Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
encep
Construcció i obres públiques
Peça prismàtica de formigó armat que transmet i reparteix la càrrega dels pilars o murs als grups de pilons.
De vegades s’utilitza la denominació de sabata sobre pilons El nombre de pilons per encep és variable i generalment es prefereix utilitzar pilons de diàmetre més gran abans que incrementar-ne el nombre Quan els pilons eren de fusta calia emprar-ne molts més És convenient arriostrar els diferents enceps d’un fonament En el cas d’enceps amb un o dos pilons és imprescindible disposar de bigues centradores per tal de resistir les excentricitats accidentals i els moments flectors de la base dels pilars En cas que un encep rebi càrregues horitzontals a més de les verticals, als pilons…
llosa posttesada
Construcció i obres públiques
Llosa estructural construïda mitjançant formigó posttesat.
Per a pretesar el formigó s’empren habitualment tendons de pretesatge, adherents o no, de diàmetre molt reduït L’aplicació principal és la formació de sostres estructurals d’edificis
barrinadora
Construcció i obres públiques
Màquina perforadora especialment concebuda per a fer barrinadures.
La barrinadora, proveïda d’una barrina com a eina de treball, permet d’aconseguir forats de fins a 5 o 6 m de profunditat i de 90 mm de diàmetre, adients per a collocar-hi càrregues explosives Les barrinadores poden treballar a percussió o a rotació
nanotecnologia
Construcció i obres públiques
Química
Creació i ús de materials i processos a escala nanomètrica amb precisió atòmica.
La construcció d’estructures orgàniques o inorgàniques a nanoescala i l’exploració de les seves aplicacions pràctiques ocupen un lloc important en la recerca actual La investigació es dirigeix a determinar les propietats dels materials en l’escala nanomètrica i a crear nanomaterials amb propietats especials Les estructures més útils i conegudes són els nanotubs de carboni, que poden tenir caràcter metàllic o semiconductor quan en varia el diàmetre i l’ordenació dels anells de grafit de les parets, la qual cosa por ésser útil en la fabricació de dispositius nanoelèctrics
canonada

Canonada de pretoli
© Corel
Construcció i obres públiques
Conducte de forma tubular, destinat al transport de fluids i, eventualment, de matèries granulars i pulverulentes.
Els materials emprats en la seva fabricació són molt variats plom, acer, ferro colat, coure, alumini, diferents aliatges metàllics, formigó, materials ceràmics, cautxú, materials plàstics, etc Les canonades són formades generalment per canons i d’altres peces accessòries, tals com colzes, derivacions en forma de T, de creu, etc, unides a aquells per diferents procediments roscat, soldatge, per mitjà de brides, etc La secció depèn principalment del cabal que ha de transportar, i el gruix de les parets, per a un material i un diàmetre determinat, dels esforços que ha de resistir
moment polar d’inèrcia
Construcció i obres públiques
Física
Tecnologia
Valor de la integral
que apareix en el càlcul d’esforços d’un arbre (o eix) cilíndric, de diàmetre exterior D e
i diàmetre interior D i
, quan és sotmès a torsió.
corró
Construcció i obres públiques
Element cilíndric de pes relativament elevat que serveix per a compactar el material per sobre del qual rodola.
Segons les característiques i l’estat d’aquest material humitat, granulometria, cohesió, etc i els resultats a obtenir, pot combinar l’acció estàtica de la pesantor amb la vibratòria corró vibrador , per a facilitar l’encaix dels diferents components, o també variar la distribució de la pressió sobre el material a base de modificar la relació amplada/diàmetre del corró o la regularitat superficial corró d’impactes Pot ésser un element remolcable, formar part d’una màquina específica com ara una piconadora o ésser autopropulsat En molts casos, incorpora un dispositiu d’…
piló
Construcció i obres públiques
Element constructiu vertical, cilíndric o prismàtic, esvelt, de fusta, de formigó, de ferro, etc, introduït o preformat en el sòl, que transmet una càrrega a les terres inferiors o circumdants, o comprimeix i augmenta la capacitat de resistència de les terres subjacents.
Els pilons són elements de fonament la longitud dels quals és molt superior a les dimensions transversals de la secció Els pilons es poden clavar en el terreny o bé construir en una excavació prèvia Els fonaments a base de pilons s’utilitzen quan el terreny ferm es troba fora de l’abast de sabates i pous, quan es vol limitar la magnitud dels assentaments de l’edifici o quan les càrregues transmeses per l’estructura són molt grans i concentrades, com és el cas de les torres En general els pilons es disposen formant grups Els caps d’un grup de pilons s’uneixen rígidament per mitjà d’un encep,…
límits d’Atterberg
Construcció i obres públiques
Valors que defineixen l’estat de consistència d’un sòl cohesiu separant els quatre estats diferents que pot presentar en funció del contingut d’humitat, expressat en tant per cent de sòl sec.
Els estats d’un sòl cohesiu de més a menys contingut d’humitat són líquid viscós, sòlid plàstic, sòlid tou o semisòlid i sòlid rígid Els límits d’Atterberg entre els quatre estats són límit líquid —entre el líquid i el sòlid plàstic—, límit plàstic —entre sòlid plàstic i sòlid tou— i límit de retracció —entre sòlid tou i sòlid rígid— Malgrat que la definició d’aquests límits és arbitrària, són de gran utilitat gràcies a l’experiència acumulada Els assaigs de determinació dels límits d’Atterberg, principalment els dels límits líquid i plàstic, formen part dels anomenats assaigs d’identificació…