Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
aplacat
Construcció i obres públiques
Peça prima que hom enganxa en una superfície per millorar algunes qualitats de l’element que li fa de suport.
Així, per exemple, hom revesteix una fusta amb una fullola de fusta més decorativa o més dura una paret d’obra amb una peça de marbre o de pedra o bé una paret amb plaques de material aïllador Els aplacats sobre parets també reben el nom de revestiments
revestiment
Art
Construcció i obres públiques
Història
Conjunt dels materials (empostissat, rajoles, peces de marbre o de pedra, etc) amb què hom cobreix una construcció o un element d’obra, per tal d’adornar-lo, de donar-li una més gran solidesa, etc.
Bé que el revestiment és propi d’innombrables activitats i tècniques artístiques escultura policromada, bronzes daurats, etc, és sobretot en arquitectura on ha estat aplicat més sistemàticament i amb més varietat de recursos El revestiment de les parets és un dels elements característics de les construccions romanes Ja és patent des de l’inici del s II aC amb l’ús de petits blocs de pedra tallada en forma piramidal tessella, que les necessitats de l’Imperi transformaren, per rapidesa i economia, en peces d’argila o rajoles rajola Aquestes foren també combinades amb carreus de pedra o de…
vibrador
Construcció i obres públiques
Aparell emprat per a efectuar la vibració del formigó.
Els vibradors, que adopten diferents formes segons la natura de les obres, són accionats elèctricament o per aire comprimit, i poden ésser de moviment alternatiu o rotatiu En els murs no gaire gruixuts o molt armats són aplicats contra l’encofrat, el qual transmet les vibracions al formigó En les peces, blocs de grans dimensions, etc, hom empra els vibradors anomenats agulles vibradores , l’element vibrant dels quals, una mena de sonda cilíndrica o agulla, s’introdueix per ella mateixa a la massa de formigó En els revestiments, paviments, enrajolats, etc, són emprats vibradors, l…
Camil Oliveras i Gensana
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres (1869) i arquitecte (1876).
Formà part, amb LDomènech i Montaner i AMGallissà, de la primera generació d’arquitectes modernistes catalans La seva obra més important és la Casa Provincial de Maternitat 1883-1902, a les Corts de Sarrià, on el seu domini dels elements constructius —totxo vist, revestiments ceràmics policromats— aconsegueix una acurada perfecció, a la vegada que representà un antecedent del projecte de l’Hospital de Sant Pau, de Domènech i Montaner, mitjançant pavellons exempts Projectà l’església del convent dels jesuïtes amb JMartorell i Montells, 1883-85 i l’església major de Santa Anna 1887, …
rajola de València
Arts decoratives
Construcció i obres públiques
Rajola decorada i envernissada, normalment de forma quadrada.
Hom assenyala que als seus orígens era una simplificació quadrada dels elements ceràmics irregulars precisos per a formar alicatats De les modalitats dites de corda seca i d’aresta —on el dibuix apareix en relleu—, modalitats que són les més apropiades per a imitar els mosaics alicatats, hom n'ha trobat mostres ja del s XI o anteriors al palau de Madīnat al-Zahra’ Andalusia La modalitat més antiga d’arrel genuïnament catalana s XIII és la bicolor, feta en verd i manganès, que segueix l’orientació decorativa de la tradició romànica i algunes d’aquesta modalitat són triangulars per a facilitar…
maó
Principals tipus de maó
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Peça d’argila, generalment de forma de paral·lelepípede, assecada i cuita, emprada per a fer parets, pilars, voltes, xemeneies, etc.
Bé que sovint l’obra feta amb maons és enguixada o arrebossada, de vegades hom deixa el maó sense recobrir, en el qual cas és anomenat maó vist obra vista Els maons són fabricats a les bòbiles bòbila Hi ha maons de diversos tipus, segons l’ús al qual són destinats, i sovint reben diferents noms Hom anomena maó afaiçonat el que té una forma geomètrica diferent a la del parallelepípede entre aquests cal esmentar el maó de pou, el maó de queixal, el maó de falca i el maó ganivet Les mides d’un maó ordinari són de 14 × 29 cm i un gruix de 5,5 cm El maó mitjà té les mateixes mides que el maó…
macrotextura
Construcció i obres públiques
Qualitat d’un ferm amb una elevada desigualtat de les partícules superficials, que li sol conferir una rugositat bastant alta, una bona adherència amb eventuals revestiments i un bon comportament davant els problemes causats per l’aigua superficial.
aparell
1, aparell anglès; 2, aparell polonès; 3, aparell holandès; 4, aparell a trencajunt de mitja peça; 5, aparell de trencajunt avançat per terços; 6, reble ( opus caementicium ); 7, aparell ciclopi; 8, paret de pedra seca; 9, paret de lloset; 10, paret d’aparell poligonal; 11, aparell reticular ( opus reticulatum ); 12, aparell d’espiga ( opus spicatum ), 13, aparell isòdom; 14, aparell pseudoidòsom; 15, aparell emplecton; 16 aparell diatònic; 17, solera de quatre gruixos formada per un senzillat a trencajunt, dos doblats diahonals i enrajolat a la mescla
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Disposició amb què hom col·loca les pedres, blocs o maons que constitueixen una paret, les rajoles d’un paviment o les d’un aplacat.
La finalitat dels aparells és que les peces quedin ben travades a fi que no calgui confiar només en l’eficàcia de l’aglomerant per a assegurar-ne la bona unió, o bé que aquestes s’ordenin d’acord amb una certa intenció geomètrica Del primer es dedueix que a cada mena de peça convindran uns aparells determinats segons quines siguin les mides i la forma i per això mateix resulta que a nous elements constructius corresponen nous aparells sense que els anteriors caduquin, puix que continuen essent els més indicats quan hom fa servir elements de tradició més antiga Els principals aparells de pedra…
canal
Canal venecià
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Obra destinada a conduir, per a finalitats diverses, masses d’aigua derivades de rius, torrents, llacs naturals i artificials o d’aigües subterrànies mitjançant una captació adequada.
Hom pot classificar els canals en industrials, d’abastament de poblacions, de regatge i de drenatge o de sanejament els dels dos primers tipus porten un cabal constant, mentre que el cabal minva en els de regatge i augmenta en els de drenatge Els principals problemes tècnics que hom troba en projectar un canal són la impermeabilitat, l’estabilitat mecànica i els càlculs hidràulics pèrdues de càrrega, pendent i secció hidràulicament òptims, evaporació, etc però sempre el tipus de secció i les obres són talment condicionats pel terreny, que un canal pot ésser de perfil trapezial, en terrenys…