Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
porositat
Geologia
Volum d’un sòl no ocupat per la fracció sòlida, expressat en tant per cent del volum total.
Pot ésser primària , quan els espais buits són els originals d’una roca p ex, una sorra poc cimentada, o secundària, quan els espais buits s’han originat posteriorment per dissolució
rizosfera
Botànica
Geologia
Volum de sòl en contacte directe amb les arrels d’una planta.
La rizosfera no és una regió ben definida ni homogènia És plena de microorganismes, com per exemple algues, bacteris, fongs i virus, i components de la microfauna, com amebes, artròpodes, flagellats i nematodes La planta aporta a la rizosfera entre 50 i 100 mg de matèria orgànica per cada gram d’arrel, i els microorganismes realitzen activitats metabòliques de les quals la planta es beneficia El conjunt d’interaccions que s’estableixen s’anomena efecte rizosfèric L’estimulació dels microorganismes de la rizosfera gràcies a l’efecte rizosfèric es quantifica per la raó entre el nombre de…
exhumació
Geologia
Fet d’aflorar en superfície un volum de roca o una estructura que anteriorment havia estat enterrat.
L’exhumació és deguda a l’activitat tectònica i a processos erosius
mètode de Muskingum
Física
Geologia
Mètode hidrològic aproximat de càlcul de la propagació de l’ona d’avinguda.
Es basa en l’equació de continuïtat per a una secció i una equació d’emmagatzematge que expressa la dependència lineal del volum d’aigua en la secció analitzada amb relació als cabals ponderats d’entrada i sortida en la mateixa secció
teoria de la contracció
Geologia
Teoria orogènica formulada per Élie de Beaumont el 1829.
Suposa que la Terra es refreda a poc a poc i provoca, així, una disminució en el volum del nucli, al mateix temps que l’escorça, que és rígida, es contreu formant arruges Les modernes teories geològiques han reduït aquesta teoria a una anècdota històrica
ballooning
Geologia
Mecanisme d’emplaçament de roques magmàtiques a l’escorça terrestre caracteritzat per la contínua ascensió de magma cap a la part central del plutó, que en produeix l’inflament.
El concepte fou proposat per Ramsay 1981 per a l’emplaçament del batòlit de Chindamora, a Zimbàbue Gran part del volum necessari per a l’emplaçament del plutó s’obté de la deformació de l’aurèola encaixant en inflar-se radialment la cambra magmàtica Els plutons emplaçats pel procés de ballooning solen tenir seccions horitzontals circulars o ellíptiques, zonació concèntrica de les diferents fàcies plutòniques i una fàbrica parallela al contacte, present tant als granits com a les roques encaixants
al·luvió

Formació d’una plana al·luvial per acumulació d’al·luvions en una vall d’erosió
© Fototeca.cat
Geologia
Conjunt de sediments transportats i dipositats per les aigües corrents.
Els alluvions es troben a les valls fluvials, deltes, estuaris, llacs i, en general, allà on el poder de transport del corrent decau a causa d’un descens de la velocitat o del volum de les aigües, i aquestes dipositen els materials que han erosionat i transportat Els alluvions són constituïts per argiles, llims argilosos i arenosos, sorres, graves, còdols, blocs, etc, procedents de les roques de la conca fluvial, però de caràcter sovint diferent al d’aquestes, a causa de les modificacions —a vegades intenses— de què han estat objecte durant el transport Inicialment, l’acumulació d’alluvions…
glaç
Glaç
© C.I.C. Moià
Física
Geologia
Química
Aigua en estat sòlid.
El glaç és incolor, bé que sovint sembla blanc, a causa de les bombolles d’aire incloses, i en grans masses pren un color blavós Hom pot obtenir en el laboratori cinc modificacions cristallines de glaç tanmateix, només n’hi ha una que es doni a la natura, el glaç ordinari , que cristallitza en estructura hexagonal Una propietat important del glaç és que té una densitat 0,917 g/cm 3 inferior a la de l’aigua això fa que el glaç hi suri i que l’aigua augmenti de volum en cristallitzar Hom ha estimat en 22000000 km 3 la quantitat de glaç existent a la Terra, repartits sobretot entre…
isostàsia

Isostàsia. Flotació de blocs de l’escorça, segons la teoria d’Airy (A) i la de Pratt (B)
© Fototeca.cat
Geologia
Terme que designa la tendència cap a l’equilibri de flotació de l’escorça terrestre sobre el mantell plàstic i que fou introduït per Dutton el 1889.
Estudiada ja al segle XVIII per Bouguer a l’àrea dels Andes i el Perú i al segle XIX per Pratt i Airy indistintament a la zona de l’Himàlaia, per tal d’explicar les anomalies de la gravetat i les desviacions anormals de la plomada observades a les proximitats dels massissos muntanyosos Airy fou el primer que en donà, el 1855, una explicació física teoria isostàtica de les arrels muntanyoses l’escorça terrestre és formada per un conjunt de blocs, de volum desigual quant als corticals però de densitat similar, que floten semblantment als icebergs a la mar en un substrat fluid, bé…
capacitat hídrica
Geologia
Contingut en aigua d’una mostra de sòl, després d’haver-lo saturat i deixat escórrer durant unes dues hores, expressada en tant per cent del volum.