 milions d’atmosferes, mentre que al nucli intern de la Terra l’augment de la pressió i de la temperatura poden provocar que…
Geologia 2017
Geologia
Els terratrèmols de Mèxic Durant el mes de setembre, Mèxic va patir diversos terratrèmols dels 7,1 Mw als 8,21 Mw © ProtoplasmaKid / Iván Martínez Durant el mes de setembre, Mèxic es va veure afectat per una severa crisi sísmica que va afectar diversos punts del país i que va provocar 320 morts, milers de ferits i nombrosos desperfectes El primer dels terratrèmols es va produir a Chiapas, a conseqüència del moviment de plaques ocasionat per una fractura tellúrica ocorreguda a les 2349 h del 7 de setembre Va tenir una magnitud de 8,21 Mw segons el Servei Geològic dels Estats Units L’epicentre…