Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
guixeria
Construcció i obres públiques
Obra decorativa feta amb guix i normalment aplicada al mur.
mecànica de sòls
Construcció i obres públiques
Ciència que estudia el comportament del sòl per a la seva utilització en obres d’enginyeria civil i construcció.
La mecànica de sòls estudia les propietats generals dels sòls i el seu comportament tensodeformacional quan estan secs i quan estan saturats, amb el flux d’aigua al seu través o sense Té en compte el sòl com a material de suport dels fonaments d’estructures i de terraplens, com a material de construcció en terraplens i en preses de materials solts i com a material de sosteniment en el cas d’excavacions i túnels La mecànica de sòls se sol incloure dins una ciència aplicada més general anomenada geotècnia que, a més, engloba la mecànica de roques El corpus doctrinal de la mecànica…
mètode de Hveem
Construcció i obres públiques
Química
Mètode utilitzat per al projecte i la comprovació en laboratori de mescles bituminoses, que comprèn els assaigs de l’estabilòmetre, del cohesiòmetre i de l’equivalent centrífug en querosè (CKE)..
Aquest darrer és utilitzat també com a assaig d’obra Per a la preparació de les mostres hom empra un aparell compactador normalitzat i els assaigs són realitzats a una temperatura constant de 60 0 C L’assaig de l’estabilòmetre, del tipus triaxial aplicació d’una càrrega vertical i mesura de les pressions laterals provocades, serveix per a determinar l’estabilitat relativa de la proveta entre la transmissió total líquid perfecte i la nulla sòlid incompressible L’assaig del cohesiòmetre mesura la resistència a tracció de la proveta, mitjançant una càrrega aplicada per flexió a una…
energia de compactació
Construcció i obres públiques
Energia aplicada a una capa de terra o de ferm per a aconseguir un determinat grau de compactació.
rajola
Arts decoratives
Construcció i obres públiques
Peça de ceràmica de forma prismàtica i de poc gruix, generalment de secció quadrada o rectangular, però també hexagonal, etc., que és emprada per a fer paviments, cobrir parets, etc.
Les rajoles per a interiors i per a façanes solen ésser quadrades i recobertes, per llur cara bona, de vernissos vidrats rajola de València Algunes rajoles emprades per a pavimentació de voreres, de patis, etc, són fabricades amb un morter de ciment i granit finament matxucat Fou molt utilitzada en les cultures de la conca mediterrània, de la Xina i de l’Amèrica precolombina, i en general en totes les zones escasses de pedra, però el seu desenvolupament més notable és a Roma, on, des de la fi de l’època d’August, fou substituïda l’estructura de rajoles fetes eixugar simplement a l’aire per…
referit
Construcció i obres públiques
Capa de calç i grava, de guix o d’una altra mescla, que és aplicada a una paret per tal de fer-la llisa.
revestiment
Art
Construcció i obres públiques
Història
Conjunt dels materials (empostissat, rajoles, peces de marbre o de pedra, etc) amb què hom cobreix una construcció o un element d’obra, per tal d’adornar-lo, de donar-li una més gran solidesa, etc.
Bé que el revestiment és propi d’innombrables activitats i tècniques artístiques escultura policromada, bronzes daurats, etc, és sobretot en arquitectura on ha estat aplicat més sistemàticament i amb més varietat de recursos El revestiment de les parets és un dels elements característics de les construccions romanes Ja és patent des de l’inici del s II aC amb l’ús de petits blocs de pedra tallada en forma piramidal tessella, que les necessitats de l’Imperi transformaren, per rapidesa i economia, en peces d’argila o rajoles rajola Aquestes foren també combinades amb carreus de pedra o de…
placa de càrrega
Construcció i obres públiques
Dispositiu utilitzat en l’assaig del mateix nom, destinat a conèixer les condicions d’assentament d’una zona de terreny o del ferm d’una via sota l’efecte d’una càrrega estàtica normalitzada, aplicada per graons a un ritme també normalitzat.
aparell
1, aparell anglès; 2, aparell polonès; 3, aparell holandès; 4, aparell a trencajunt de mitja peça; 5, aparell de trencajunt avançat per terços; 6, reble ( opus caementicium ); 7, aparell ciclopi; 8, paret de pedra seca; 9, paret de lloset; 10, paret d’aparell poligonal; 11, aparell reticular ( opus reticulatum ); 12, aparell d’espiga ( opus spicatum ), 13, aparell isòdom; 14, aparell pseudoidòsom; 15, aparell emplecton; 16 aparell diatònic; 17, solera de quatre gruixos formada per un senzillat a trencajunt, dos doblats diahonals i enrajolat a la mescla
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Disposició amb què hom col·loca les pedres, blocs o maons que constitueixen una paret, les rajoles d’un paviment o les d’un aplacat.
La finalitat dels aparells és que les peces quedin ben travades a fi que no calgui confiar només en l’eficàcia de l’aglomerant per a assegurar-ne la bona unió, o bé que aquestes s’ordenin d’acord amb una certa intenció geomètrica Del primer es dedueix que a cada mena de peça convindran uns aparells determinats segons quines siguin les mides i la forma i per això mateix resulta que a nous elements constructius corresponen nous aparells sense que els anteriors caduquin, puix que continuen essent els més indicats quan hom fa servir elements de tradició més antiga Els principals aparells de pedra…
esquerda
Esquerda en una paret
Andy Maguire (CC BY 2.0)
Construcció i obres públiques
Obertura prima, allargada i profunda, que generalment acostuma a travessar tot el gruix d’una paret, d’un sostre, etc, deguda a un excés en la càrrega aplicada, a un assentament desigual dels fonaments, a una flexió massa gran o a una insuficiència dels estreps o contraforts.