Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
dàrsena
Construcció i obres públiques
Indret protegit artificialment en els ports, canals, etc, on les embarcacions poden dur a terme amb tota seguretat les diverses operacions de càrrega i descàrrega.
La forma i les dimensions depenen de la mida de les embarcacions que hi han de maniobrar i de les necessitats de càrrega i transport de les mercaderies generalment hom tendeix a augmentar la longitud dels molls, malgrat que es perdi espai per a maniobrar, per tal d’aprofitar al màxim la superfície disponible La profunditat de calat ha d’ésser entre 0,5 i 1 m més gran que el calat dels vaixells que hagin d’utilitzar-la en els ports oceànics, on hi ha fortes marees, hom ha d’assegurar, amb una major fondària o amb la construcció d’unes rescloses, un calat suficient perquè les naus…
règim hidràulic
Construcció i obres públiques
Geografia
Conjunt de les circumstàncies que es presenten en cada tram de la conducció d’un líquid, atenent en especial a les condicions de contacte amb un gas, persistència, uniformitat, estabilitat i propagació d’ones.
Des del punt de vista de la persistència, hom anomena règim permanent en contraposició a règim variable aquell en què no es produeixen variacions amb el temps de les condicions dins del tram Des del punt de vista de la uniformitat, hom anomena règim uniforme aquell que té unes condicions idèntiques en tota la llargada del tram, i règim variat aquell en què aquestes condicions varien d’una secció a una altra del tram Hom distingeix entre règim laminar i règim turbulent, segons que les partícules del líquid segueixin trajectòries sensiblement paralleles adaptades a la geometria dels contorns…
compactació
Construcció i obres públiques
Operació d’augmentar la densitat d’un terreny natural o d’un terraplè per l’expulsió de l’aire que contenen les capes superiors, mitjançant màquina i aparells per a piconar, comprimir o vibrar.
La compactació és el mètode més emprat per a l’afermament de les subbases de carreteres i pistes d’aterratge i per als fonaments d’obres de fàbrica El grau de compactació necessari, determinat per l’assaig de Proctor, és en funció del tipus de terra i molt especialment de la seva humitat, puix que a un augment d’humitat correspon, fins a un valor anomenat òptim , un reblaniment del terreny que en facilita la compactació però, passat aquell límit, l’aigua que ocupa els porus, en ésser pressionada, tendeix a separar les partícules sòlides i, així, disminueix la densitat Per tal de…
prefabricació
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Sistema de construcció d’edificis, de vaixells o altres estructures consistent en la utilització d’elements de formes i dimensions normalitzades i fabricats en sèrie.
Hom munta els elements dits prefabricats en el lloc on efectua la construcció, amb la qual cosa hom sol obtenir un estalvi considerable de temps i de cost En arquitectura, hom tendeix més i més a servir-se d’aquest sistema Entre les primeres experiències, en ferro colat i acer, a la fi del s XVIII i durant tot el s XIX, cal subratllar la construcció del Crystal Palace, a Londres 1851, de JPaxton, la Sala de Màquines de l’Exposició Universal de París del 1889, de Dutert i Contamin, i les diverses experiències de GEiffel Seguiren els projectes d’habitatges i cases realitzats a l’…
reixa
reixa de ferro forjat
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Conjunt de barres, paral·leles o entrecreuades, usualment de ferro però a vegades de fusta, bronze o altres materials, que, amb predomini del buit sobre el ple, separen un ambient o protegeixen una obertura.
Durant l’antiguitat foren molt simples i d’un ús molt escàs, però des de l’alta edat mitjana esdevingueren progressivament freqüents i elaborades, per a substituir algunes portes i finestres de fusta i també per a establir una tanca de separació Al s XVII, per primera vegada, hom utilitzà reixes de ferro per a tancar espais descoberts, sobretot en villes suburbanes i en els jardins dels grans casals Més tard solen ésser sistemàticament reixades les finestres de les plantes baixes dels edificis, les rampes d’escales, les terrasses, els balcons, etc El Modernisme promogué una…
façana
façana Palau de la Virreina, de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Cara exterior de la paret d’un edifici.
Les construccions entre mitgeres tenen dues façanes, l’anterior i la posterior, i en els edificis a quatre vents n'hi ha quatre En algunes ocasions hom parla també de façana interior quan la construcció presenta una superfície gran en un pati o un jardí interior Des d’un punt de vista estructural hi ha façanes resistents que aguanten el pes dels sostres o façanes que simplement tanquen l’edifici Entre les façanes resistents cal distingir les d’estructura resistent, de formigó, que consisteixen en una llosa armada, vertical, que comprèn tota la superfície de la façana, amb l’única deducció de…
Enginyeria de la construcció 2015
Construcció i obres públiques
L'energia eòlica en mar obert El mar podria ser l’emplaçament ideal per a la installació de grans parcs eòlics © European Union / EC-Audiovisual Service / Boulougouris Georges Durant les dues darreres dècades s'ha produït l'eclosió de l'energia eòlica, conseqüència de l'interès de la societat cap a l'ús de les energies renovables, motivat principalment per l'augment de la sensibilitat de l'ésser humà envers la contaminació del medi ambient i la seva preservació, però també per motius econòmics, ja que les principals fonts d'energia actuals provenen de combustibles fòssils i d'energia nuclear…
carretera
Encreuament de carreteres
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Via de comunicació, generalment pavimentada, que permet la circulació, simultània i en dos sentits, d’automòbils (originàriament, de vehicles de quatre o més rodes) a través de dues o més vies de circulació.
La construcció de les carreteres modernes és efectuada mitjançant un estudi previ del traçat òptim no existent o corresponent a vies de comunicació ja existents, l’aplicació de les solucions tècniques adequades a fi de facilitar-hi el trànsit dels vehicles de motor amb un màxim de velocitat i de seguretat i amb un mínim de despeses, tant de construcció com d’explotació El traçat és efectuat, partint dels punts fixos ciutats, centres industrials, etc per on ha de passar, per mitjà de l’estudi detallat del terreny, i és en funció de la natura d’aquest terreny, del cost de les obres de fàbrica…