Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
mecànica de sòls
Construcció i obres públiques
Ciència que estudia el comportament del sòl per a la seva utilització en obres d’enginyeria civil i construcció.
La mecànica de sòls estudia les propietats generals dels sòls i el seu comportament tensodeformacional quan estan secs i quan estan saturats, amb el flux d’aigua al seu través o sense Té en compte el sòl com a material de suport dels fonaments d’estructures i de terraplens, com a material de construcció en terraplens i en preses de materials solts i com a material de sosteniment en el cas d’excavacions i túnels La mecànica de sòls se sol incloure dins una ciència aplicada més general anomenada geotècnia que, a més, engloba la mecànica de roques El corpus doctrinal de la mecànica…
equació constitutiva
Construcció i obres públiques
Equació que relaciona les tensions amb les deformacions en cada punt d’un cos material.
Mitjançant una equació constitutiva hom descriu les característiques del comportament mecànic i resistent del material que constitueix el cos
ruptura fràgil
Construcció i obres públiques
Procés de ruptura al qual s’arriba bruscament.
El comportament estructural abans d’aquest tipus de ruptura és elàstic El formigó a tracció exhibeix una ruptura fràgil, cosa que obliga a reforçar-lo amb armadures d’acer en aquelles zones que es troben sotmeses a tensions de tracció
edificació
Construcció i obres públiques
Estudi de l’edifici des de les perspectives constructives, funcionals i socials.
L’edificació inclou l’estudi de la natura constructiva de l’edifici, dels requisits i del comportament dels seus subsistemes i la seva interacció, de l’ambient interior, de la seva gestió i de la relació amb l’entorn natural, entre altres aspectes
emulsió asfàltica
Construcció i obres públiques
Producte bituminós constituït per l’emulsió directa d’un betum en aigua, l’estabilitat de la qual s’aconsegueix mitjançant l’addició d’un emulgent.
Segons el comportament de les partícules del betum sota l’acció dels radicals fixats per l’emulgent, hom anomena emulsió aniònica la que ho fa com si estiguessin carregades negativament emulsió bàsica, i que, per llur afinitat amb les partícules positives, és indicada en àrids calcaris i emulsió catiònica quan es comporten com si estiguessin carregades positivament emulsió àcida i que, per llur afinitat amb les partícules negatives, són indicades en àrids silicis
aïllament sísmic
Construcció i obres públiques
Aïllament emprat per a millorar el comportament d’un edifici davant els terratrèmols.
L’estructura de l’edifici s’aïlla dels moviments sísmics mitjançant un sistema de molles o d’altres tipus de dispositius deformables i elàstics, interposat entre l’estructura i el terreny de fonamentació S'empra principalment en països amb una sismicitat molt elevada, com el Japó o Mèxic
classificació geomecànica
Construcció i obres públiques
Metodologia estandarditzada per a avaluar la qualitat d’un massís rocós amb vista a la construcció d’una obra d’enginyeria civil.
N’hi ha de generals, que determinen la qualitat intrínseca del massís RMR, índex Q, i n’hi ha de particularitzades o modificades, per a avaluar el funcionament del massís amb vista a la construcció d’algun tipus d’obra concret per exemple, l’SMR per a desmunts, o altres adaptacions per a túnels Fent servir paràmetres senzills del massís estructura, estat de les juntes, rugositat, presència d’aigua, etc, totes en resulten amb un valor numèric Les classificacions geomecàniques estan correlacionades empíricament amb el comportament del massís, o amb la necessitat de sosteniment o…
juntura
Construcció i obres públiques
Conjunt dels materials i dispositius que configuren la unió entre dos elements contigus de la superfície de formigó d’una estructura.
Mitjançant la juntura hom pretén d’evitar les discontinuïtats verticals i horitzontals i assegurar l’estanqueïtat de la unió davant dels desplaçaments originats per les diverses sollicitacions de construcció i de servei La conformació i la disposició de les juntures és bastant diferent segons la posició geomètrica de la unió dins l’estructura, segons la seva funció amb relació a les sollicitacions tèrmiques i reològiques i amb el sistema constructiu adoptat Així, en estructures de caràcter lineal, cal distingir les juntures longitudinals de les transversals i les horitzontals de les verticals…
límits d’Atterberg
Construcció i obres públiques
Valors que defineixen l’estat de consistència d’un sòl cohesiu separant els quatre estats diferents que pot presentar en funció del contingut d’humitat, expressat en tant per cent de sòl sec.
Els estats d’un sòl cohesiu de més a menys contingut d’humitat són líquid viscós, sòlid plàstic, sòlid tou o semisòlid i sòlid rígid Els límits d’Atterberg entre els quatre estats són límit líquid —entre el líquid i el sòlid plàstic—, límit plàstic —entre sòlid plàstic i sòlid tou— i límit de retracció —entre sòlid tou i sòlid rígid— Malgrat que la definició d’aquests límits és arbitrària, són de gran utilitat gràcies a l’experiència acumulada Els assaigs de determinació dels límits d’Atterberg, principalment els dels límits líquid i plàstic, formen part dels anomenats assaigs d’identificació…
geotècnia
Construcció i obres públiques
Geologia
Ciència que estudia el comportament del terreny amb vista a la seva utilització en obres d’enginyeria civil i de construcció.
La geotècnia, ciència que participa dels coneixements d’altres doctrines, com són la mecànica de sòls, la mecànica de roques i la geologia, considera el terreny com a material de suport en el cas dels fonaments d’estructures i també com a material de construcció en terraplens o preses de materials solts També considera el sosteniment del terreny en el cas d’excavacions i túnels