Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
seguretat estructural
Construcció i obres públiques
Conjunt de condicions que l’estructura dels edificis i de les construccions han de verificar, en general, per tal de garantir-ne l’estabilitat i la resistència.
A causa de les incerteses existents i la variabilitat dels elements que afecten la seguretat, com ara la resistència dels materials o el valor de les càrregues o forces externes, les construccions es troben subjectes inevitablement a un risc de fallada o collapse no nul els enginyers han de garantir, però, amb els seus estudis, que el nivell de seguretat de les construccions sigui prou elevat Modernament, l’anàlisi de la seguretat es duu a terme, directament o indirectament, mitjançant tractaments probabilístics que tenen en compte el caràcter aleatori de les…
pedra seca

Cabanya de pedra seca (Penedès)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tècnica de construcció consistent en l’apilament de pedres sense tallar, posades sense fang, ni ciment, ni cap aglutinant, llevat de, en alguns casos, terra seca.
El 2018 la UNESCO inclogué aquesta tècnica en el patrimoni cultural immaterial de la humanitat A Catalunya, el nombre de construccions de pedra seca s’estima en 19000 sobretot barraques, marges, murs, cisternes, masos i pous Des del 2024 la declaració de patrimoni cultural immaterial inclou també la utilització de la tècnica en construccions d’Andorra
mur
Construcció i obres públiques
Història
Muralla.
Als Països Catalans els murs dels burgs, les viles i les ciutats, entre els s XII i XVI, eren privilegiats i hom hi prohibia les construccions properes a la part exterior, precedent de la moderna zona polèmica de les fortificacions A la banda interior, per consuetud, es toleraven les construccions privades amb atans als murs, mentre fossin fetes amb paret búrcega , o sia paret seca , més ampla a la seva base i que s’anava estrenyent a la part superior les altres menes de parets, calia que se separessin del mur, formant una androna de 10 pams on el mur tenia torres, la construcció…
Hans Vredeman de Wries
Pintura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres i pintor holandès.
Deixeble de CFloris, treballà a Anvers, Amsterdam, Hamburg, Praga, etc Féu dissenys arquitectònics i de mobles i ornamentacions per a gravats Pintà quadres amb construccions arquitectòniques fantasioses Teòric de la perspectiva, escriví Artis perspectivae formulae 1604
apuntalar
Construcció i obres públiques
Posar puntals a una cosa, sostenir, més o menys provisòriament, per mitjà de puntals, una cosa que, altrament, podria caure.
Hom apuntala una construcció antiga quan hi ha perill de ruïna, una construcció on cal introduir reformes que afecten els elements que suporten pesos, etc En les construccions de formigó armat són fets apuntalaments en espera que el formigó hagi aconseguit la duresa suficient per a resistir l’esforç previst
pavelló
Construcció i obres públiques
Cadascuna de les construccions o dels edificis que formen part d’un conjunt, com els d’una exposició, ciutat universitària, hospital, presó, etc.
desguàs
Construcció i obres públiques
Lloc per on s’escola l’aigua bruta o de pluja.
En les construccions domèstiques els desguassos són fets, habitualment, amb tubs de plom o de PVC, i hom els connecta a cada aparell per mitjà d’un sifó, la finalitat del qual és d’aïllar el desguàs i evitar que s’escampi la pudor Aquests van acoblats al baixant, el qual, a la part baixa de l’edifici, empalma amb el clavegueró, que desemboca a la claveguera del carrer o a la fossa sèptica
cantonera
Construcció i obres públiques
Peça de forma angular, de ferro o acer perfilat en escaire, molt emprada en les construccions metàl·liques, com a reforç, element d’unió, etc.
enginyeria de la construcció

enginyeria de la construcció La presa de les Tres Gorges, a la Xina
© stockxpert - assiewin
Construcció i obres públiques
Branca de l’enginyeria dedicada a la construcció de les obres d’edificació, les obres viàries i les obres hidràuliques.
El seu camp d’activitats inclou el projecte, la construcció pròpiament dita, el manteniment i, en el seu cas, la demolició de les construccions Entre els diversos tipus d’obres que són objecte de l’enginyeria de la construcció cal esmentar els edificis —incloses les torres de gran alçària o les cobertes de gran llum o superfície—, els ponts, els túnels, els canals, els ports, els pantans i les preses, les carreteres i les línies ferroviàries Un element bàsic de l’enginyeria de la construcció rau en l’elecció, la preparació i el manteniment dels materials resistents utilitzats a les obres…
durabilitat
Construcció i obres públiques
Capacitat dels materials i les construccions de mantenir de manera satisfactòria els requeriments mecànics, funcionals o estètics al llarg del període de vida útil previst.