Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
resclosa

Esquema del funcionament d’una resclosa
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Transports
Construcció feta en alguns ports, els ports tancats, a l’entrada de les dàrsenes, de la mateixa natura que les rescloses dels rius i dels canals, destinada a evitar el descens de nivell en la dàrsena durant la baixamar i a protegir el port en la plenamar i en les tempestes.
martell pneumàtic
Martell pneumàtic
© Fototeca
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Màquina de percussió, de funcionament pneumàtic, emprada en treballs de mineria i en obres públiques.
És alimentat per un compressor d’aire mitjançant un tub flexible
classificació geomecànica
Construcció i obres públiques
Metodologia estandarditzada per a avaluar la qualitat d’un massís rocós amb vista a la construcció d’una obra d’enginyeria civil.
N’hi ha de generals, que determinen la qualitat intrínseca del massís RMR, índex Q, i n’hi ha de particularitzades o modificades, per a avaluar el funcionament del massís amb vista a la construcció d’algun tipus d’obra concret per exemple, l’SMR per a desmunts, o altres adaptacions per a túnels Fent servir paràmetres senzills del massís estructura, estat de les juntes, rugositat, presència d’aigua, etc, totes en resulten amb un valor numèric Les classificacions geomecàniques estan correlacionades empíricament amb el comportament del massís, o amb la necessitat de sosteniment o…
port franc
Construcció i obres públiques
Economia
Transports
Dret fiscal
Port que gaudeix de determinades exempcions o bonificacions de drets de duana, bé d’una manera absoluta o bé amb relació a mercaderies determinades.
Sovint tenen annexa una zona franca La recuperació econòmica catalana, iniciada vers el 1680, determinà la necessitat de l’establiment d’un port franc a Barcelona, per tal d’estimular el tràfic comercial El Consell de Cent deliberà, el 1701, de sotmetre la petició d’un port franc a les corts catalanes, aleshores reunides davant Felip V, que ho concedí L’inici de la guerra de Successió 1705 n'interrompé la realització, però el rei arxiduc Carles III reiterà la concessió i hom construí l’anomenada Casa del Port Franc, fora de les muralles, a l’actual Barceloneta El seu funcionament degué…
draga

Draga de catúfols
© fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Qualsevol eina o aparell que serveix per a excavar terrenys subaquàtics.
Deixant de banda les dragues de mà, molt poc emprades, les més freqüents són grans aparells flotants capaços de funcionar amb autonomia El funcionament d’una draga pot ésser mecànic o hidràulic, segons si arrenca el material per mitjans mecànics o per aspiració d’aigua, la qual s’emporta el fang i la sorra del fons En ambdós casos, tot el mecanisme de comandament i moviment de l’estri que recull els materials va muntat en una barcassa amb dipòsits per a emmagatzemar els materials arrencats o un sistema per a transportar-los al lloc adequat Les dragues mecàniques són principalment…
comporta
Construcció i obres públiques
Element d’obturació, generalment metàl·lic, emprat en els aprofitaments hidràulics per tal d’impedir o regular el pas de l’aigua per un conducte.
La comporta consta d’una part mòbil, anomenada tauler , i d’unes parts fixes ancorades en les parets del conducte Segons la forma constructiva i el principi de funcionament de llurs taulers i peces fixes, les comportes d’ús més corrent poden ésser classificades en tres grups rectangulars amb peces fixes planes, de segment o Taintor i d’abatiment La comporta rectangular amb peces fixes planes funciona, normalment, en posició vertical i té el tauler constituït per una xapa, anomenada mampara , suportada per una sèrie de bigues horitzontals i de reforços verticals que formen una quadrícula La…
Ciments Molins
Construcció i obres públiques
Empresa cimentera i de materials de construcció.
Fou fundada el 1928 per Joan Molins Parera Nasqué arran de les necessitats de materials de construcció per a respondre al gran creixement demogràfic de Barcelona i el seu entorn El 1929 impulsà la fabricació de ciment d’aluminat de calci, amb la posada en funcionament de dos forns de reverberació 1929 i 1930 Des del 1942 cotitza a la borsa de Barcelona El 1943 posà en marxa un forn rotatiu per a la fabricació de pòrtland, el primer d’una sèrie que multiplicaren la capacitat de producció al llarg dels anys cinquanta i seixanta del segle XX, substituïts el 1997 per una nova…
claveguera

Claveguera Elements d’una xarxa de sanejament separativa: 1 canó de desguàs; 2 baixant d’aigües residuals; 3 clavegueró; 4 claveguera d’aigües residuals; 5 i 9 pous de registre; 6 baixant d’aigües pluvials; 7 embornal; 8 claveguera d’aigües pluvials
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conducte subterrani per a recollir les aigües pluvials o fecals dels carrers i dels edificis d’una població i conduir-les a la xarxa general de sanejament o, en els llocs sense urbanitzar, a una fossa sèptica.
La claveguera, element importantíssim dins la infraestructura d’una població, fou emprada per primera vegada a la Roma dels Tarquí encara avui es conserven en funcionament algunes de les construïdes llavors, com per exemple la Cloaca Maxima , galeria de sis-cents metres de llargada i quatre de llum Després d’un llarg període, tornaren a aparèixer, en molt petita escala, al s XII, i fou ja al XVIII que hom començà a generalitzar aquest sistema de sanejament a les ciutats En un principi foren emprades únicament per a recollir, mitjançant uns embornals a les cunetes, les aigües de pluja i les…
Enginyeria de la construcció 2017
Construcció i obres públiques
La construcció d’edificis de gran alçària Segons l’informe anual, publicat el 2017, sobre els edificis de més de 200 m d’alçària, editat pel Council on Tall Buildings and Urban Habitat, la construcció d’edificis de gran alçària va superar el seu propi rècord per tercer any consecutiu Un total de 128 edificis d’aquestes característiques es van completar durant el 2016 De l’anàlisi de les dades, resulta molt evident el lideratge de la Xina respecte a la resta de paï-sos on es construeixen aquests gratacels 84 edificis es van construir a la Xina, 7 als Estats Units, 6 a Corea del Sud, 5 a…
port de Tarragona

Vista aèria del port de Tarragona
Construcció i obres públiques
Port marítim del municipi de Tarragona (Tarragonès).
Infraestructura Molt ben comunicat per superfície, té una amplada de bocana de 452 m, una àrea de molls de més de 550 ha, uns calats d’entre 12 i 19 m, una línia d’atracada de 17 km i una làmina d’aigua de més de 500 ha És una de les infraestructures més importants de l’Estat espanyol i de la Mediterrània, i manté serveis directes a través de línies marítimes regulars amb 60 ports de tot el món Disposa de magatzems frigorífics, coberts, pantalans, sitges i una terminal de contenidors amb capacitat per a 1,5 milions de TEU Port químic de referència del sud d’Europa, a les…