Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
cullera de Casagrande
Construcció i obres públiques
Estri en forma de cullera emprat per a determinar experimentalment el límit líquid d’una mostra de sòl.
El límit líquid és un dels límits d'Atterberg L’assaig consisteix a mesurar el nombre de cops necessaris perquè sobre una distància de 12 mm es tanqui una ranura d’amplària normalitzada practicada en una mostra de sòl amassada amb una quantitat coneguda d’aigua continguts d’humitat amb l’aparell normalitzat conegut amb el nom de cullera de Casagrande en reconeixement a qui va estandarditzar l’assaig L’aparell ha de deixar caure dos cops per segon la cullera des d’1 cm d’alçària El límit líquid és el contingut d’humitat que tanca la ranura exactament amb 25 cops Cal repetir l’…
límits d’Atterberg
Construcció i obres públiques
Valors que defineixen l’estat de consistència d’un sòl cohesiu separant els quatre estats diferents que pot presentar en funció del contingut d’humitat, expressat en tant per cent de sòl sec.
Els estats d’un sòl cohesiu de més a menys contingut d’humitat són líquid viscós, sòlid plàstic, sòlid tou o semisòlid i sòlid rígid Els límits d’Atterberg entre els quatre estats són límit líquid —entre el líquid i el sòlid plàstic—, límit plàstic —entre sòlid plàstic i sòlid tou— i límit de retracció —entre sòlid tou i sòlid rígid— Malgrat que la definició d’aquests límits és arbitrària, són de gran utilitat gràcies a l’experiència acumulada Els assaigs de determinació dels límits d’Atterberg, principalment els dels límits líquid i plàstic…
cordó
Construcció i obres públiques
Armadura activa constituïda per un cert nombre de filferros enrotllats helicoïdalment entre si.
Els formats per dos, tres o set filferros són els més habituals En el pretesat d’estructures de formigó, els filferros s’obtenen per trefilatge i presenten un alt límit elàstic
paret mitgera
Construcció i obres públiques
Dret català
Paret menys gruixuda que la paret mestra que pertany a dues finques veïnes amb un règim especial d’indivisió que permet a cada propietari de carregar i d’aprofitar fins a la meitat del seu gruix.
S'assenta longitudinalment damunt el límit de les dues finques pot bastir-la lliurement qualsevol dels dos propietaris seguint els bons usos de la construcció el veí que la vol aprofitar ha de pagar al que l’ha construïda la meitat de les despeses Pel Codi Civil espanyol vigent en això a Catalunya després de la compilació de l’any 1960, es presumeixen com a mitgeres totes les parets divisòries de finques urbanes, mentre no hi hagi escriptures o signes externs que ho desvirtuïn Es pot fer més alta i aixecar la paret mitgera, sempre que s’hagi pagat la meitat de l’import de la seva construcció…
compactació
Construcció i obres públiques
Operació d’augmentar la densitat d’un terreny natural o d’un terraplè per l’expulsió de l’aire que contenen les capes superiors, mitjançant màquina i aparells per a piconar, comprimir o vibrar.
La compactació és el mètode més emprat per a l’afermament de les subbases de carreteres i pistes d’aterratge i per als fonaments d’obres de fàbrica El grau de compactació necessari, determinat per l’assaig de Proctor, és en funció del tipus de terra i molt especialment de la seva humitat, puix que a un augment d’humitat correspon, fins a un valor anomenat òptim , un reblaniment del terreny que en facilita la compactació però, passat aquell límit, l’aigua que ocupa els porus, en ésser pressionada, tendeix a separar les partícules sòlides i, així, disminueix la densitat Per tal de…
pont de Rei
Pont
Construcció i obres públiques
Pont internacional damunt la Garona, a la frontera francoespanyola, límit septentrional de la Vall d’Aran.
aresta interior de la calçada
Construcció i obres públiques
En vies de calçades separades, límit de la zona destinada a vehicles més proper al centre de la via.
alineació
Construcció i obres públiques
Conjunt d’estaques posades en línia per assenyalar un límit entre dues parcel·les de terreny o la posició d’una futura construcció.
resistència de càlcul
Construcció i obres públiques
Valor de la resistència d’un material determinat, habitualment a la tracció o a la compressió, que s’utilitza per al disseny d’estructures en estat límit últim.
Es calcula a partir del valor de la resistència característica dividit per un coeficient de minoració que depèn de cada material
séquia del Cap
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia del Segrià que travessa els municipis de Rosselló, Torrefarrera —on rep el nom de séquia del Secà— i Alpicat, per on discorre en direcció S al límit amb el terme de Lleida, fins a arribar a prop de les Basses d’Alpicat, on, ja dins del municipi de Lleida, pren el nom de séquia Tercera.