Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
vàter

Vàter amb dipòsit d’aigua incorporat (dit de motxilla)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Comuna proveïda d’un dipòsit d’aigua amb un dispositiu que permet de fer caure a voluntat l’aigua del dipòsit sobre l’indret on hom ha fet la deposició, per tal de netejar-lo.
Aquest terme és una adaptació de l’expressió anglesa water closet ‘comuna amb aigua’
rehabilitació
Construcció i obres públiques
Modificació d’un edifici mitjançant reparacions, reforços o substitucions dels seus elements per tal d’adaptar-lo a les exigències de seguretat i de confort exigibles en l’actualitat.
En particular, l’adaptació d’una construcció a una nova utilització, o bé als requeriments actuals de la normativa de la construcció, pot exigir l’execució d’una rehabilitació
Skylab

DIbuix esquemàtic del Skylab: 1 i 2, plafons de cèl·lules solars; 3, mòdul de treball; 4, acoblament; 5, vehicle Apollo; 6, telescopi solar
© fototeca.cat
Astronàutica
Primera estació orbital tripulada nord-americana.
Llançada sense tripulació amb un coet “Saturn 5” amitjan 1973 i situada a 435 km d’altitud, fou l’habitacle de tres tripulacions que hi arribaren periòdicament amb vehicles del tipus “Apollo” llançats amb coets “Saturn 1B”, i hi romangueren un total de 4117 hores L’estació tenia una massa de 90720 kg, i hom aprofità com a lloc de treball l’interior d’un tercer tram inert del coet, amb un espai útil d’uns 300 metres cúbics Els objectius principals de la missió foren determinar l’adaptació de l’home a les condicions d' apesantor El Skylab en òrbita sobre la Terra Nasa prolongades,…
astronauta

Tripulació del STS-126
Nasa
Astronàutica
Persona que tripula una astronau.
El terme cosmonauta , encunyat a l’URSS, és emprat a Occident per a designar els astronautes soviètics o dels països de la seva influència Patologies associades La manca de gravetat és el problema principal a què són exposats els astronautes Gràcies a les llargues estades a l’espai, els darrers anys, d’astronautes dels països de l’antiga URSS a bord de l’estació Mir, hom ha pogut conèixer millor els efectes de les condicions de microgravetat en l’organisme humà En primer lloc, afecta el sentit de l’equilibri, per la inexistència dels conceptes d’amunt i avall ni els òrgans visuals ni els…
programa Mercury
Astronàutica
Primer programa de vols espacials tripulats dels EUA, portat a terme sota la direcció de la NASA, que tingué per finalitat d’experimentar la capacitat humana d’adaptació temporal a la ingravitació i alhora d’iniciar-se en la tecnologia necessària per a missions tripulades posteriors de més abast.
En conjunt foren efectuats divuit llançaments, amb sis vols tripulats, dos dels quals foren suborbitals, i els altres quatre, orbitals La càpsula Mercury era d’una forma troncocònica, amb una part cilíndrica acoblada a la seva base menor la seva massa en òrbita era d’uns 1 350 kg, i feia 3,35 m d’alçada per 1,85 m i 0,50 m de diàmetre a les bases El programa començà el 1958 l’any següent foren fets els primers assaigs de coets llançadors i de càpsules de tipus habitacle, que culminaren amb el vol i la recuperació de la mona Sam El primer vol suborbital tripulat per un ésser humà tingué lloc…
Astronàutica 2010
Astronàutica
El 2010 va ser un dels anys menys brillants en el camp de l’exploració espacial, ja que l’activitat va ser una continuació rutinària dels anys anteriors El llançament de diversos satèllits comercials de telecomunicacions i militars va continuar al ritme habitual Sistemes d’impulsió La notícia més important va ser que l’Administració Obama va fer un canvi de política en el camp dels llançadors pesants per a substituir el sistema de llançadores, en considerar que la proposta feta per l’Administració Bush, el sistema Constellation, era massa car i arrossegava massa endarreriments Aquest sistema…
port de Tarragona

Vista aèria del port de Tarragona
Construcció i obres públiques
Port marítim del municipi de Tarragona (Tarragonès).
Infraestructura Molt ben comunicat per superfície, té una amplada de bocana de 452 m, una àrea de molls de més de 550 ha, uns calats d’entre 12 i 19 m, una línia d’atracada de 17 km i una làmina d’aigua de més de 500 ha És una de les infraestructures més importants de l’Estat espanyol i de la Mediterrània, i manté serveis directes a través de línies marítimes regulars amb 60 ports de tot el món Disposa de magatzems frigorífics, coberts, pantalans, sitges i una terminal de contenidors amb capacitat per a 1,5 milions de TEU Port químic de referència del sud d’Europa, a les installacions…
Enginyeria de la construcció 2019
Construcció i obres públiques
Ryfylke, el túnel submarí perforat més profund del món Mapa del projecte de túnels submarins de Ryfast El 2019, quaranta anys després que es va començar a plantejar el projecte, l’operador noruec d’infraestructures viàries Statens Vegvesen va posar oficialment en servei el túnel submarí perforat més profund del món el túnel de Ryfylke, de 14,4 km de llargada Forma part del projecte, en construcció, del sistema de túnels submarins de Ryfast per a enllaçar la carretera N-13 entre Stavanger i Strand, a Rogaland Noruega, i el més rellevant d’aquesta construcció és que arriba a una profunditat…
Enginyeria de la construcció 2016
Construcció i obres públiques
Modulo Sperimentale Elettromeccanico El projecte de la barrera MOSE de Venècia, dissenyada per controlar el flux de l’aigua i així mitigar els efectes de les marees altes, o acqua alta, que afecten la ciutat cada hivern, es troba en una fase molt avançada de construcció © Magistrato alle Acque di Venezia / Consorzio Venezia Nuova El projecte de la barrera MOSE de Venècia, dissenyada per controlar el flux de l’aigua i així mitigar els efectes de les marees altes, o acqua alta , que afecten la ciutat cada hivern, es troba en una fase molt avançada de construcció S’han completat els fonaments de…
Enginyeria de la construcció 2012
Construcció i obres públiques
Els eixos Diagonal i Transversal Els nous trams de l'Eix Diagonal van fer possible una reducció del temps de trajecte entre les comarques centrals i el litoral © Generalitat de Catalunya El 2012 es van completar a Catalunya una sèrie d'infraestructures viàries molt rellevants que vertebren el país d'una manera més eficient l'Eix Diagonal i l'Eix Transversal No deixa de ser una bona notícia que enmig de la crisi econòmica existent s'hagin pogut acabar aquestes dues grans obres públiques finançades privadament per mitjà de concessions amb la fórmula de peatge a l'ombra Al desembre del 2011, amb…