Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
atall
Construcció i obres públiques
Obstrucció provisional introduïda en un curs d’aigua quan hom hi vol construir alguna obra, tal com un assut o resclosa.
Pot ésser emprat per a obstruir totalment el corrent, i en aquest cas hom disposa un canal o una galeria per a la derivació de l’aigua i un altre atall aigua avall per tal d’impedir-ne el retrocés, o per a construir-hi recintes on poder treballar a l’abric del corrent o en sec, i en aquest cas hom n'elimina l’aigua de l’interior amb bombes d’exhauriment Els atalls que han de tallar totalment el curs de l’aigua solen consistir en un dic de roques i blocs de formigó Els atalls solen ésser construïts amb palplanxes, generalment metàlliques, clavades al llit del corrent i disposades…
sabata
Construcció i obres públiques
Fonament que transmet al terreny la càrrega que rep mitjançant l’eixamplament de la superfície respecte de l’element constructiu sustentat.
És anomenada sabata aïllada quan rep la càrrega d’un sol pilar, i sabata correguda o sabata contínua quan és disposada longitudinalment tota seguida rebent les càrregues d’una successió de pilars individuals o d’una estructura lineal Com que el terreny sol ésser menys resistent a la compressió que els materials que formen l’estructura, els pilars o les parets, els fonaments tenen més amplària per tal de repartir la càrrega en una superfície més gran de terreny Les sabates són el tipus de fonament més freqüent i s’utilitzen quan el terreny presenta a les capes superficials una resistència…
pou

Estructura externa d'un pou, amb politja i recipient per extreure l'aigua (pou de la localitat de Costitx)
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Construcció i obres públiques
Geologia
Excavació vertical i profunda, practicada en el sòl fins a trobar una capa aqüífera, generalment el mantell freàtic més pròxim a la superfície.
Hom pot trobar la capa aqüífera, de nivell relativament estable, sense haver trobat cap capa impermeable, i el pou és anomenat pou ordinari o pou de primera capa , o bé la pot trobar sota una capa impermeable a la qual hom ha arribat sense trobar aigua, i aleshores és anomenat pou profund o pou de segona capa Quan els pous profunds són alimentats per aigües corrents en un punt de nivell més alt que la superfície on hom ha excavat el pou, aquest és un pou artesià Generalment hom pot trobar aigua, sovint potable, en el subsol de qualsevol indret, malgrat que de vegades l’excavació hagi d’ésser…
comporta
Construcció i obres públiques
Element d’obturació, generalment metàl·lic, emprat en els aprofitaments hidràulics per tal d’impedir o regular el pas de l’aigua per un conducte.
La comporta consta d’una part mòbil, anomenada tauler , i d’unes parts fixes ancorades en les parets del conducte Segons la forma constructiva i el principi de funcionament de llurs taulers i peces fixes, les comportes d’ús més corrent poden ésser classificades en tres grups rectangulars amb peces fixes planes, de segment o Taintor i d’abatiment La comporta rectangular amb peces fixes planes funciona, normalment, en posició vertical i té el tauler constituït per una xapa, anomenada mampara , suportada per una sèrie de bigues horitzontals i de reforços verticals que formen una quadrícula La…
paraneu
Construcció i obres públiques
Barrera construïda al costat d’una via de muntanya, per a impedir o limitar la invasió de la plataforma per la neu arrossegada pel vent.
fonament

Diversos tipus de fonaments per a estructures de formigó armat
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Basament de les parets i els pilars d’un edifici que resten sota terra i transmeten al terreny el pes de la construcció.
Com que el terreny sol ésser menys resistent a la compressió que els materials que formen les parets, els fonaments tenen més amplada que el gruix d’aquests per tal de repartir el pes sobre més superfície de terres Els fonaments poden ésser continus , si n'hi ha tot al llarg de les parets, o discontinus , en forma de daus o sobre estaques , si només n'hi ha al peu dels pilars o en els encreuaments de parets, en el qual cas les parets descansen sobre corretges de fonamentació de formigó armat o sobre arcs de descàrrega que transmeten el pes de les parets als daus de fonamentació Els fonaments…
tirant
Construcció i obres públiques
Peça horitzontal que en una armadura de coberta uneix els peus de cada dos elements verticals consecutius per tal d’impedir que se separin a causa de la càrrega.
finestra

Finestra
© C.I.C - Moià
Construcció i obres públiques
Obertura feta en una paret per donar pas a la llum i a l’aire.
El pla que forma la paret a la part baixa de la finestra és l’ ampit els gruixos de paret a banda i banda són els brancals , i la llinda és la pedra o un altre element resistent que, collocat a la part alta de la finestra, suporta el pes de la paret que té al damunt De vegades, en lloc de llinda hom construeix un arc de descàrrega fet amb maons posats a plec de llibre, per sota del qual hom construeix una llinda falsa amb l’aresta horitzontal Aquest arc de descàrrega resta tapat per l’arrebossat de la paret També hi ha finestres en què l’arc que les clou és aparent Si la finestra és molt més…
passador
Construcció i obres públiques
Barra d’acer, normalment de petit diàmetre, que hom col·loca entre dues lloses contigües de formigó armat, travessant la juntura, per a impedir-ne el moviment relatiu transversal i establir les condicions mecàniques d’unió entre elles.
El passador d’ancoratge , que té la missió d’articular les lloses entre si sense permetre'n moviments longitudinals, va encastat en cadascuna de les lloses, mentre que el passador lliscadís va ancorat en una de les lloses i penetra en l’altra de manera que en permet el moviment longitudinal, habitualment pintant la superfície de la barra amb un producte bituminós o bé fent-la lliscar dins una beina encastada en la llosa
trencaaigües
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Peça, generalment de fusta, que, fixada horitzontalment a la part baixa d’una finestra o d’una porta, o formant-ne part, serveix per a impedir l’entrada d’aigua de pluja a l’interior de la construcció.
En els tancaments metàllics, el trencaaigües sol formar part del mateix perfil