Resultats de la cerca

Modalitat d’aquesta és la paret búrcega , esmentada en les Ordinacions d’En Sanctacília, que per a una major solidesa, era més ampla en la seva part baixa que en la superior

El bolero de baix o tremall del bolero consta d’un joc de tres xarxes rectangulars, dues d’exteriors, de malla clara, i una d’interior, de malla espessa malla cega, disposades com en un tremall El bolero de dalt és una xarxa rectangular de malla espesa fixada tot al llarg de la part superior del bolero de baix Antigament, i en alguns llocs encara ara, hom afegia entre el bolero de dalt i la ralinga dels suros una peça de xarxa de malla ampla anomenada cadeneta El peix sol restar mallat en el bolero de baix el bolero de dalt, en ajeure's l’art per efecte dels corrents marins,…

Les teules són fabricades amb les mateixes argiles i pels mateixos procediments que els maons Hom anomena teula romana , teula àrab o teula rodona la teula corbada en forma de canal més ampla d’un extrem que de l’altre, teula plana la que és plana i va unida generalment a les llates amb filferros, teula catalana la teula plana feta de fang i teula plana d’encaix o teula alacantina la teula plana amb els caires adequadament emmotllats i tallats, per tal que encaixin les unes amb les altres Teula plana d’encaix © Fototecacat - M Manent Quan una teula romana és disposada amb la cara còncava…

Als Països Catalans els murs dels burgs, les viles i les ciutats, entre els s XII i XVI, eren privilegiats i hom hi prohibia les construccions properes a la part exterior, precedent de la moderna zona polèmica de les fortificacions A la banda interior, per consuetud, es toleraven les construccions privades amb atans als murs, mentre fossin fetes amb paret búrcega , o sia paret seca , més ampla a la seva base i que s’anava estrenyent a la part superior les altres menes de parets, calia que se separessin del mur, formant una androna de 10 pams on el mur tenia torres, la construcció…

Aquestes balises poden ésser dispositius de barrera o dispositius de guia Entre els dispositius de barrera hi ha la barrera de seguretat, que hom colloca en un costat de la via, en un revolt pronunciat o per evitar el pas a zones de perill calçades de sentit contrari, penya-segats, etc, sia com a element dissuasiu o dissenyat de forma que puguin amortir el xoc i retornar el vehicle a la trajectòria inicial les més utilitzades són la barrera de seguretat metàllica, consistent en un perfil metàllic ondulat collat sobre unes estaques ancorades a terra la barrera de seguretat rígida…

El dic ha d’oferir, alhora, un fàcil accés dels vaixells al port Aquests dos objectius —abric i facilitat d’accés— són en contraposició i, doncs, hom ha de trobar una solució de compromís que cobreixi com més bé millor ambdues necessitats Hom determina la disposició i la forma del dic després d’estudiar les cartes d’oneig de la zona —a fi de poder determinar les línies de contenció—, les menes de vaixells més característics del port i les rutes d’arribada i sortida de les naus En alguns casos hom efectua també l’estudi de models a escala reduïda per a comprovar els resultats de la solució…

Destinada a protegir els defensors, la muralla ha sofert modificacions, d’acord amb la capacitat ofensiva de l’armament Així, en aparèixer la pólvora, hom en rebaixà l’alçada per tal d’oferir menys blanc i l’eixamplà considerablement per tal de poder assentar-hi les peces A l’antiguitat i a l’edat mitjana, les ciutats, a imitació dels castells, eren voltades de muralles defensives compostes dels mateixos elements que la muralla dels castells   Als Països Catalans els murs dels burgs, les viles i les ciutats, entre els s XII i XVI, eren privilegiats i hom hi prohibia les construccions properes…

El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…