Resultats de la cerca

El seu valor es determina a través de la resistència en l’assaig de tall simple, pel quocient entre el valor en una mostra en estat natural i el que s’obté després de maurar-la enèrgicament sense modificar el grau d’humitat

L’anomalia de la gravetat és la diferència entre el valor teòric calculat per a un ellipsoide ideal donat per l’equació de Helmert i el valor mesurat experimentalment Hom considera principalment dues anomalies d’una banda, l' anomalia a l’aire lliure , donada per la diferència entre el valor de la gravetat en el punt del geoide situat a la vertical del punt en què hom fa l’observació valor aquest deduït directament de l’observat en tenir en compte la disminució de la gravetat amb l’altura i el valor teòric que resulta del model…

Terme de valor molt local que equivaldria al Bartonià

El fenomen comença amb un augment de la intensitat de la component horitzontal del camp geomagnètic, que té lloc simultàniament a tota la Terra en l’interval d’alguns minuts Aquesta intensitat arriba fins a un valor que és de 30 a 40 vegades superior al normal, i després torna a baixar de manera que assoleix el valor anterior en un temps de 2 a 8 hores però continua baixant, fins a un valor de 50 a 100 vegades per sota del normal, i, finalment, en un interval d’1 o 2 dies, es restableix la situació no pertorbada L’origen de les tempestats magnètiques és…

El cicle complet consta de dues pujades i dues baixades de l’aigua, i té una durada mitjana de 24 h 50 min, que coincideix amb el temps que transcorre entre dos passos consecutius de la Lluna pel meridià del lloc d’observació La fase durant la qual té lloc la pujada de l’aigua rep el nom de flux o marea entrant , i la fase durant la qual té lloc la baixada és anomenada reflux o marea sortint Quan l’aigua arriba al nivell màxim, durant el flux, hom diu que hi ha marea alta , mentre que quan és al nivell mínim, durant el reflux, hom diu que hi ha marea baixa La diferència entre aquests dos…

Cada seqüència deposicional s’associa a un canvi relatiu del nivell de la mar, que oscilla entre 0,5 i 5 Ma Les seqüències deposicionals constitueixen la unitat bàsica en l’estratigrafia sísmica i tenen valor cronoestratigràfic quan reflecteixen cicles globals

El grau geomètric, a l’igual del gradient geòtermic, varia segons els llocs El valor mitjà, per a profunditats superiors a 25 m, i fins als primers milers de metres, és comprès entre els 35 i els 100 m gradient tèrmic

Si la Terra fos homogènia, la gravetat seria igual en tots els punts en no ésser-ho, hom mesura aquestes anomalies, que poden ésser positives o negatives, segons que estiguin per sobre o per sota del valor que teòricament li correspondria

L’observació directa en mines i pous demostra que la temperatura a l’escorça terrestre no és uniforme, sinó que s’incrementa amb la profunditat El gradient tèrmic a l’escorça oscilla entre 10°C i 50°C per quilòmetre, i hom pren com a valor mitjà 30°C per quilòmetre i 0,6°C per quilòmetre en el mantell terrestre

La carta de línies isògones és la que conté les línies de punts d’igual declinació magnètica la carta de línies isoclíniques conté les línies de punts d’igual intensitat del camp magnètic horitzontal o vertical El seu ús ha estat limitat pel fet que les cartes nàutiques modernes inclouen el valor de la declinació magnètica