Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
aparell
1, aparell anglès; 2, aparell polonès; 3, aparell holandès; 4, aparell a trencajunt de mitja peça; 5, aparell de trencajunt avançat per terços; 6, reble ( opus caementicium ); 7, aparell ciclopi; 8, paret de pedra seca; 9, paret de lloset; 10, paret d’aparell poligonal; 11, aparell reticular ( opus reticulatum ); 12, aparell d’espiga ( opus spicatum ), 13, aparell isòdom; 14, aparell pseudoidòsom; 15, aparell emplecton; 16 aparell diatònic; 17, solera de quatre gruixos formada per un senzillat a trencajunt, dos doblats diahonals i enrajolat a la mescla
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Disposició amb què hom col·loca les pedres, blocs o maons que constitueixen una paret, les rajoles d’un paviment o les d’un aplacat.
La finalitat dels aparells és que les peces quedin ben travades a fi que no calgui confiar només en l’eficàcia de l’aglomerant per a assegurar-ne la bona unió, o bé que aquestes s’ordenin d’acord amb una certa intenció geomètrica Del primer es dedueix que a cada mena de peça convindran uns aparells determinats segons quines siguin les mides i la forma i per això mateix resulta que a nous elements constructius corresponen nous aparells sense que els anteriors caduquin, puix que continuen essent els més indicats quan hom fa servir elements de tradició més…
aparell vocal
Representació gràfica de l’aparell vocal
© fototeca.cat
Fonètica i fonologia
Conjunt d’elements fisiològics que intervé en la fonació lingüística, la classificació del qual sol destriar tres subaparells: respiratori, fonatori i articulatori.
El primer forneix el corrent d’aire necessari com a primera matèria de la fonació i comprèn el mecanisme pulmonar, els bronquis i la tràquea L’aparell fonatori, que converteix aquell corrent en una ona acústica imprimint i regulant les vibracions necessàries per a fer-lo audible, és format per la laringe, la qual, al seu torn, es compon de les cordes vocals, els cartílags cricoides, aritenoides i tiroides la nou, etc L’aparell articulatori conforma i matisa acústicament l’ona sonora reforçant-la, afegint-hi elements, o interrompent-la Es compon dels llavis, les dents, els alvèols, el paladar…
aparell fonètic
Fonètica i fonologia
Qualsevol mena de mecanisme emprat experimentalment per tal de mesurar determinats trets de la fonació lingüística, entesa com a procés complex de transmissió oral.
Els diversos aparells usats des de l’antiguitat es classifiquen, aproximadament i d’acord amb llur camp d’orientació, en articulatoris, acústics i auditius Entre els més moderns cal destacar el quimògraf , el laringoscopi , la laringe artificial, el palatògraf , el linguògraf, el cinematògraf de films radiològics i de llavis, com a aparells articulatoris destinats a qualificar els moviments i el treball dels òrgans de fonació en activitat lingüística Entre els d’investigació pròpiament acústica, cal anomenar el fonògraf —poc usat ja en l’actualitat—, el cromògraf i l…
òrgan de fonació
Fonètica i fonologia
Cadascun dels òrgans del cos humà que participen en la producció d’emissions fòniques.
Hom reconeix tres sistemes l’aparell generador del corrent aeri pulmons, tràquea, l’aparell fonador laringe, que posa en vibració aquell corrent, i l’aparell articulatori llengua, llavis, que matisa i amplifica certs trets acústics de l’ona D’acord amb llur capacitat de moviment, els últims òrgans es classifiquen en actius maxillar inferior, llengua i passius dents, alvèols, paladar
vibrador
Construcció i obres públiques
Aparell emprat per a efectuar la vibració del formigó.
Els vibradors, que adopten diferents formes segons la natura de les obres, són accionats elèctricament o per aire comprimit, i poden ésser de moviment alternatiu o rotatiu En els murs no gaire gruixuts o molt armats són aplicats contra l’encofrat, el qual transmet les vibracions al formigó En les peces, blocs de grans dimensions, etc, hom empra els vibradors anomenats agulles vibradores , l’element vibrant dels quals, una mena de sonda cilíndrica o agulla, s’introdueix per ella mateixa a la massa de formigó En els revestiments, paviments, enrajolats, etc, són emprats vibradors, l’element…
cullera de Casagrande
Construcció i obres públiques
Estri en forma de cullera emprat per a determinar experimentalment el límit líquid d’una mostra de sòl.
El límit líquid és un dels límits d'Atterberg L’assaig consisteix a mesurar el nombre de cops necessaris perquè sobre una distància de 12 mm es tanqui una ranura d’amplària normalitzada practicada en una mostra de sòl amassada amb una quantitat coneguda d’aigua continguts d’humitat amb l’aparell normalitzat conegut amb el nom de cullera de Casagrande en reconeixement a qui va estandarditzar l’assaig L’aparell ha de deixar caure dos cops per segon la cullera des d’1 cm d’alçària El límit líquid és el contingut d’humitat que tanca la ranura exactament amb 25 cops Cal…
Cristòfor Juandó i Rafecas
Construcció i obres públiques
Inventor.
Inicià i finançà la línia fèrria de Vilanova i la Geltrú Inventà un aparell volador, anomenat “Aviador Juandó” Publicà Navegación aérea 1900 i Navegación aérea o aviación 1914
draga
Draga de catúfols
© fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Qualsevol eina o aparell que serveix per a excavar terrenys subaquàtics.
Deixant de banda les dragues de mà, molt poc emprades, les més freqüents són grans aparells flotants capaços de funcionar amb autonomia El funcionament d’una draga pot ésser mecànic o hidràulic, segons si arrenca el material per mitjans mecànics o per aspiració d’aigua, la qual s’emporta el fang i la sorra del fons En ambdós casos, tot el mecanisme de comandament i moviment de l’estri que recull els materials va muntat en una barcassa amb dipòsits per a emmagatzemar els materials arrencats o un sistema per a transportar-los al lloc adequat Les dragues mecàniques són principalment…
coeficient de Los Angeles
Construcció i obres públiques
Expressió de la resistència dels àrids al desgast.
Manifestada per la disminució de les dimensions de les partícules d’una mostra expressada en percentatge en pes, sobre el pes inicial, de les partícules que no passen per un sedàs determinat experimentada pel fregament de les partícules amb les boles d’acer que conté l’aparell d’assaig