Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
enjovat
Construcció i obres públiques
Disposició que hom adopta per a sostenir una biga per mitjà d’un jou.
barrinada
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Barrinadura amb una matèria explosiva disposada al seu interior, feta en un terreny, una roca, un mur, etc, per a volar-lo.
La barrinada és la forma més corrent d’utilització d’explosius en cambra tancada hom tapa la boca de la barrinadura amb sorra o argila humida i una capa de guix o de ciment La disposició, les dimensions i el nombre de les barrinadures i la càrrega que hom hi colloca són funció de la natura del terreny, del volum que hom en vol volar, etc
encreuament
Construcció i obres públiques
Intersecció de dues o més vies públiques (carrers, camins, carreteres, autopistes, etc).
Hom ha d’adoptar, per als encreuaments, les disposicions necessàries per a garantir la seguretat del trànsit en tots dos sentits L’encreuament al mateix nivell sense cap disposició particular solament pot ésser adoptat en el cas de carreteres secundàries En les carreteres principals hom pot construir illots centrals o vies complementàries que canalitzin el trànsit dels vehicles i disminueixin el nombre de punts de collisió En el cas d’autopistes, els encreuaments han d’ésser sempre a diferents nivells i poden adoptar diverses formes, segons les necessitats del trànsit i la…
juntura
Construcció i obres públiques
Conjunt dels materials i dispositius que configuren la unió entre dos elements contigus de la superfície de formigó d’una estructura.
Mitjançant la juntura hom pretén d’evitar les discontinuïtats verticals i horitzontals i assegurar l’estanqueïtat de la unió davant dels desplaçaments originats per les diverses sollicitacions de construcció i de servei La conformació i la disposició de les juntures és bastant diferent segons la posició geomètrica de la unió dins l’estructura, segons la seva funció amb relació a les sollicitacions tèrmiques i reològiques i amb el sistema constructiu adoptat Així, en estructures de caràcter lineal, cal distingir les juntures longitudinals de les transversals i les horitzontals de…
dic
dic
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Mur que hom construeix en el mar per a contenir les onades i abrigar un port.
El dic ha d’oferir, alhora, un fàcil accés dels vaixells al port Aquests dos objectius —abric i facilitat d’accés— són en contraposició i, doncs, hom ha de trobar una solució de compromís que cobreixi com més bé millor ambdues necessitats Hom determina la disposició i la forma del dic després d’estudiar les cartes d’oneig de la zona —a fi de poder determinar les línies de contenció—, les menes de vaixells més característics del port i les rutes d’arribada i sortida de les naus En alguns casos hom efectua també l’estudi de models a escala reduïda per a comprovar els resultats de…
aparell
1, aparell anglès; 2, aparell polonès; 3, aparell holandès; 4, aparell a trencajunt de mitja peça; 5, aparell de trencajunt avançat per terços; 6, reble ( opus caementicium ); 7, aparell ciclopi; 8, paret de pedra seca; 9, paret de lloset; 10, paret d’aparell poligonal; 11, aparell reticular ( opus reticulatum ); 12, aparell d’espiga ( opus spicatum ), 13, aparell isòdom; 14, aparell pseudoidòsom; 15, aparell emplecton; 16 aparell diatònic; 17, solera de quatre gruixos formada per un senzillat a trencajunt, dos doblats diahonals i enrajolat a la mescla
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Disposició amb què hom col·loca les pedres, blocs o maons que constitueixen una paret, les rajoles d’un paviment o les d’un aplacat.
La finalitat dels aparells és que les peces quedin ben travades a fi que no calgui confiar només en l’eficàcia de l’aglomerant per a assegurar-ne la bona unió, o bé que aquestes s’ordenin d’acord amb una certa intenció geomètrica Del primer es dedueix que a cada mena de peça convindran uns aparells determinats segons quines siguin les mides i la forma i per això mateix resulta que a nous elements constructius corresponen nous aparells sense que els anteriors caduquin, puix que continuen essent els més indicats quan hom fa servir elements de tradició més antiga Els principals aparells de pedra…
a salt de garsa
Construcció i obres públiques
Dit de la disposició de les llates d’una teulada quan les teules són subjectades per llurs extrems d’una llata a l’altra.
llata per canal
Construcció i obres públiques
Disposició de les llates d’una teulada de teula àrab en la qual cada teula canal descansa entre dues llates disposades en el sentit del vessant.
paraallaus
Construcció i obres públiques
Disposició constructiva adoptada en un talús d’una via de muntanya, per a evitar la formació o propagació d’allaus i protegir la plataforma de la via de llur acció.
imbricació
Construcció i obres públiques
Ornament arquitectònic en un ràfec o en una cornisa fet amb trossos de teula volats o amb dentellons d’obra o de pedra que adopta una disposició semblant a l’anterior.