Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
mur
Construcció i obres públiques
Història
Muralla.
Als Països Catalans els murs dels burgs, les viles i les ciutats, entre els s XII i XVI, eren privilegiats i hom hi prohibia les construccions properes a la part exterior, precedent de la moderna zona polèmica de les fortificacions A la banda interior, per consuetud, es toleraven les construccions privades amb atans als murs, mentre fossin fetes amb paret búrcega , o sia paret seca , més ampla a la seva base i que s’anava estrenyent a la part superior les altres menes de parets, calia que se separessin del mur, formant una androna de 10 pams on el mur tenia torres,…
mur
Construcció i obres públiques
Paret gruixuda que suporta el pes d’un edifici o que en limita verticalment l’interior.
mur de contenció
Construcció i obres públiques
Mur destinat a suportar l’empenta de les terres d’un terraplè.
mur pantalla
Construcció i obres públiques
Mur que protegeix contra l’empenta ocasional de les aigües o del vent.
mur pantalla
Construcció i obres públiques
Mur sense sabata per a la contenció de terres, en el qual l’empenta activa sobre la part vista és compensada amb l’empenta passiva de les que queden enterrades, i a vegades amb ancoratges a diversos nivells.
mur cortina
Construcció i obres públiques
En els edificis fets de ferro i formigó armat, paret que forma la façana no sustentant i que constitueix una mena de cortina exterior que amaga els elements estructurals de l’edifici.
Generalment és fet amb elements prefabricats realitzats a base d’elements molt lleugers, com vidre, acer, alumini, fusta o altres materials plàstics
mur de revestiment
Construcció i obres públiques
Mur que cobreix un espadat o protegeix contra l’erosió un talús de terra.
contrafort
Construcció i obres públiques
Pilar, sortint, que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi a l’empenta de terres adossades, d’una volta, etc.
Malgrat esporàdiques utilitzacions anteriors com a reforç de murs, el contrafort apareix durant el període romàntic en substituir les cobertes de fusta per arcs i voltes En alguns casos hom els troba a la part interior de la nau, però la forma més corrent és de ressalt sobre la cara exterior del mur, des de terra fins a la teulada, units lateralment per arcs també ressaltats A mesura que les llums de les voltes augmentaren, el contrafort cresqué de mida, i la secció variava segons les altures Posteriorment apareix separat del mur i resistint l’empenta de les voltes…
dic
dic
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Mur que hom construeix en el mar per a contenir les onades i abrigar un port.
El dic ha d’oferir, alhora, un fàcil accés dels vaixells al port Aquests dos objectius —abric i facilitat d’accés— són en contraposició i, doncs, hom ha de trobar una solució de compromís que cobreixi com més bé millor ambdues necessitats Hom determina la disposició i la forma del dic després d’estudiar les cartes d’oneig de la zona —a fi de poder determinar les línies de contenció—, les menes de vaixells més característics del port i les rutes d’arribada i sortida de les naus En alguns casos hom efectua també l’estudi de models a escala reduïda per a comprovar els resultats de la solució…