Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
cisterna

Cisterna del castell de Montsoriu
JoMV
Construcció i obres públiques
Dipòsit, sovint subterrani, destinat a conservar potable l’aigua de pluja, recollida generalment de la teulada, principalment en llocs on escasseja l’aigua corrent o de font.
Les cisternes han d’ésser construïdes amb parets impermeables per a evitar les filtracions, i han de tenir un filtre a l’entrada per tal que l’aigua hi entri tan pura com sigui possible, una entrada per procedir a llur neteja, i algun espirall per a llur aireig La distribució de l’aigua emmagatzemada és feta per mitjà de bombes manuals o, més sovint, automàtiques
emulsió asfàltica
Construcció i obres públiques
Producte bituminós constituït per l’emulsió directa d’un betum en aigua, l’estabilitat de la qual s’aconsegueix mitjançant l’addició d’un emulgent.
Segons el comportament de les partícules del betum sota l’acció dels radicals fixats per l’emulgent, hom anomena emulsió aniònica la que ho fa com si estiguessin carregades negativament emulsió bàsica, i que, per llur afinitat amb les partícules positives, és indicada en àrids calcaris i emulsió catiònica quan es comporten com si estiguessin carregades positivament emulsió àcida i que, per llur afinitat amb les partícules negatives, són indicades en àrids silicis
teulada

Teulada de dos vessants,suportada a l’esquerra per una d’un vessant
© Fototeca.cat - M. Manent
Construcció i obres públiques
Coberta d’un edifici o d’una altra construcció feta de teules.
Les teulades poden ésser d’un, de dos o de quatre vessants, segons que siguin constituïdes, respectivament, per un sol pla inclinat, per un angle díedre o per un tetràedre Les teules d’una teulada poden ésser subjectades amb guix o amb morter, o bé, en les teulades seques o teulades en sec , soltes, sense subjectar amb cap adhesiu i mantingudes fixades per llur pes i per la pressió del conjunt
volada
Construcció i obres públiques
Dret català
Part d’una obra de fàbrica o d’un element arquitectònic (balcó, ràfec, etc) que surt enfora del mur que el sosté, sense tenir altre aguant.
En matèria de servitud de llums i vistes estableix el dret català que hom no podrà construir cap volada, ni àdhuc en paret pròpia afrontant amb la del veí, sense deixar al terreny propi una androna de l’amplària que fixin les ordinacions o els costums locals o, en llur defecte, d’un metre en quadre, almenys, comptat des de la línia més sortint de l’element voladís
aïllament acústic
Construcció i obres públiques
Aïllament destinat a evitar el pas de sorolls entre ambients veïns.
La propagació sonora disminueix quan s’efectua successivament a través de materials d’elasticitat diferent com són l’aire i la retícula del material esponjós En el cas, però, de l’aïllament acústic, hi intervé un altre factor la propagació sonora varia segons la longitud d’ona del so, i, per tant, el poder d’absorció de l’aïllament és diferent segons que es tracti de sons aguts o greus l’índex d’absorció sonora és representat per una línia corba que mesura el percentatge d’absorció per a cada freqüència Per a frenar els sons aguts convé l’ús de materials porosos, mentre que quan es tracta de…
consistència
Construcció i obres públiques
Coherència entre les partícules que constitueixen una massa, dependent de llur natura i de la proporció d’aigua que conté.
pantà
El pantà de la Baells, a la comarca del Berguedà
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Hidrografia
Llac artificial de grans proporcions provocat en interrompre el curs d’un riu o recréixer un llac per mitjà d’una presa.
Als països de pluviometria escassa els pantans es construeixen primordialment per a regatges i, només a mesura del desenvolupament, amb objectius energètics i d’abastament de nuclis urbans o fabrils, com és el propi dels llocs de pluviometria abundant En llocs molt poblats o de rius molt aprofitats, hom en construeix per regularitzar llur curs i evitar inundacions La industrialització ha exigit com més va més quantitats d’energia, i és així com la hidroelèctrica central hidroelèctrica ha sostingut, amb els combustibles, el gran impuls tècnic i econòmic de la societat actual Des d’aleshores…
màquina piconadora
Construcció i obres públiques
Màquina que serveix per a compactar els materials del sòl, tot afermant-lo i fent-lo més resistent.
Les piconadores són vehicles automòbils proveïts d’un nombre considerable de rodes equipades amb pneumàtics especials i disposades de manera que a una porció d’eix davanter sense roda correspon una roda de l’eix de darrere, i viceversa En les piconadores de corrons , les rodes són substituïdes per dos o més corrons d’acer També són emprades, en compactacions lleugeres, piconadores d’un sol corró, automòbils, de tracció animal o fins i tot manuals Les piconadores emprades en la construcció de carreteres solen pesar entre deu i vint tones i solen tenir una amplada d’acció d’uns 2 m Algunes…
parquet
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Paviment del sòl d’una habitació, d’un corredor, etc., fet de trossos prims i estrets de fusta polida disposats regularment en diferents composicions geomètriques.
El parquet tradicional és de peces parallelepipèdiques de roure, d’avet o d’alzina, d’unes dimensions variables entre 300 i 750 mm o 800 i 2000 mm de longitud, 50 i 105 mm d’amplada i 24 mm de gruix, generalment emboetades i collocades damunt uns llistons d’assentament fixats al sòl Aquests parquets solen rebre el nom del país de procedència o d’algun objecte semblant a llur composició geomètrica així, hom parla de parquet a l’anglesa, parquet d’espina de peix , etc Els elements del parquet modern solen consistir en un conjunt de petites peces de superfície rectangular d’alzina,…
compactació
Construcció i obres públiques
Operació d’augmentar la densitat d’un terreny natural o d’un terraplè per l’expulsió de l’aire que contenen les capes superiors, mitjançant màquina i aparells per a piconar, comprimir o vibrar.
La compactació és el mètode més emprat per a l’afermament de les subbases de carreteres i pistes d’aterratge i per als fonaments d’obres de fàbrica El grau de compactació necessari, determinat per l’assaig de Proctor, és en funció del tipus de terra i molt especialment de la seva humitat, puix que a un augment d’humitat correspon, fins a un valor anomenat òptim , un reblaniment del terreny que en facilita la compactació però, passat aquell límit, l’aigua que ocupa els porus, en ésser pressionada, tendeix a separar les partícules sòlides i, així, disminueix la densitat Per tal de…