Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
enginyeria social
Construcció i obres públiques
Pel que fa a la seguretat a la xarxa, nom que es dóna al conjunt de tècniques o mètodes emprats per a obtenir, de manera fraudulenta, informació confidencial dels usuaris.
enginyeria forestal
Construcció i obres públiques
Conjunt de tècniques que s’apliquen a l’estudi i la gestió dels boscos, considerats tant des del punt de vista dels recursos naturals com des del punt de vista econòmic.
domòtica
Construcció i obres públiques
Electrònica i informàtica
Conjunt de tècniques de l’electrònica i les telecomunicacions aplicades a l’habitatge, a fi d’automatitzar-hi els sistemes que afecten el confort, la seguretat, les comunicacions i l’estalvi energètic.
Normalment l’automatització afecta aparells aïllats ascensors o grups reduïts d’aparells vídeo i TV A una escala més gran, i amb un grau més alt d’integració, hi ha els sistemes complexos de control i regulació de parcs tecnològics, grans centres comercials i d’oficines, hospitals, etc Un sistema d’aquestes característiques consta d’una xarxa local formada d’un ordinador, processadors distribuïts per l’edifici o edificis, associats a sensors amb circuits de filtre de senyal o a càmeres de TV, com a fonts d’informació, i a…
malla
Construcció i obres públiques
Conjunt de les barres d’armadura, presentat en forma d’un reticulat ortogonal, destinat a ésser element resistent d’una llosa o d’un element bidimensional d’una estructura de formigó armat.
reble
Construcció i obres públiques
Conjunt de fragments de maó, de pedra, etc, eventualment barrejats amb morter, amb els quals hom omple els buits entre pedres grosses en construir o en adobar un marge, una paret, etc.
enginyeria ambiental
Construcció i obres públiques
Conjunt de tècniques que apliquen els principis de l’enginyeria per tal de prevenir, controlar o disminuir el risc que les emissions contaminants d’instal·lacions i activitats diverses comporten per al medi ambient.
reixa
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Conjunt de barres, paral·leles o entrecreuades, usualment de ferro però a vegades de fusta, bronze o altres materials, que, amb predomini del buit sobre el ple, separen un ambient o protegeixen una obertura.
Durant l’antiguitat foren molt simples i d’un ús molt escàs, però des de l’alta edat mitjana esdevingueren progressivament freqüents i elaborades, per a substituir algunes portes i finestres de fusta i també per a establir una tanca de separació Al s XVII, per primera vegada, hom utilitzà reixes de ferro per a tancar espais descoberts, sobretot en villes suburbanes i en els jardins dels grans casals Més tard solen ésser sistemàticament reixades les finestres de les plantes baixes dels edificis, les rampes d’escales, les terrasses, els balcons, etc El Modernisme promogué una decisiva…
règim hidràulic
Construcció i obres públiques
Geografia
Conjunt de les circumstàncies que es presenten en cada tram de la conducció d’un líquid, atenent en especial a les condicions de contacte amb un gas, persistència, uniformitat, estabilitat i propagació d’ones.
Des del punt de vista de la persistència, hom anomena règim permanent en contraposició a règim variable aquell en què no es produeixen variacions amb el temps de les condicions dins del tram Des del punt de vista de la uniformitat, hom anomena règim uniforme aquell que té unes condicions idèntiques en tota la llargada del tram, i règim variat aquell en què aquestes condicions varien d’una secció a una altra del tram Hom distingeix entre règim laminar i règim turbulent, segons que les partícules del líquid segueixin trajectòries…
assaig de desgast
Construcció i obres públiques
Conjunt de proves amb les quals hom compara el desgast, en unes condicions prèviament establertes, dels principals materials que han d’ésser emprats en la pavimentació de carreteres, a fi de determinar quins són els més adequats.
finestra
© C.I.C - Moià
Construcció i obres públiques
Obertura feta en una paret per donar pas a la llum i a l’aire.
El pla que forma la paret a la part baixa de la finestra és l’ ampit els gruixos de paret a banda i banda són els brancals , i la llinda és la pedra o un altre element resistent que, collocat a la part alta de la finestra, suporta el pes de la paret que té al damunt De vegades, en lloc de llinda hom construeix un arc de descàrrega fet amb maons posats a plec de llibre, per sota del qual hom construeix una llinda falsa amb l’aresta horitzontal Aquest arc de descàrrega resta tapat per l’arrebossat de la paret També hi ha finestres en què l’arc que les clou és aparent Si la finestra és molt més…