Resultats de la cerca

Professor a l’escola de Cornell i a les universitats de Howard i Cincinnati director de la Comissió Geològica de Washington 1883 i president de la Societat Química de Washington 1885 Investigà la distribució quantitativa dels elements químics a la litosfera i la composició química dels silicats Les seves obres fonamentals són Data of Geochemistry 1912 i The composition of the Earth's Crust 1924, escrita amb la collaboració de HS Washington

El mot és usat sovint per a designar les modificacions químiques, bé que, en rigor, l’alteració pot ésser tant d’ordre físic disgregació com d’ordre químic En el segon cas pot anar acompanyada de dissolució o esdevenir-se, en menor grau, mitjançant processos químics en estat sòlid L’alteració química depèn de factors interns dels minerals constituents de les roques estructura, estabilitat dels políedres de coordinació, abundància relativa de políedres inestables, etc i de factors externs clima, presència d’oxigen, de diòxid de carboni, d’àcids segregats pels bacteris, les arrels dels vegetals…

Malgrat l’aparent diversitat i la desconnexió entre les roques presents en un conjunt eruptiu regional, l’anàlisi química i mineralògica posa de manifest l’existència de sèries contínues en les quals les variacions s’efectuen de faisó lineal

Hi ha una relació constant i predictible entre les paragènesis presents i la composició química de la roca, donades unes determinades condicions de pressió i temperatura El concepte i classificació de fàcies metamòrfiques va ser introduït pel geòleg finès PEEskola a partir de l’estudi de les associacions minerals de les roques bàsiques

Consisteix bàsicament en l’alteració química de les argiles per acció d’un humus cru molt àcid La podzolització és afavorida pel clima fred i plujós, per una vegetació de bruguera o de coníferes, per una roca mare rica en quars, pobra en materials alterables i sense calcària, i per una situació topogràfica plana

Aquest concepte ha variat completament amb el temps antigament abastava la majoria dels coneixements humans exceptuant les obres de l’home durant el Renaixement es referia al coneixement de les coses astronomia, física, química, geologia, biologia, i posteriorment fou aplicat a l’estudi de la Terra, dels materials que la componen i dels éssers vius que l’habiten geologia i biologia Actualment hom empra preferentment els noms concrets per a cadascuna de les especialitats

Com a principals causes geològiques intervenen la disposició dels estrats permeables i impermeables, la tectònica local i la porositat de les diferents capes, bé que hi ha també causes fisiogràfiques i climàtiques, com l’extensió de les conques hidrogràfiques, la vegetació i el percentatge d’infiltració i la quantitat d’aigua de pluja recollida Segons llur cabal, les deus són constants, variables, intermitents i fins i tot efímeres La composició química de l’aigua és en funció de la natura de les roques que travessa, i la temperatura és funció de la profunditat de la capa aqüífera Les deus d’…

La presència d’esquerdes augmenta notablement la superfície exposada a la disgregació i, per tant, l’afavoreix