Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
porositat
Geologia
Volum d’un sòl no ocupat per la fracció sòlida, expressat en tant per cent del volum total.
Pot ésser primària , quan els espais buits són els originals d’una roca p ex, una sorra poc cimentada, o secundària, quan els espais buits s’han originat posteriorment per dissolució
dèficit d’escolament
Geologia
Relació que hom estableix en una conca entre la precipitació meteòrica d’aigua i el dèbit d’escolament superficial.
Hom la calcula restant a la precipitació total el cabal d’aigua que circula en superfície
aciditat del sòl
Geologia
Grau d’acidesa del sòl, degut a la composició química de la roca mare i a les condicions d’evolució del sòl.
L' aciditat potencial és expressió de la concentració total de l’àcid dissociat i no dissociat, i l' aciditat real o actual , la de la concentració d’ions d’hidrogen en una suspensió de sòl, mesurada en un PH-metre
cisalla pura
Geologia
Estat de deformació biaxial o triaxial caracteritzat per manca de rotació dels eixos principals de la deformació, tant respecte del material com respecte d’un sistema de coordenades extern.
En dues dimensions, la cisalla pura pot visualitzar-se com la deformació que transforma un quadrat en un rectangle La cisalla pura progressiva és una deformació coaxial, donat que no hi ha rotació entre els eixos de cada increment de deformació i els eixos de la deformació total acumulada
aigües continentals
Geologia
En oposició a les aigües marines, aigües que, procedents de les precipitacions atmosfèriques, corren, queden acumulades a la superfície dels continents o es filtren i passen a ésser subterrànies.
Si es comparen amb la massa total de la hidrosfera, les aigües continentals representen una xifra poc important La quantitat d’aigua dolça, la major part de la qual és fixada en forma de glaç, representa a penes un 2% del total de la hidrosfera Això no obstant, el paper geològic de les aigües continentals és fonamental Hom ha avaluat la quantitat anual de pluja caiguda en 123,4 x 18 1 8 g, dels quals uns 27,4 x 10 1 8 g s’escorren superficialment i constitueixen l’agent fonamental de l’erosió Per infiltració a través dels terrenys permeables, una altra part de l’aigua caiguda passa a formar…
Friedrich Georg Wilhelm von Struve
Astronomia
Geologia
Astrònom i geodesista rus, d’origen alemany.
Organitzà i dirigí nombroses operacions de triangulació al territori rus Encarregà a Fraunhofer la construcció d’un telescopi equatorial de 24 cm d’obertura, que fou collocat a Dorpat actualment Tartu el 1824 i que és cèlebre per la perfecció de la seva lent Struve fou director de l’observatori de Pulkovo des del 1839 Observà el pas del cometa Encke l’any 1828, i mesurà la parallaxi de l’estel Vega Amb l’instrument de Dorpat, i juntament amb el seu fill, estudià un total de 3 600 parells d’estels dobles
Michel Séguret
Geologia
Geòleg francès.
És autor d’importants contribucions a la concepció moderna de la geologia del vessant sud dels Pirineus, que posen de manifest el paper de la tectònica d’encavalcaments i mantells en l’edificació estructural de la serralada Estudià a la Universitat de Montpeller, d’on esdevingué professor assistent el 1968, i posteriorment professor 1984, amb un parèntesi a la companyia petroliera Total del 1975 al 1976 El seu treball de doctorat sobre la serralada pirinenca conduí al llibre Étude tectonique des nappes et séries decollées de la partie centrale du versant sud des Pyrénées 1972, on…
Estudio Sísmico de la Corteza Ibérica
Geologia
Programa d’investigació de l’estructura profunda de l’escorça terrestre en el territori de l’Estat espanyol per sísmica de reflexió.
El programa ESCI fou finançat pel Plan Nacional de Recursos Geológicos 1988-91 de la Comisión Interministerial de Ciencia y Tecnología Consistí essencialment en la realització de vuit experiments de reflexió profunda efectuats entre el 1991 i el 1993 Es feren perfils per a un total de 450 km a terra i 1 325 km en mar obert, en zones com el Sistema Mediterrani Català i el Golf de València com a prolongació del perfil ECORS-Pyrénées, les serralades Bètiques, el mar d’Alborán i la serralada i la mar Cantàbriques Els perfils foren complementats amb altres mètodes geofísics tals com…
varva
Geologia
Terme d’origen suec que designa un dipòsit rítmic laminat (una laminita) d’origen climàtic, constituït per una parella de termes litològics ben diferenciats, dipositats durant un cicle anyal i dins una conca glaciolacustre.
El sediment estival és un llim o sorra fina de color clara, moguda per la fusió de la gelera el terme hivernal és un lloc orgànic argilenc, fosc, pòsit d’unes aigües encalmades La gruixària de cada parella o ritme és millimètrica, sense que sobrepassi gaire un centímetre De Geer, admetent que aquesta gruixària depenia de les circumstàncies climàtiques anuals, pensà que fent una anàlisi de les varves segons el criteri de les gruixàries hom podia establir una cronologia absoluta fent la correlació entre diverses conques glaciolacustres Així, establí una cronologia absoluta vàlida per a…
dèbit
Geologia
Quantitat d’aigua que passa per la secció d’un riu per unitat de temps.
El dèbit total d’una conca fluvial pot ésser dividit en dues parts el dèbit de circulació subterrània i el dèbit d’escolament superficial aquest darrer pot ésser subdividit en dèbit d’escolament directe , constituït per les aigües que sempre van en superfície, i dèbit d’escolament hipodèrmic , que són les aigües que es filtren però que tornen a sortir a la superfície dins la mateixa conca Quan una circulació superficial és alimentada per aportacions d’aigües subterrànies i no per les de la pluja, hom diu que té dèbit de base és el dèbit dels rius quan fa molt de temps que no ha…