Resultats de la cerca

El comportament estructural abans d’aquest tipus de ruptura és elàstic El formigó a tracció exhibeix una ruptura fràgil, cosa que obliga a reforçar-lo amb armadures d’acer en aquelles zones que es troben sotmeses a tensions de tracció 

Les armadures de barres solen ser constituïdes per unes barretes d’acer corrugat disposades al llarg de la peça i per unes altres barres primes disposades transversalment, lligades a les primeres Aquestes barres més primes són anomenades estreps i les barres disposades al llarg formen l' armadura comprimida o l’armadura estirada , segons que l’esforç a què són sotmeses les barres sigui de compressió o de tracció En el cas de les bigues de formigó, hi ha encara unes barres longitudinals comunament dites barques que tenen una porció estirada i, per mitjà de dos doblecs, una altra…

L’acer és un material que presenta ruptura dúctil a tracció 

El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions…

Generalment són peces que per la seva forma o funció s’assemblen a una àncora o bé en el cas de materials poc resistents a la tracció adopten la forma d’un encast de cua d’oreneta

Diverses sals inorgàniques actuen con a accelerants, però la més correntment utilitzada és el clorur de calci A dosi òptima redueix d’uns dos terços el temps de presa i millora les resistències a la tracció i a la compressió Té, però, altres efectes, alguns dels quals són perjudicials per a certes aplicacions, la qual cosa fa que no sempre pugui ésser utilitzat

Les piconadores són vehicles automòbils proveïts d’un nombre considerable de rodes equipades amb pneumàtics especials i disposades de manera que a una porció d’eix davanter sense roda correspon una roda de l’eix de darrere, i viceversa En les piconadores de corrons , les rodes són substituïdes per dos o més corrons d’acer També són emprades, en compactacions lleugeres, piconadores d’un sol corró, automòbils, de tracció animal o fins i tot manuals Les piconadores emprades en la construcció de carreteres solen pesar entre deu i vint tones i solen tenir una amplada d’acció d’uns 2 m…

Aquest darrer és utilitzat també com a assaig d’obra Per a la preparació de les mostres hom empra un aparell compactador normalitzat i els assaigs són realitzats a una temperatura constant de 60 0 C L’assaig de l’estabilòmetre, del tipus triaxial aplicació d’una càrrega vertical i mesura de les pressions laterals provocades, serveix per a determinar l’estabilitat relativa de la proveta entre la transmissió total líquid perfecte i la nulla sòlid incompressible L’assaig del cohesiòmetre mesura la resistència a tracció de la proveta, mitjançant una càrrega aplicada per flexió a una…

Hom pot trobar la capa aqüífera, de nivell relativament estable, sense haver trobat cap capa impermeable, i el pou és anomenat pou ordinari o pou de primera capa , o bé la pot trobar sota una capa impermeable a la qual hom ha arribat sense trobar aigua, i aleshores és anomenat pou profund o pou de segona capa Quan els pous profunds són alimentats per aigües corrents en un punt de nivell més alt que la superfície on hom ha excavat el pou, aquest és un pou artesià Generalment hom pot trobar aigua, sovint potable, en el subsol de qualsevol indret, malgrat que de vegades l’excavació…

Els entramats de pis han d’ésser plans i horitzontals, mentre que la coberta ha de fer pendent per tal que s’hi escorri l’aigua de la pluja En les construccions més antigues, formades per dues parets separades uns 4 o 5 m i per bigues de fusta que van d’una paret a l’altra, hom obtenia el pendent afegint sobre les bigues mestres unes bigues inclinades l’extrem alt de les quals recolzava sobre un pilar d’obra o de fusta Aquesta construcció no era encara un cavall , però permeté de descobrir que les bigues inclinades es podien unir rígidament entre elles i a l’horitzontal formant un triangle En…