Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
additiu
Construcció i obres públiques
Producte que hom afegeix als formigons per tal de modificar alguna de les seves característiques o atorgar-los alguna qualitat.
Els més utilitzats es designen pel nom de la característica que modifiquen o confereixen accelerants, airejants, anticongelants, impermeabilitzants, retardadors
formigó especial
Construcció i obres públiques
Formigó de composició i dosificació dissenyades per tal de potenciar fortament alguna propietat.
Formigons especials són els d’alta resistència, els lleugers, els pesants o els criogènics
sola
Construcció i obres públiques
Tros de fusta, disposat horitzontalment, sobre el qual s’assenta una biga o una altra peça horitzontal, vertical o inclinada, que hom posa sota alguna cosa per alçar-la, que reemplaça la llinda d’alguna obertura, etc.
conglomerat
Construcció i obres públiques
Massa formada per fragments de diversos minerals i roques, cimentats per alguna substància aglomerant natural o artificial.
regle de càlcul
Regle de càlcul
(CC0)
Construcció i obres públiques
Matemàtiques
Petit instrument portàtil de fusta, metall, plàstic, etc. que permetia fer càlculs numèrics d’una manera ràpida i amb una certa aproximació raonable.
Consisteix en un regle proveït de diverses escales graduades, que duu, a més, un petit regle també graduat, desplaçable respecte al regle principal mitjançant unes ranures i uns encaixos adequats, i un cursor transparent, també desplaçable, proveït d’una o més ratlles verticals molt fines Totes les escales són logarítmiques, llevat d’alguna d’especial El principi en què es basa el regle de càlcul és la teoria dels logaritmes, de manera que per a multiplicar dos nombres, de fet hom suma dos segments graduats logarítmicament, i la divisió, anàlogament, consisteix a fer la…
esveltesa
Construcció i obres públiques
Tecnologia
En elements allargats, relació entre la dimensió principal de la peça i alguna de les dimensions de la secció transversal.
pilar
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Element arquitectònic vertical, de suport, aïllat i massís, sobre el qual descansa una volta, una coberta o alguna altra càrrega.
Es diferencia de la columna pel fet de no tenir base ni capitell i poder ésser de secció no circular Per al càlcul d’un pilar cal tenir present que aquest pot presentar inestabilitats elàstiques produïdes pel vinclament
atall
Construcció i obres públiques
Obstrucció provisional introduïda en un curs d’aigua quan hom hi vol construir alguna obra, tal com un assut o resclosa.
Pot ésser emprat per a obstruir totalment el corrent, i en aquest cas hom disposa un canal o una galeria per a la derivació de l’aigua i un altre atall aigua avall per tal d’impedir-ne el retrocés, o per a construir-hi recintes on poder treballar a l’abric del corrent o en sec, i en aquest cas hom n'elimina l’aigua de l’interior amb bombes d’exhauriment Els atalls que han de tallar totalment el curs de l’aigua solen consistir en un dic de roques i blocs de formigó Els atalls solen ésser construïts amb palplanxes, generalment metàlliques, clavades al llit del corrent i disposades a la manera…
aïllament acústic
Construcció i obres públiques
Aïllament destinat a evitar el pas de sorolls entre ambients veïns.
La propagació sonora disminueix quan s’efectua successivament a través de materials d’elasticitat diferent com són l’aire i la retícula del material esponjós En el cas, però, de l’aïllament acústic, hi intervé un altre factor la propagació sonora varia segons la longitud d’ona del so, i, per tant, el poder d’absorció de l’aïllament és diferent segons que es tracti de sons aguts o greus l’índex d’absorció sonora és representat per una línia corba que mesura el percentatge d’absorció per a cada freqüència Per a frenar els sons aguts convé l’ús de materials porosos, mentre que quan es tracta de…
revestiment
Art
Construcció i obres públiques
Història
Conjunt dels materials (empostissat, rajoles, peces de marbre o de pedra, etc) amb què hom cobreix una construcció o un element d’obra, per tal d’adornar-lo, de donar-li una més gran solidesa, etc.
Bé que el revestiment és propi d’innombrables activitats i tècniques artístiques escultura policromada, bronzes daurats, etc, és sobretot en arquitectura on ha estat aplicat més sistemàticament i amb més varietat de recursos El revestiment de les parets és un dels elements característics de les construccions romanes Ja és patent des de l’inici del s II aC amb l’ús de petits blocs de pedra tallada en forma piramidal tessella, que les necessitats de l’Imperi transformaren, per rapidesa i economia, en peces d’argila o rajoles rajola Aquestes foren també combinades amb carreus de pedra o de…