Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
hidrogeologia
Geologia
Branca de la geologia econòmica que, basant-se en el coneixement de la geologia empírica, investiga els cabals subterranis o superficials d’aigua, mirant de descobrir nous aqüífers i de conservar els cabals superficials i subterranis ja existents.
nivell piezomètric
Geologia
Nivell virtual d’aigua subterrània.
Si es tracta d’un aqüífer lliure, aquest nivell coincideix amb el del mantell freàtic si és captiu, el nivell és el del punt més alt i, per tant, si hom forada el mantell captiu amb un tub, l’aigua pujarà fins a assolir aquest nivell virtual, que pot situar-se per damunt de la topografia pou artesià
guèiser

Guèiser
© Fototeca.cat-Corel
Geologia
Surgència d’aigua calenta i de vapor d’aigua, emesa violentament i periòdicament per una xemeneia especial.
Els guèisers són en relació amb els fenòmens volcànics i abunden a Islàndia, els EUA Parc Nacional de Yellowstone i Nova Zelanda Per a la formació d’un guèiser cal que els conductes per on ascendeix l’aigua siguin corbats, ramificats o irregulars, a fi que no es formin corrents de convecció que impedirien l’escalfament brusc de l’aigua, i que existeixi un focus calorífic, generalment d’origen volcànic, a pocs centenars de metres de profunditat, no lluny d’una deu subterrània d’aigua amb la qual s’ha de posar en contacte Si coexisteixen aquestes condicions, l’aigua de la deu…
criptorreisme
Geologia
Caràcter de les regions on la xarxa hidrogràfica és quasi exclusivament subterrània.
dèbit
Geologia
Quantitat d’aigua que passa per la secció d’un riu per unitat de temps.
El dèbit total d’una conca fluvial pot ésser dividit en dues parts el dèbit de circulació subterrània i el dèbit d’escolament superficial aquest darrer pot ésser subdividit en dèbit d’escolament directe , constituït per les aigües que sempre van en superfície, i dèbit d’escolament hipodèrmic , que són les aigües que es filtren però que tornen a sortir a la superfície dins la mateixa conca Quan una circulació superficial és alimentada per aportacions d’aigües subterrànies i no per les de la pluja, hom diu que té dèbit de base és el dèbit dels rius quan fa molt de temps que no ha…
font
Geologia
Indret on l’aigua subterrània brolla o surt a la superfície de la terra.
Les fonts s’originen quan el mantell impermeable aflora i deixa pas a l’aigua del mantell freàtic sobreposat Les fonts són considerades un factor molt favorable al poblament, car sovint, en els nivells d’aflorament, s’estableixen les edificacions humanes i els nuclis de població Des del punt de vista geobotànic, hom pot observar també, en aquests nivells, una gran abundància d’espècies higròfiles Hi ha diferents menes de fonts les fonts termals es caracteritzen per l’elevada temperatura de l’aigua les fonts minerals , o medicinals, duen una aigua rica en substàncies minerals, com és ara sosa…
pou mort
Construcció i obres públiques
Geologia
Excavació subterrània revestida d’obra de fàbrica impermeable, feta per recollir les aigües residuals de les cases quan no existeixen clavegueres.
El pou mort, també anomenat pou cec , pou negre i pou sec , és eventualment proveït d’una fossa sèptica i ha d’ésser buidat periòdicament
freàtic | freàtica
Geologia
Dit de l’aigua subterrània procedent de la infiltració de l’aigua meteòrica (cicle hidrològic) i que sol formar un mantell anomenat freàtic o capa freàtica.