Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
canal de colada
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Conducte per on arriba el metall fos al motlle.
Josep Vila i Callol
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres, director de camins veïnals i membre del Foment de la Producció, actiu a Girona del 1856 al 1900.
Ocupà diversos càrrecs polítics provincials i formà part de la Junta d’Agricultura, com un dels màxims propietaris de terres de Ribes de Freser Soci de la impremta de Joan Vila, i comprador de béns nacionals, s’inicià amb l’arquitecte municipal Martí Sureda i Deulovol, amb el qual collaborà en la construcció de diverses cases de la Rambla de Girona En solitari construí diversos habitatges particulars, com les cases Saura, Masó i Perich, el Cafè de l’Estació 1892 i el velòdrom de la Carretera de Barcelona 1897 per al Club Velocipèdic de Girona, de caire modernista A l’últim període de la seva…
Karl Terzaghi
Construcció i obres públiques
Enginyer nord-americà, d’origen txec.
Des de la seva graduació com a enginyer civil es dedicà a la recerca d’un mètode racional per a abordar els problemes de l’enginyeria de sòls La publicació el 1925 d' Erdbaumechanik comportà que fos conegut universalment com el pare de la mecànica de sòls Es traslladà als Estats Units d’Amèrica, on divulgà les possibilitats de la nova mecànica del sòl Del 1925 al 1929 treballà a l’Institut Tecnològic de Massachusetts MIT i el 1938 passà a la Universitat de Harvard Els anys 1930, 1943, 1946 i 1955 fou distingit amb la medalla Norman, que atorga la Societat Americana d’Enginyers…
enteixinat
enteixinat del palau del marquès de Llió (fi del segel XIII), a Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Estructura inferior d’un sostre pla o en volta constituïda per l’encreuament de bigues i motllures que formen caselles quadrilàteres o poligonals.
Aquesta mena de sostre era emprat quan les bigues eren de fusta i hom el volia enriquir bo i evitant la formació de revoltons Ultra les bigues disposades de llarg, presenta uns travessers de secció semblant o igual a la de les bigues, de tal manera que vist per sota mostra una quadrícula com si fos format per un entrecreuament de bigues collocades perpendicularment les unes a les altres En el gòtic, l’enteixinat es caracteritzà per una estructura plana amb bigues vistes o amb atalussats, policroms i daurats, i amb motius ornamentals complectius de tant en tant al castell de Peratallada Baix…
àrid
Construcció i obres públiques
Element no aglomerant d’un conglomerat per a formigó, per a morter o per a pavimentació.
En construcció hom distingeix els aglomerants que són ciments de característiques variables i els àrids, que comprenen les diverses menes de sorres i graves que calen per a fer formigó Aquests àrids reben noms diversos segons la mida, i a les modernes centrals o estacions d’àrids són obtinguts per trituració de la pedra La sorra pot ésser fina o granada gran d’1 a 3 mm de diàmetre L’ ull de perdiu és un àrid format per grans de 4 a 10 mm Una mica més gros és el cigronet , format per grans d’1 a 1,5 cm segueix la graveta , formada per pedres de 2 a 3 cm, i la grava , que és un àrid format per…
camí
Construcció i obres públiques
Via rural, natural o construïda.
Als Països Catalans, com a tot Europa, hom pot reconèixer camins molt primitius que degueren ésser eixamplats i apariat llur paviment pels pobles preromans en introduir-se la utilització del carro Els colonitzadors romans construïren les calçades damunt aquests camins o en traçaren de noves segons les necessitats de l’estratègia militar via romana Utilitzats durant l’edat mitjana, llur traçat persisteix essencialment encara en les actuals vies de comunicació Els musulmans mantingueren una xarxa circulatòria molt completa, com al País Valencià i a Mallorca, que consistia, sembla, sobretot en…